PIMEM denuncia el doble criteri de l’administració en els terminis de pagament

PIMEM ha comunicat el seu total rebuig a la política de permissivitat de l’administració davant els desviaments de processos legals de grans companyies a l’hora de pagar els seus proveïdors, normalment pimes. Per a la patronal mallorquina, aquest modus operandi posa en seriós risc la seva supervivència.

La Federació fa aquestes declaracions en el context de la notícia publicada sobre que Ferrovial va contractar la consultora Equipo Económico per canviar la legislació sobre els terminis de pagament de les administracions públiques.

PIMEM assegura que companyies amb molta capacitat econòmica aconsegueixen interferir en les normes per accelerar-les si els convé, com el cas de Ferrovial amb el pagament de les administracions públiques als seus proveïdors, o paralitzar-les si les perjudiquen, com va ocórrer a Espanya amb el règim sancionador (que va acumular infinites pròrrogues al Congrés sense arribar mai a aprovar-se) i el que està passant actualment a Europa amb el Reglament Europeu contra la Morositat, que està tenint dificultats per acabar d’aprovar-se.

Jordi Mora, president de PIMEM, recorda els fruits que ha donat el treball que va fer la PMcM (Plataforma Multisectorial contra la Morositat) amb el Govern respecte al Pla de Pagament a Proveïdors, que va possibilitar que moltes pimes escurcessin els seus terminis de cobrament. Mora afegeix, però, que «la PMcM continua denunciant que les grans corporacions que cobren en termini no fan el mateix amb els seus proveïdors, que en la seva majoria són pimes».

PIMEM manté que el Pla de Pagament a Proveïdors era una qüestió necessària per a les grans empreses, per ser proveïdores de les administracions públiques, però especialment per a les pimes, tant en el seu paper de proveïdores com de subcontractistes. Mora recorda que «en aquell moment, l’any previ al Pla de Pagament a Proveïdors, les dades de la PMcM xifraven el termini mitjà de pagament de les AA. PP. als seus proveïdors en 162 dies, més de cinc vegades el termini legal (fixat en 30 dies). Aquesta és una mitjana, per la qual cosa es donaven casos de terminis molt superiors a l’any».

La Federació assegura que, més enllà del terreny de la morositat, l’àmbit sancionador tampoc escapa a aquesta dinàmica. El 2022, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va sancionar sis de les majors constructores de l’Estat per pràctiques anticompetitives en l’adjudicació de contractes públics durant més de 25 anys. La sanció va ser considerada històrica, però la resolució va quedar en suspens després de recursos judicials i manca d’avenços. Per a Jordi Mora, «la impressió que queda és que, en determinats casos, la capacitat de pressió de certs actors pot diluir fins i tot les decisions dels organismes independents».