PIMEM-Temàtic. Joan Enric Capellà, autor de «Turisme o no turisme?»

El departament de Comunicació dóna veu a publicacions temàtiques relacionades amb l’economia i l’empresa. Mitjançant entrevistes volem apropar-nos al pensament i a la publicació de determinades obres que d’alguna manera ens ajudin a tenir una visió més àmplia d’un sector. En aquesta ocasió hem conversat amb Joan Enric Capellà, geògraf, professor universitari i empresari, l’experiència i els coneixements del qual l’han portat a signar un llibre que segurament no deixarà indiferent ningú.

1- Del turisme com a font d’ingressos se n’ha parlat, se’n parla i suposam que se’n parlarà més i des de molts punts de vista. Quin va ser el motiu que el va portar a continuar parlant de turisme? Quin «angle» d’anàlisi ha pres?

Fa 25 anys que estic vinculat al sector turístic. Vaig començar treballant a l’empresa familiar on teníem dues botigues de fotografia, una en plena zona hotelera de Can Picafort. A través dels estudis de Geografia vaig entrar en el món de la geografia del turisme, camp al qual em vaig dedicar com a investigador (UIB i CSIC) i com a docent (UIB). Posteriorment vaig fer el salt a les grans corporacions turístiques mallorquines (Iberostar, Orizonia i Grupo Piñero) primer com a treballador i finalment com a directiu. Aquest pas per les empreses em va animar a ser empresari i vaig fundar, juntament amb dos companys més, SOM, grup turístic del qual l’empresa amb més renom va ser SOM HOTELS. Mentrestant vaig passar per la política sent el primer regidor de turisme que ha tingut l’Ajuntament de sa Pobla. I actualment continuo com a emprenedor i empresari: vaig fundar la consultora Caray, que actualment gestiono amb un soci i un nodrit equip de col·laboradors, i també vaig cofundar Investhinks, una plataforma SaaS de serveis de trading automàtic.

Tot això em dóna una visió molt polièdrica sobre el turisme. Així que el meu angle d’anàlisi és molt particular. I precisament va ser Lleonard Muntaner qui em va animar a escriure sobre turisme quan va visualitzar la meva posició de rara avis dins el sector.

2- Creu que existeix debat a l’hora de pensar en una Mallorca sense turisme? Quins sectors poden omplir els petits espais que pugui deixar (si en algun moment existeix el desig de desaccelerar) aquesta «màquina tan ben engreixada»?

Crec que debat n’hi ha hagut, i molt. El problema és que no s’ha passat a l’acció. Al llibre critico que ja n’hi ha prou de comitès d’experts, de plans estratègics i de trobades intersectorials. És l’hora dels fets.

Però també tinc dubtes que hi hagi un interès real en la diversificació: el més senzill és continuar amb el gegant turístic que hem instal·lat. Al llibre parlo per exemple del Parc Bit com a trist exemple del que es volia que fos i en el que finalment l’hem convertit: d’un mini Silicon Valley amb poder d’atracció d’empreses tecnològiques internacionals, a un polígon de serveis mal dotat i mancat de tot l’ambient emprenedor que en un moment es somiava.

3- En ple debat sobre la sostenibilitat i la innovació, en aquest cas més dins l’impacte de la IA, per on passen els reptes del turisme a Mallorca?

El turisme sense Mallorca, naturalment, sobreviurà. Mallorca sense el turisme, en tinc seriosos dubtes. Si ens hem de plantejar quina Mallorca volem en el futur, actualment no queda altra que passar pel turisme. Ja ho deixo clar en el títol del llibre: «Turisme o no turisme? Aquesta, lamentablement, és l’única qüestió.» Aquest «lamentablement» ja ho diu tot. Mallorca està polaritzada pel turisme, i el nostre gran repte és començar a treballar perquè aquesta polarització es vagi reduint. Això no s’ha de confondre amb teories del decreixement ni altres de similars. El major repte del turisme és que ens ajudi a diversificar i que no tinguem tots els ous a la mateixa cistella.

