PIMEM-Sectorial. Tècnica ramadera per a aliments saludables i contra el canvi climàtic

1- Podem afirmar que Pasture+ neix davant la necessitat d’adaptar-nos a les exigències del canvi climàtic? Hi ha altres raons per implantar aquest sistema, com pot ser la manca de mà d’obra, el cost de la maquinària, l’efectivitat que suposa la rotació?

Efectivament, Pasture+ neix davant la necessitat de trobar i verificar noves tècniques ramaderes que permetin produir aliments saludables alhora que contribueixin a mitigar o fins i tot revertir part del canvi climàtic, com pot ser la desertització o l’augment de CO2 atmosfèric. A més, amb el maneig holístic pretenem fer una gestió integral de les explotacions, fent un seguiment constant dels resultats productius, econòmics i socials que es generen per fer una producció com més sostenible millor.

2- Com i quan es fa i qui ho pot fer?

El sistema de pastura que estam implementant es basa en el model ja ben estudiat i demostrat en altres llocs per l’Institut Savory de maneig holístic i altres corrents similars.

En resum, es tracta de dividir el total de superfície disponible per a pastura en recintes més petits, de manera que es pugui establir una rotació en què tot el ramat pasturi en cada tancat pocs dies (entre 3 i 5 idealment) i no torni al mateix tancat fins passats 60-90 dies aproximadament (segons cada context).

Aquestes rotacions es planifiquen 2 vegades l’any: una a principis de l’estació de creixement de farratge (pla obert) i l’altra a principis de l’estació de no creixement (pla tancat). Es calculen i es plasmen en un calendari els dies que podran pasturar en cada tancat, així com tots els altres elements que interfereixin en la producció (parició, esquilades, sanejament, vacances del personal, etc.).

Aquesta és una eina de gestió del temps i els recursos, que pot implementar qualsevol explotació ramadera. L’única cosa que requereix és una inversió inicial en tancats, però es pot anar fent progressivament.

3- Quins beneficis té per a la terra i per als propietaris un sistema com aquest?

Amb la rotació del ramat, es produeix un impacte breu però intens sobre la terra, que permet mobilitzar el màxim de nutrients, i posteriorment es deixa el descans suficient perquè el farratge torni a créixer i pugui expressar el seu màxim potencial sense patir la pressió d’una pastura contínua. A més, aquest sistema facilita la implementació i millora de pastures naturals permanents, que fixen CO2 atmosfèric al sòl, fent l’efecte d’embornal de carboni.

A més, cada primavera es fa un seguiment ambiental dels resultats per part de tècnics especialitzats, però també, dins del projecte, es forma els participants perquè ho puguin fer ells mateixos (excepte l’analítica de sòl i l’estudi botànic, que requereixen especialistes).

Per als ramaders, la planificació permet organitzar-se millor les tasques del dia a dia i compatibilitzar-les amb la vida privada i el descans, tantes vegades oblidat al camp. A més, en anar fent la transició cap a més superfície de pastura natural, es redueixen significativament les hores i despeses associades de tractor per preparar i sembrar farratges. És un sistema que basa la viabilitat econòmica a reduir els insums externs i maximitzar la producció natural de farratge de la mateixa explotació.

4- De moment, i sobre el terreny, com qualifiques l’experiència?

L’experiència a l’illa està sent molt positiva. Tenim 7 finques on ja s’implementa completament el sistema, i 4 més que s’incorporen ara (4 de boví de carn i 7 d’oví de carn). Hem format un grup de gent molt motivada, i aprenem dia a dia compartint els avenços i experiències de cada lloc.

Ara ja portam un any d’implementació i seguiment i anam tenint els primers resultats preliminars, en què s’ha posat de manifest la gran biodiversitat ja existent en totes les finques participants i el potencial per implementar aquestes pràctiques i millorar resultats any rere any.

5- Segons els teus coneixements del sector, creus que és una iniciativa que ha vingut per quedar-se o és una moda passatgera?

Sens dubte, i més a Mallorca. Tenim les condicions ideals perquè les finques en general ja estan molt parcel·lades amb tancats, així que la inversió inicial és menor. A més, si la viabilitat econòmica de la ramaderia ja és complicada a la península, aquí amb la insularitat encara ho tenim pitjor si volem continuar produint de manera convencional, amb l’elevada dependència d’insums externs que suposa. Aquest sistema permet tenir finques més autosuficients i resilients davant les pressions externes del mercat i els efectes del canvi climàtic.