Novè Informe Turístic: les reserves cauen un 4,7%

El novè informe turístic elaborat per la patronal PIMEM, Fideltour i Dingus reflecteix que a dia d’avui les reserves es mouen gairebé un 5% per sota respecte al mateix període de l’any passat. Per contra, en el primer quadrimestre de 2025 les reserves van superar en un 6% les de 2024. Les dades s’han recollit durant els mesos que van de novembre de l’any passat a aquest mes d’abril, que acabem de tancar. Precisament aquest mes d’abril, coincidint amb la Setmana Santa, ha estat el període on s’han recollit les dades més rellevants: van pujar les reserves un 84% respecte a 2024. Les dades són encara més rellevants si les comparem amb el període 2024-2023, on hi va haver una caiguda del 24%. Sobre l’anticipació de la compra, es té constància d’un 56%, un 2,3% menor que l’any passat, segons Dingus, l’empresa especialitzada en distribució global.

Les dues empreses i PIMEM apunten a un estiu 2025 molt similar al de l’any passat, encara que la venda anticipada se situa un 4,71% més baixa respecte a 2024.

L’anàlisi qualitativa de l’anomenat client repetidor. La cultura en aquest segment desplaça el sol i platja

Un apartat destacat a l’informe de la patronal és l’anàlisi que s’ha fet del segment de l’anomenat client repetidor. És en aquest segment on s’observa que la cultura lidera amb un 31,2% d’interès, seguida de sol i platja (22,3%), gastronomia (17,5%) i esport (16,1%).

Segons Fideltour, 1 de cada 3 repeteix. El 32,7% dels viatgers van ser repetidors, destacant el perfil de parella (69,1%) i família (34,3%) com els més fidels. El 63% dels repetidors roman una setmana o més a Balears, davant del 46% dels no repetidors. Una altra dada que apunta l’empresa és que la despesa mitjana és un 3,8% més gran per nit en repetidors, 165,3 €, davant de 159,3 € en els no repetidors. Els turistes de compres (251,7 €) i culturals (193,8 €) lideren la despesa.

El perfil del client de Balears

Segons l’informe, i de les dades que es desprenen de la investigació de Dingus, un 69% té una estada de 3 a 7 nits, seguit de fins a 14 dies amb un 19,3%. No hi ha canvis significatius respecte a l’any anterior. Sobre els preus, s’aprecia una lleugera pujada de 171,84 € a 179,56 € (+4,49%), un augment dels ingressos en el present any.

Les vendes amb més de 6 mesos d’antelació representen de moment el 29% de les reserves. El percentatge de turisme en parella es manté.

D’altra banda, cal apuntar que s’han fet el 56% de les reserves i el 61% de les estades per a l’estiu sobre la base d’allò reservat l’any passat per a l’època estival. La diferència mostra que existeix una alentiment de la venda: -4,71% en reserves i -5,05% en nits d’hotel. El règim d’allotjament més demandat, segons l’informe, és el de mitja pensió, triat per més del 22% de les reserves. L’estada mitjana cau un 1,2% i se situa en 6,06 dies. La quota de reserves familiars baixa un 4,71% en reserves i un 5,05% en nits d’hotel.

PIMEM proposa treballar en tres eixos

La patronal proposa treballar tres eixos per potenciar al màxim la diversificació econòmica.

ECOSISTEMA PRODUCTIU. Es tractaria de connectar el turisme amb experiències «del camp a la fàbrica» i rutes d’innovació industrial, generant paquets km 0 que impulsin de manera autosostenible els sectors primari i secundari i creïn valor local. «El turisme es converteix en el motor d’un ecosistema productiu, assegurant valor afegit, ocupació local i una destinació autèntica per al visitant».

ECOSISTEMA EFICIENT. Es tractaria, des de PIMEM, d’impulsar la digitalització dels nostres autònoms i petites i mitjanes empreses per augmentar-ne l’eficiència amb informació sobre automatització i digitalització i «tecnologia amable» en finques i tallers, sumant cooperatives digitals i fons Next Gen que garanteixin eficiència i autenticitat balear, incloent noves tecnologies com la intel·ligència artificial, l’automatització, la sensorització (IoT) i el big data.

ECOSISTEMA SOSTENIBLE. PIMEM apunta que l’ecotaxa ha d’impulsar projectes d’acció ambiental (cicle de l’aigua, energies netes, restauració d’entorns…) i d’acció social (ajuts d’habitatge assequible, millores en els serveis públics per a residents); s’hi ha de sumar una acció política adequada en temes socials, fiscals i de finançament, i una col·laboració publicoprivada, ressaltant la participació ciutadana, perquè junts fem de Balears una destinació pròspera, inclusiva i respectuosa amb l’entorn, deixant un llegat durador.