Article d’opinió «Els problemes de les PIMES illenques» per Guillem Lopez i Casasnovas

A impuls del seu president i Junta directiva, l’organització PIME Mallorca acaba de presentar formalment un document de requeriments davant la presidència espanyola de la Unió Europea en el qual es reivindiquen les seves especificitats com a petites i mitjanes empreses i com a empreses illenques. Dos hàndicaps en una mateixa formulació empresarial. David contra el Goliat de les grans empreses que amb la seva influència dominen els governs del món. La gosadia té mèrit. Un per la constància en la reivindicació, entre d’altres, del seu president Jordi Mora. Dos per l’esperança de l’ara o mai de qui creu que el govern espanyol actual pot acollir les seves reclamacions en aquest moment de la presidència econòmica europea. No soc capaç de veure quin cas faran a PIMEM; però entenc que correspon sempre ser sensibles a les necessitats de qui sosté en gran manera l’economia productiva balear. La seva viabilitat ens interessa a tots en la mesura en què volem que les arrels de l’activitat filtrin al màxim possible en l’economia local. És interessant llegir el document, que trobareu en aquest enllaç.

L’estructura és la típica de qui mira el desglossament de costos que coneix bé ell mateix perquè els pateix a la vista de la major competitivitat en preus que suporta a la xarxa de producció i consum. Així en tema d’inflació i salaris, reclama atenció al cost de vida diferencial illenc de qui tot l’any crea ocupació estable i amb gent local formada, sense suport públic; de finançament, en les primes suportades allà on falten avals i garanties de qui per dimensió no pot exhibir múscul tret que ho recolzi perillosament amb el patrimoni personal; quant al cost dels inputs, remarca la incidència dels nòlits i les barreres del transport insulars i, sobretot, del preu de l’energia (el tema estrella que més han destacat els mitjans en la presentació de l’Informe), requerint l’estabilitat que es dona al consum domèstic; en matèria fiscal: abaixar l’IVA, encara que els problemes li vindran crec jo a moltes empreses amb l’eliminació definitiva de mòduls i règims simplificats, que és avui un ‘colador’ que marca per aquesta via alguna variant en preus propera al frau fiscal; de formació en capital humà, demanant ordre als departaments d’ensenyament i treball per a una bona formació professional, que és la clau de confiança que pot mostrar la PIME en la fiabilitat de la feina ben feta, perquè tot el nostre jovent illenc no sigui absorbit per la tasca més pobra i sense recorregut de futur de moltes activitats properes al turisme de ‘low cost’, i així de ‘low pay’.

Recordo molt bé quan l’Institut Català de Finances va encarregar a IVALUA, l’Agència d’avaluació de polítiques públiques (https://ivalua.cat/es/node/5269) de la qual molts anys he presidit el seu Consell, per realitzar el DAFO d’oportunitats, debilitats i línies de reforç dels punts forts i reformulació estratègica dels punts financers més febles. Ja llavors s’identificava que en tota relació mercantil de confiança la pime tenia un clar avantatge comparatiu: es coneixia qui manava i es tenia un registre, accessible, del bon fer del passat; fet que donava crèdit per la qualitat de l’oferta a demanda d’usuaris i productors. Afegim avui a aquest avantatge l’oportunitat que cada vegada hi ha més gent conscient de la importància del consum de proximitat i la convicció que amb les pimes es generen excedents d’activitat que es rendibilitzen al propi país i amb menys probabilitat volen cap a sectors productius d’altres països o de la península. Per poder gaudir del nirvana d’aquest estat de coses, ai!, l’important és arribar, no caure pel camí, no defallir, no perdre la constància en la feina que es pot fer ben feta. Aquesta esperança i força ‘per ser’ la tradueix molt bé el text que aquí he volgut comentar. Ànim doncs als seus promotors.

Guillem Lopez i Casasnovas. Catedràtic d’Economia i Empresa de la UPF

Publicat a UH (link)