La IA tindrà un gran impacte en el sector turístic, com el tindrà en tota la nostra acomodada vida occidental. Però tinc més dubtes que el tingui sobre el turisme de Mallorca pel tipus d’oferta que tenim. Però, si us plau, deixem d’esperar que vingui algú a dir-nos el que hem de fer. Comencem a apoderar la gent de Mallorca. El problema és que no estam preparats com a societat. I per això ja apunto al llibre la importància de centrar-nos en l’educació dels joves per posar els fonaments de la Mallorca del futur: aquest és veritablement el nostre gran repte. I també indico que tot això no va d’una o dues legislatures, sinó d’una o dues generacions.

4- Els impactes que genera aquesta indústria per als residents són ben coneguts. Hi ha models i/o territoris que hagin aconseguit un equilibri o que s’hagin posat a treballar per redreçar aquesta situació i que puguem tenir com a punt de referència?

Abans és imprescindible que comencem a girar la mirada i no veure el turisme com un «agent extern» que ha vingut i ens ha colonitzat. Els residents són els qui majoritàriament han fet els hotels, han muntat les empreses de serveis i proveïdors, han fet les segones residències en plenes zones turístiques i, si poden, en primera línia; són els qui han copat l’administració de funcionaris aprofitant les onades de bonança econòmica que han propiciat la sobredotació de personal públic, i un llarg etcètera.

Per tant, si canviem la mirada i no ens deixem portar per corrents interessades, tindrem un judici més equànime, menys visceral i més accessible. Precisament això és el que comencem a propiciar amb el projecte Homo Turisticus que hem muntat des de Caray i que és la continuació del llibre: pretenem contribuir a despertar consciències per aconseguir un món millor on el turisme pot ser un factor clau.

Al llibre poso tres exemples de territoris en equilibri o que treballen per arribar-hi: Sardenya, Nova Zelanda i Singapur. El primer està abraçant el seu patrimoni i les seves tradicions, el segon ha fet de la conservació i preservació del patrimoni natural i etnològic el seu gran atractiu, i el tercer va aplicar un model d’ètica social incorruptible per sobreviure en plena Àsia i Oceania. Tornant a la pregunta anterior, fer un canvi cultural implica posar-se a treballar immediatament a les escoles, i després tenir paciència perquè el camí és llarg.

5- La classe política sembla entrar en pànic quan es parla de desacceleració i sovint semblen més assenyats els empresaris que els mateixos governants. Per què creu que el debat sobre la qualitat per damunt de la quantitat cala tan poc entre els governs, siguin del color que siguin?

Puc acceptar que la gent del carrer parli de turisme de qualitat. Però és imperdonable veure parlar-ne en els mateixos termes professionals del sector, polítics, periodistes, i també els mateixos acadèmics. L’aproximació generalitzada a la qualitat és equivocada perquè ningú parla en els mateixos termes i pocs s’aturen a analitzar-los. Què és turisme? Puc acceptar que la gent del carrer confongui, per exemple, turisme amb hostaleria, però no ho perdono als agents abans indicats. Al llibre critico amb profunditat aquesta qüestió i poso les bases perquè ningú més torni a equivocar-se.

Igualment passa amb la «qualitat». Què té la gent al cap quan demana «qualitat»? Tots tenen realment el mateix al cap? Posem un simple exemple: per a alguns «qualitat» és un turista que gasta molt, que s’interessa per la cultura i té cura de l’entorn. Però: quina oferta té Mallorca per atreure aquest turisme? I la poca que hi ha: està a l’altura de la «qualitat» que demanem? A més, aquest patró de turista és el que lloga cotxe, generalment no va a hotel gran, es passeja per tots els racons de l’illa i el trobem a les cales que se suposa que només coneixem els mallorquins i a les festes més pròpies. Volem turistes per tots els racons? Els volem a tota hora a la nostra vida? O, d’altra banda, preferim turistes que no es moguin gaire del lloc on s’allotgen i que no molestin? Siguem raonables: un turista que gasti molt, ompli les 400.000 places turístiques (les legals!) que tenim, sigui molt respectuós, li interessi la cultura, no es mogui dels voltants on és i no interfereixi en la vida més íntima dels mallorquins, senzillament, no existeix. Per això des d’Homo Turisticus atendrem totes aquestes qüestions amb una nova mirada, aire fresc, provocant reflexió i passant a l’acció, perquè estam cansats dels tòpics de sempre.