APANIB alerta del tancament de 7 de cada 10 empreses de xàrter nàutic

APANIB representa les petites i mitjanes empreses del sector del xàrter nàutic professional inscrites en el que s’anomena la Llista Sisena del Registre de Vaixells, un registre estatal reservat a empreses amb activitat econòmica legalment autoritzada. Aquestes empreses operen sota estrictes normes de seguretat marítima, titulacions professionals, inspeccions periòdiques obligatòries, certificats de navegabilitat i assegurances de responsabilitat civil reforçada. No parlam d’activitat informal ni d’intrusisme: estam parlant d’empreses que compleixen la llei, paguen impostos, generen ocupació i operen de manera sostenible a les nostres costes.

No obstant això, després de l’aprovació del Decret 44/2025, APANIB assegura que «s’ha culminat la política agressiva del Govern contra l’activitat, iniciada l’octubre de l’any passat a instància d’interessos anticompetitius, que afecta el teixit empresarial de la comunitat». Des de PIMEM s’afegeix que «s’ha traslladat indirectament a l’opinió pública i als consumidors una imatge d’irregularitat o perillositat associada a una part del sector que justament és la més regulada, supervisada i assegurada: la Llista 6a».

Segons APANIB, «la prohibició absoluta de la venda per places individuals afecta una modalitat legal a la resta de comunitats, que socialitza les activitats d’oci i esbarjo nàutiques en contraposició a les festes nàutiques o a un turisme de les elits econòmiques». Per a Àlex Mestre, vicepresident de l’associació, el Decret 44/2025 introdueix mesures inèdites i restriccions sense justificació ni tècnica ni ambiental. «Parlam de restriccions que perjudiquen el mercat i la reputació dels qui compleixen la llei, que no aporten millores ambientals ni incrementen la seguretat marítima, perquè una mateixa embarcació, amb el mateix patró, mateixa assegurança i mateixes inspeccions, no canvia el seu impacte al mar per vendre places individuals o per llogar-se sencera; l’única cosa que canvia és qui pot accedir al mar i qui es queda fora del mercat».

Per a PIMEM, allò preocupant no és només l’efecte jurídic o econòmic, sinó l’efecte reputacional que el Govern i els instigadors del foment d’aquestes barreres anticompetitives estan generant amb finalitats espúries, per crear la sensació que la modalitat prohibida era insegura o irregular, quan el mateix Estat l’autoritza, la controla i la inspecciona. Això ha derivat en cancel·lacions, pèrdua de confiança del consumidor i un dany directe a la imatge del sector, segons la Federació. Per al seu president, Jordi Mora, «s’ha fet un atac a un sector que aporta economia productiva formada per pimes i autònoms i que, si no es canvia aquest decret, pot veure com tanquen set de cada deu empreses».

De moment, segons ha informat l’associació, el 28 d’octubre la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va emetre un Requeriment Previ qüestionant el Decret per detectar una desproporció en la prohibició de la venda per places, dubtes sobre la idoneïtat de la norma per a finalitats ambientals o de seguretat, una possible invasió de competències estatals (Marina Mercant) i una restricció injustificada de competència que afavoreix determinats operadors.

Per al president d’APANIB, Álvaro Aguirre, «que una entitat estatal independent qüestioni una norma autonòmica en aquests termes confirma una preocupació que el nostre sector advertia des del principi: no estam davant una regulació tècnica del mar, sinó davant restriccions que perjudiquen el mercat i la reputació dels qui compleixen la llei».

En aquest sentit, la nova associació de PIMEM recorda que les empreses legals de Llista 6a compleixen la llei i no poden ser associades a intrusisme ni a risc, i que cal fer pedagogia pública sobre un sector desconegut però estratègic. Per a Aguirre, «es tracta de sol·licitar una regulació proporcionada, basada en dades i no en percepcions, i garantir la seguretat jurídica, no privilegis, a més de protegir l’accés democràtic al mar, evitant que el turisme es reservi només als qui poden pagar embarcacions senceres».

L’associació, formada per unes cent empreses, recorda que territoris com Catalunya, València o Andalusia regulen aquesta activitat amb normalitat. Només les Balears han optat per prohibir un model legal i sostenible.