PIMEM Especial «Dia de la dona». Maria Canals, executiva de TVSSCS Logística Internacional

1-De 0 a 10 on col·loqueu el dia d’avui el progrés de la dona dins l’àmbit laboral?

Jo crec que depèn principalment de l’àmbit que s’estigui valorant, del tipus de professió, de la perseverança, de la sort, etc.

Potser situaria el progrés de la dona en un 7 de 10. Totes les persones tenim moltíssimes capacitats i ben aviat espero que ambdós sexes estiguem al mateix nivell professional sense preguntar-nos si s’és home o dona.

S’ha pogut comprovar que les dones una vegada han tingut oportunitats, han arribat al mateix nivell, fins i tot algunes estadístiques parlen d’un nivell superior.

Aquests dies hem pogut conèixer l’Enginyera Aeroespacial Diana Trujillo, colombiana de 40 anys, que s’ha fet famosa per liderar la missió Curiosity a Mart.

Quant a les opinions, són molt subjectives. Depenen del nivell i experiència de cada persona individualment, o de la seva implicació o sensibilitat cap a aquest tema.

2- Si haguéssiu estat homes, hagués sigut més fàcil arribar on heu arribat professionalment?

Per descomptat que sí. Crec que encara existeix un tema cultural de diferenciació molt profund, que ens fa automàticament trobar-nos en certs desavantatges. Això comença des de l’educació més primerenca, tant a casa com en els altres àmbits. Amb les properes generacions, s’anirà corregint, ja que les nostres filles i fills s’hauran criat en famílies amb més igualtat.

A moltes dones ens han educat per triar carreres professionals inferiors, a ser més submises, a ajudar molt més a casa, ens van fer triar els nostres hobbies entre la gamma d’activitats pensades per a nenes, etc. així que clarament sí.

Després depèn individualment de cada persona trencar amb aquell cercle que semblava escrit per a nosaltres. Existeixen les segones oportunitats amb Universitats a Distància, llibres, etc. i avui dia amb Internet és molt més fàcil arribar a més formació i informació.

També existeixen dones que no saben per on començar, el seu entorn no els ho permet, o simplement no desitgen lluitar perquè aquest canvi sigui efectiu i poder continuar queixant-se. Jo les animo que somiïn i des d’aquell somni comencin a construir el seu nou jo. És una tasca diària de perseverança.

Jo vaig decidir canviar el meu destí i estudiar una carrera a distància després d’una jornada laboral completa, a més de viure a l’estranger i estudiar diversos idiomes compaginant també amb el treball. Va ser dur realitzar aquests somnis quan ja estava emancipada, però me’n sento orgullosa. Vaig aprendre a aprendre constantment. Actualment continuo llegint i aprenent sempre.

 

Vaig llegir una frase una vegada que em va agradar moltíssim, deia una cosa així com «ho vaig fer perquè no sabia que era impossible»

3- La ciència o les ciències han allunyat (cada dia manco per sort) les dones de diferents carreres universitàries que tenen molt de pes dins l’economia actual (xerram de les estadístiques mostrades per diferents estudis). Al vostre entendre on radica aquesta diferència i allunyament de les dones respecte en aquest tipus de coneixements?

Jo estic segura que principalment és per un tema cultural. Qui tria matricular-se en una o altra carrera és la mateixa persona, a partir de la nota de selectivitat. La decisió de triar la carrera en principi és lliure, encara que la influència familiar i de l’entorn tenen molt de pes.

Ja s’ha demostrat que les dones poden arribar on s’ho proposin i gràcies a això, en els propers anys estarà més equilibrat.

4- Que el paper de la dona cada vegada és més important no hi ha cap dubte, sobretot en l’àmbit de càrrecs públics, alguns empresarials i amb certa transcendència mediàtica. Però el dia a dia segueix havent-hi una discriminació real pel que fa a el sou respecte als homes i fent les mateixes feines. Com es pot començar a canviar aquesta injustícia?

Crec que el punt de partida hauria de ser que les institucions públiques, els partits polítics, així com les associacions empresarials facin pressió social, creïn mesures polítiques i es donin a conèixer aquestes desigualtats a través dels mitjans.

Crec que una de les polítiques que ha ajudat força a canviar la visió és equiparar les baixes maternals i paternals, on indistintament els membres de la família gaudeixin no només del mateix temps, sinó també que tinguin l’oportunitat per implicar-se en la criança, així ja no recaigui tot el pes sobre la dona; la manca d’assistència durant diversos mesos al treball així com totes les necessitats posteriors com assistències al centre de salut afavorint la igualtat.

El teletreball també ajuda a poder conciliar i ara indistintament del sexe del progenitor/a, està a casa en igualtat de condicions.

5- Finalment m’agradaria aprofitar al nostre News per enviar un missatge en aquelles autònomes o petites empresàries de PIMEM que el dia d’avui (i això igual que els homes) han de fer front a un dels moments més difícils de la seva vida laboral o empresarial.

Aquesta pregunta és molt sensible, dependrà de la situació personal i econòmica individual i del sector on s’enquadri el seu negoci. La incertesa de no conèixer la data final de la pandèmia, deixarà moltes persones i empreses en stand-by i hauran de prendre decisions, algunes d’elles arriscades.

Els envio un missatge d’ànim, i que avaluïn totes les opcions en els diferents escenaris possibles per poder mantenir-se o reinventar-se.