PIMEM-ASTAM alerta de la sentència del Suprem contra transportistes en la ruta a Balears

Una recent sentència dictada per la Sala social del Tribunal Suprem, considera com a temps de presència i no de descans el temps en què un conductor professional acompanya el camió que és transportat en un ferri encara que gaudeixi d’un camarot durant el trajecte. Segons ha explicat el president de PIMEM-ASTAM, Jeroni Valcaneras, “si hi ha una segona sentència en aquest sentit es crearà jurisprudència i ocasionarà un fortíssim impacte tant econòmic com organitzatiu de l’activitat de treball de les empreses transportistes que tenen serveis amb les nostres illes”.

Valcaneras assegura que el Suprem ha interpretat de manera molt lesiva per al desenvolupament de l’activitat empresarial com s’ha de considerar el temps en què un conductor professional acompanya el camió que és transportat en un transbordador o ferri, que és el mitjà que s’utilitza per al trasllat de les mercaderies entre la península i les illes. “És inassumible per a una agència que un segon conductor esperi al port i faci el relleu, ja que el xòfer que ha viatjat té l’obligació de descansar 9 hores”. El president de PIMEM-ASTAM relata que “tot i que en els trajectes que feia en el ferri gaudia d’un camarot amb llit per dormir i, per tant, conforme a la reglamentació europea sobre temps de conducció i descans aquest període s’ha de considerar temps de descans en no fer-lo a bord del vehicle, tanmateix, el conductor va decidir reclamar una indemnització per aquest període de descans, en considerar-lo temps de presència, cosa que va ser rebutjada pel jutjat social”.

Les conseqüències d’una segona sentència, segons Valcaneras, «crearien uns precedents que ens portarien a una situació insostenible per al sector del transport per carretera creant un fortíssim impacte tant econòmic com organitzatiu de l’activitat de treball de les empreses transportistes que realitzen aquesta ruta».

PIMEM, per la seva banda, també ha manifestat la seva preocupació en com pot repercutir en els preus i per tant en l’encariment dels productes que es transporten a Balears, ja que és el mitjà habitual que s’utilitza per al trasllat de les mercaderies entre la península i les illes. “Parlem d’un encariment de moltes matèries primeres o productes bàsics per a les persones, parlem de pujar un esglaó més en l’encariment de vida a les nostres illes i a la pèrdua de competitivitat i dificultats d’arribar a final de mes pels preus cada cop més inassumibles”.