Miquel Coll, productor d’Olíric: «L’única prioritat és la qualitat»

Amb l’alegria que li donen els recents premis d’àmbit internacional per la qualitat dels seus olis, Miquel Coll Crespí (Santa Eugènia, 1976) és el responsable i productor de l’oli Olíric. A més, porta set anys al capdavant d’APAEMA, de la qual és president. Però la relació de Coll amb l’oli no és d’herència familiar ni ha sorgit d’un dia per l’altre. Els terrenys que va adquirir el seu avi quan va tornar d’Amèrica ja tenien velles ametllers amb què calia fer alguna cosa, i va ser llegint i investigant de manera autodidacta com aquest enginyer industrial de Santa Eugènia va arribar a apostar per les oliveres. La seva aposta va ser per dues varietats molt concretes, l’arbequina i la Koroneiki, però d’això ja en parlarem al llarg de l’entrevista.

– Com vau entrar en el món del conreu de les oliveres i la producció d’oli?

– Jo treballava d’enginyer industrial com a free lance i amb la crisi dels anys 2007, 2008, amb projectes impagats vaig acabar cremat de tot allò. Alhora tenia la finca familiar on hi havia un vell ametllerar i amb la qual tenia ganes de fer alguna cosa. No sabia exactament què. Així que vaig començar a estudiar i investigar el món de l’oli, i vaig llegir molt sobre ell. Fins que el 2011 vaig plantar sis hectàrees d’oliveres per un costat i una més en un altre lloc. Aquestes coses les fas quan no saps on et fiques, aquesta és la condició necessària; si ho sabessis abans no t’hi ficaries.

– Però esteu contents ara…

– Sí, les oliveres van anar creixent i la feina també, fins que arriba un moment en què has de decidir si deixes la teva feina o deixes les oliveres, i va ser per Nadal de 2022 quan vaig optar per demanar una excedència a la feina i centrar-me en el conreu de les oliveres i l’elaboració d’oli.

– Quants anys porteu com a president d’APAEMA?

– Sóc soci des de 2014. En començar el projecte ja sabia que ho volia fer en ecològic, així que vaig buscar les associacions i la gent que tingués les mateixes inquietuds. Així que, a poc a poc, em vaig anar implicant en l’entitat i el 2017 em van demanar i proposar prendre el relleu de president i fins avui.

– Avui dia APAEMA és una entitat imprescindible, oi?

– Totalment. L’entitat va néixer amb la finalitat clara de donar veu i suport als agricultors ecològics. Aleshores les entitats tradicionals no recollien aquesta veu o, si ho feien, era en un racó de l’entitat. Els agricultors ecològics eren minoritaris i marginats. Així, el fet de crear APAEMA, el simple fet d’existir, ja suposa que pugui tenir una incidència política i que les realitats que no són iguals a les de la resta d’agricultors, si no tenim uns actors que defensin l’agricultura ecològica, quedin al marge.

– Què han suposat aquests últims guardons tant a escala personal com en l’àmbit del negoci?

– Ja fa uns anys que ens presentem a diferents premis i concursos. I ho fem sobretot per saber on som. Per avaluar la feina que fem que, cal dir-ho, passa per una única prioritat: l’oli de qualitat. Per tant, aquests guardons són un aval, un reconeixement que et posiciona dins del sector. Et posiciona com a referència comercial i et dona a conèixer entre la resta de professionals. I a escala personal és una gran alegria. Una satisfacció molt gran. L’oli no deixa de ser com un fill teu en què poses il·lusió i hores de feina, i, per tant, estàs content de veure el resultat, aquests premis a tantes hores de constància i esforç.

– Les vostres oliveres, i per tant el vostre oli, responen a dues varietats molt concretes, Arbequina i Koroneiki. Per què vau triar aquestes varietats i no unes altres?

– En començar l’arbequina la tenia clara. Si vols estar dins de la D.O. has d’adaptar-te a unes varietats determinades, i jo crec que allà tothom fa el mateix. D’altra banda, havia provat la varietat Koroneiki, que és originària d’una illa mediterrània com nosaltres, de Creta, així que a més de la seva qualitat em va agradar la idea d’unir dues illes del Mediterrani elaborant oli d’aquesta varietat. Així tenim dos olis monovarietals, un d’arbequina i un de koroneiki, i un tercer que és una mescla de les dues varietats.

– Això de les oliveres al Pla de Mallorca és una novetat que no fa gaires anys. No és així?

— Sí, les plantacions no tenen l’edat de les existents a la Serra, però això es deu a un error d’un escrivà del segle XVIII que va afegir un zero de més a l’hora de pagar el delme d’aquella època i va provocar que tothom arrenqués les oliveres per no haver de pagar. Últimament s’han plantat moltes oliveres i això ha posat de manifest que la tasca de gestió, de mecanització, no té res a veure amb les oliveres de la Serra, on la feina és molt costosa i això suposa uns preus elevats del producte final; potser per això hem vist aquest boom d’explotacions al Pla.

– Com veieu aquest increment, any rere any, de l’agricultura ecològica?

– És molt positiu. Tant l’increment de la superfície agrària com en el nombre d’operadors. Hi ha una major consciència sobre la qualitat dels productes i, per tant, una major demanda, cosa que fa que l’oferta pugui anar incrementant. En aquests moments crec que estem parlant d’assolir els objectius del 25% abans del que marca l’agenda 2030.

– No fa gaire vau fer una gran festa. Com va ser la proposta del Feim!?

– Va ser una festa. Els comentaris que hem rebut de tothom és que van sortir encantats. Crec que hem demostrat que es poden fer festivals de manera diferent. Per dir alguna cosa, per exemple, no va caldre ni passar l’escombra, tothom va reciclar als contenidors que corresponia. Va ser una vetllada molt especial, amb bon menjar. De fet, l’espai del menjar va ser un dels que més va agradar, amb productes ecològics i de qualitat. En l’àmbit de la festa va ser una nit molt especial on tothom va tenir el seu espai i la música que volia escoltar. Si cal assenyalar un contrapunt podem dir que va faltar una mica de gent, però aquest ha estat el primer any… bé, hem de veure si continuarem; ara mateix tenim diferents postures dins de l’entitat. Personalment, crec que és un format que hem de seguir explotant i celebrar-lo més anys com a punt de trobada de la gent del sector i de gent que pot conèixer-te. Ho hem de pensar i decidir, però crec que la gent ha quedat amb ganes de més. Com a president d’APAEMA vull agrair a la gent del CBPAE o d’APAEMA que va dedicar hores i hores a treballar per fer aquest festival; també agrair el suport de les institucions com el suport incondicional de l’Ajuntament de Porreres des del primer moment i sempre, o al Consell de Mallorca.