Entrevista a Xisca Martí, de Deixalles: coneixem LOOP24, un projecte d’economia circular

1- Si bé la reutilització de moltes coses està dins de l’ADN de la Fundació Deixalles, sembla que el LOOP24 és una passa més, com si apugéssim el nivell de creació. Com neix la idea? Podem parlar d’un projecte pioner o hi ha altres llocs al món on s’hagi posat en marxa una idea com aquesta?

Realment el projecte pioner va ser el Fem que Circuli, una iniciativa que va començar el 2022 per fomentar l’economia circular en el sector turístic i la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables, a través de la reutilització d’objectes i residus del sector hoteler.

A més de la reutilització, un dels projectes dins del Fem Que Circuli és el desenvolupament de la línia d’upcycling de mobles i de residu tèxtil procedent del rebuig del sector. El 2021 vam fer una primera col·laboració amb el projecte Loop de l’IDI aportant residu tèxtil per fer unes «sabates porqueres», i d’aquí va sorgir la idea de continuar col·laborant en el Loop24 dins del marc del projecte Fem que Circuli, dissenyant prototips amb materials procedents del rebuig tèxtil i de fusta de les recollides que la Fundació Deixalles fa en el sector hoteler. Alguns dels prototips s’han elaborat als tallers d’upcycling de la Fundació Deixalles (costura i mobles) i a la fusteria de la Planta de PT1, que gestionem conjuntament amb Macinsular.

2- Quin és el procés, l’operativa per fer possible la reutilització i en alguns casos la nova creació?

La clau és signar convenis de col·laboració amb els hotels que estan compromesos amb el medi ambient i la responsabilitat corporativa, i fer les recollides amb cura, tenint en compte que els materials han de poder reutilitzar-se.

La Fundació recull aquells materials que tenen un alt percentatge de reutilització. Una part es ven directament i a una altra se li dona un valor afegit: artístic, funcional i social.

Amb Loop24 el que volem és aconseguir dissenys que puguin ser d’interès per al sector i així poder tancar el cercle, aconseguint que el producte torni a l’establiment hoteler.

3.-Hi ha hagut un canvi de mentalitat per part del sector hoteler o creu que sempre ha existit aquesta voluntat, però que era necessari posar en marxa els mecanismes que fessin possible aquesta circularitat?

Crec que des de fa uns anys el sector està demostrant el seu canvi de mentalitat i que la implicació del sector amb la sostenibilitat ambiental és força gran.

A més, les noves legislacions (llei de residus) i la nova llei de turisme han propiciat un escenari per al foment de l’economia circular dins del sector i han fet que aquest es mostri receptiu a aquestes experiències.

Si bé és cert que queda molt per fer i hem d’establir noves sinergies amb diferents actors (sector hoteler, dissenyadors, sector industrial, artesans, entitats socials) perquè aquesta circularitat sigui realment efectiva.

4- Els dissenyadors i dissenyadores —no donarem noms per no deixar-ne cap fora— juguen un paper fonamental no només per la creació sinó pel que significa posar el seu nom en això. Què els han transmès els creadors del projecte?

Els van transmetre que hi havia una quantitat de materials que es podien aprofitar i que el repte era fer creacions que permetessin una veritable economia circular.

Cal dir que els dissenyadors que han participat tenien molta sensibilitat i que les transformacions són molt interessants i força reproduïbles. De fet, algun hotel ha mostrat interès per algunes de les creacions. Si aconseguim fer objectes que puguin interessar el sector i es consumeixen aquí, seria una economia circular de km0, que permet alhora la diversificació econòmica.

5- De manera més genèrica i més enllà del projecte en si, té la sensació que hi ha un canvi de mentalitat tant entre els empresaris com entre els consumidors sobre la necessitat de reutilitzar i participar de manera activa a frenar l’excés de consum?

Creiem que sí; en els últims 15 anys hi ha hagut canvis de sensibilitat i d’hàbits. També he de dir que s’han fet molts esforços a promoure el reciclatge, però que els temes de reutilització i upcycling estan menys desenvolupats, quan són opcions molt més beneficioses a nivell ambiental i a nivell de creació de llocs de treball. Per això, malgrat que s’hagin fet passes, encara ens queda molt per fer. I si podem fer projectes ambientals que generin segones oportunitats per a persones en situació de vulnerabilitat, molt millor.