PIMEM: el sector públic supera el privat en terminis de pagament

La Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) ha constatat la persistència dels llargs terminis de pagament a proveïdors, tant en les relacions entre empreses com amb les administracions públiques. Un any més, són superiors als permesos per la llei, segons es desprèn de la nova edició del seu «Informe sobre Morositat: Estudi Terminis de Pagament a Espanya 2024», elaborat a partir de més de 500 enquestes realitzades a les seves organitzacions associades i alienes, entre les quals ha participat PIMEM.

Durant 2024, el termini mitjà de pagament del sector públic va augmentar 12 dies (fins als 67 dies de mitjana), mentre que el del sector privat es va reduir en 6 dies (fins a situar-se en una mitjana de 64 dies). En ambdós casos són registres que sobrepassen els terminis mitjans de pagament establerts per la Llei 15/2010: un total de 30 dies per a les AA. PP. i de 60 dies per a les empreses.

Pel que fa concretament al sector públic, PIMEM destaca que aquest increment és alarmant: per primera vegada des de 2014, el termini mitjà de pagament de les AA. PP. ha superat el de les empreses (67 dies del sector públic davant els 64 del sector privat), amb l’agreujant que el termini màxim legal per a les AA. PP. és de tan sols 30 dies, la meitat de l’imposat a les empreses.

Així mateix, l’anàlisi recull que més de la meitat dels enquestats en diferents punts d’Espanya (52%) assegura que l’Administració local és la que més triga a pagar. La segona pitjor pagadora és l’Administració regional, amb un 28% dels enquestats, i la tercera, l’Administració central (amb un 20% de respostes). Concretament, els terminis mitjans de pagament van sobrepassar el període legal per al 76% dels proveïdors de l’Administració local, per al 78% dels de la regional i per al 80% dels de la central.

Davant aquestes xifres, PIMEM reclama «una solució immediata» i insisteix que «els governs, per demostrar el seu veritable compromís, han de començar per garantir que compleixen amb les regles que ells mateixos dicten. En el moment actual, en què l’Administració està incrementant la seva recaptació, no hi ha justificació perquè aquesta empitjori els seus terminis de pagament, i haurien de ser les primeres a respectar els temps que imposen, donant exemple al sector privat».

Les dades obtingudes per la PMcM disten de la informació que aporten els governs sobre els seus terminis de pagament, que són més optimistes i estan pròxims al termini legal. Aquesta bretxa l’ha constatat l’Observatori de Pagaments de la UE en el seu Informe Anual 2024, en el qual reflecteix que la informació que faciliten les AA. PP. d’Espanya no es correspon amb el recollit en les anàlisis d’entitats especialitzades com la PMcM.

En l’àmbit europeu, la PMcM recorda que es preveu sancionar les empreses moroses si excedeixen el termini de pagament general fixat en 30 dies (o en 60 per a casos de necessitat de període de certificació).

Sector privat: pagaments a subcontractistes a 88 dies

L'»Informe sobre Morositat: Estudi Terminis de Pagament a Espanya 2024″ analitza també els terminis mitjans de pagament del sector privat. Per al 56% dels enquestats, el tipus de client per mida d’empresa que més triga a pagar-los són les grans empreses (les que tenen una facturació superior a 50 milions d’euros).

Quan els enquestats són preguntats per quant triguen aproximadament a pagar-los els seus clients que són grans empreses, el 74% declara que aquestes superen el termini legal: el 33% assenyala que els paguen molt per damunt dels terminis legals (més de 90 dies) i el 41% coincideix que ho fan una mica per damunt del termini legal (trigant entre 60 i 90 dies). Només el 26% de les grans companyies els paguen dins del termini legal.

Pel que fa al pagament a subcontractistes per part dels contractistes principals, l’estudi xifra la mitjana en 88 dies. «Des de la PMcM venim denunciant que la cadena de pagaments en el sector públic està mal controlada i això dificulta que el diner flueixi fins a l’últim graó, fins als subcontractistes (en la seva majoria pimes i autònoms), permetent que algunes grans companyies es financin a costa dels seus proveïdors».