APAEMA: el canvi climàtic omple d’incertesa el sector agrari de Mallorca

La Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca, (APAEMA), ha manifestat que aquest any 2023 «ha estat l’any de major sinistralitat per qüestions meteorològiques en el sector agrari balear, des que es tenen registres». Aquesta situació de canvi climàtic comporta la inestabilitat del camp i la incertesa en el món de l’agricultura.

«Els fenòmens extrems cada vegada són més freqüents: ventades i tornados, DANES i ruixats torrencials, calamarsa o nevades… Ara és el torn de la sequera, com ve sent habitual també els darrers anys. A Mallorca, l’any 2023 només ha plogut un 50% del que correspondria, segons l’AEMET, i el primer afectat és el camp i el sector primari. Les pluges d’aquests dies són una bona notícia, però el dany ja està fet». Així ho assegura Miquel Coll, de Taujà i president d’aquesta entitat de producció ecològica.

Pel que fa als conreus llenyosos, s’espera un any més una baixada de la producció. «Estan afeblits, desorientats fisiològicament. No són pocs els agricultors que han decidit no sembrar cereal o llegum, perquè saben que no colliran res. Els ramaders d’extensiu tenen menjar per passar un parell de mesos més; si no es reverteix la manca de disponibilitat de pastures per al ramat, alguns ja han decidit començar a sacrificar i retirar animals. Els apicultors han d’alimentar les seves arnes d’abelles perquè aquestes tampoc tenen on recol·lectar nèctar si no hi ha floració. Davant una inseguretat permanent, alguns productors llencen la tovallola i tanquen la seva explotació agrària, un fenomen recurrent entre les explotacions de policonreu de secà».

El camp, la gent del món rural, viu moments de gran incertesa; els patrons de pluja i temperatures han canviat dràsticament. En aquest sentit, Coll també explica que «també preocupen els efectes que pugui tenir sobre el compliment de la Condicionalitat reforçada o els Ecoesquemes de la Política Agrària Comuna (PAC), la qual cosa podria suposar una pèrdua d’ajudes per a les explotacions afectades».

Pel que fa als conreus herbacis i d’hortalisses a l’aire lliure, des d’APAEMA asseguren que «es poden anar adaptant amb el pas dels anys i el treball de selecció que puguin fer els agricultors». Però no passarà el mateix amb els llenyosos, que «o bé s’han de regar sistemàticament, o bé caldrà crear de nou varietats adaptades a les noves condicions climàtiques», i això suposa que «es necessitarà pràcticament una generació per recuperar certa agrobiodiversitat lliure de patents».

Aquesta nova situació provocada pel canvi climàtic deixa moltes preguntes a l’aire: Mentre no adaptem els conreus, què passarà? Es podran produir prou aliments? I amb la ramaderia? Quants agricultors es cansaran d’aquesta incertesa i abandonaran l’activitat agrària?

SEQUERA?

APAEMA assegura que «aquesta sequera no és una excepció. Gairebé cada any s’encenen les alarmes entre els productors i productores per aquest motiu. Per tractar de pal·liar-ne els efectes, es posen en marxa ajudes o accions de suport, però no deixen de ser mesures passatgeres que no solucionen el problema de fons. En aquest sentit, celebrem que la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural hagi previst la celebració de la primera taula sectorial de canvi climàtic, en poques setmanes, per abordar aquestes preocupacions. Però el debat sobre l’adaptació i mitigació del canvi climàtic pensem que hauria de ser molt més intens i profund, transversal a tots els estaments i actors socials».

Finalment, Miquel Coll, com a president d’APAEMA, assegura que «caldrà un canvi de mentalitat en tota la societat, i de paradigma en el dia a dia del camp. Caldrà també una planificació estratègica a mitjà i llarg termini per afrontar el que se’ns ve a sobre i saber quin sector primari volem, quines illes volem».