Entrevista a Leonor Fuster, presidenta de Fabricants de Begudes Refrescants

1. Quins tràmits considera que són els més lents o problemàtics?

Especialment en aquest sector, el problema d’agrupar les factures de cada client crea un esforç administratiu al qual s’han de destinar recursos. A partir de gener, les gestories ja començaran a demanar la documentació per certificat digital i es veurà com funciona la digitalització dels serveis. Una altra problemàtica menor a comentar és l’augment de la taxa a pagar a Ecoembes per la reutilització d’envasos.

2. Ha experimentat retards significatius en l’obtenció de llicències, permisos o subvencions?

Sí, encara que especifica que no en tots els tràmits; en alguns sí que opina que hi ha un excés de retard. Un exemple que ens donava va ser la sol·licitud d’una llicència d’obra de subsòl a l’Ajuntament: aquesta llicència també requeria l’autorització de la Conselleria i del Departament de Carreteres però, per la manca de comunicació entre entitats, va passar més d’un any sense resposta i van decidir no fer l’obra per pèrdua de temps i recursos.

Una proposta que Leonor donaria suport per a aquest tipus de llicències o tràmits seria la d’impulsar un servei en línia on el ciutadà pogués veure en quina part del procés es troba la sol·licitud, per poder veure en quin tècnic, departament o entitat s’ha estancat, i poder revisar de manera clara i senzilla en quin estat es troba.

3. Quines traves administratives considera que han afectat més el creixement o funcionament de la seva empresa?

Un dels problemes administratius que té aquest sector és la targeta de transport per a distribuïdors, que es gestiona a través de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge. Comentava que a Espanya hi ha un excés de controls i limitacions de càrrega, i que a la resta d’Europa són més laxos en aquest sentit. Un exemple clar és que, amb el mateix carnet de conductor, a Europa es pot portar més càrrega que aquí. El gran problema per a aquesta empresa i sector és la limitació de l’excés de càrrega, que en la majoria de casos es limita a 3.500 kg.

D’altra banda, el marge de càrrega que els permeten tenir, amb totes les mesures que s’han de prendre per poder transportar la mercaderia, és molt petit. En cas que se superi aquest límit en els controls habituals de càrrega, es pagarà a euro el quilo que se superi. Encara que el sector va arribar a un preacord amb la Conselleria perquè el límit fos de 600 €, no hi ha cap legislació aprovada a dia d’avui.

Una altra proposta que l’empresària posava sobre la taula és poder unificar una targeta de transport a nivell balear o insular per poder entrar amb els camions autoritzats en tots els municipis i pobles, estalviant així documentació duplicada.