PIMEM Especial «Dia de la dona». Carol Ordóñez, UATAE Dones Balears

1- De 0 a 10, on situeu avui el progrés de la dona en l’àmbit laboral?

Jo el situaria en un 6. És cert que cada dia es fan més avenços en aquest sentit, però encara queda molt per fer per trencar aquell sostre de vidre que ens han imposat durant tant de temps. En el treball autònom per exemple, encara estem lluny de la paritat, actualment a Balears els autònoms homes són un 65%. La crisi sanitària ha deixat al descobert una realitat, i és que les dones han estat les que en la seva majoria han hagut d’abandonar les seves feines per atendre els seus fills. I el més important, avui dia, ser dona continua sent un impediment per a qualsevol feina, ja que ningú no es pregunta com compaginarà un home la seva paternitat amb la seva feina, però sí que se li pregunta a la dona.

2- Si haguéssiu estat homes, hauria estat més fàcil arribar on heu arribat professionalment?

La resposta és clarament sí. Ho hauria tingut més fàcil, ja que preguntes com ara, tens fills?, no les hauria escoltat. Jo mateixa he estat exclosa de processos de selecció de personal perquè era jove i no tenia fills, la qual cosa pressuposa automàticament que en tindré i això pot generar un problema a l’empresa on treballi. Aquest fet també es nota en el món autònom. Les dificultats que tenim per accedir a finançament són molt més grans que les que té un home, ja que se’ls pressuposa una serietat que nosaltres ens hem de guanyar.

3- La ciència o les ciències han allunyat (cada dia menys per sort) les dones de diferents carreres universitàries que tenen molt de pes dins l’economia actual (parlem de les estadístiques mostrades per diferents estudis). Segons la vostra opinió, on rau aquesta diferència i allunyament de les dones respecte a aquest tipus de coneixements?

Durant molt de temps la dona no ha tingut accés a les universitats ni a l’educació superior. De fet, la formació de les nostres mares anava enfocada bàsicament a com ser una bona mestressa de casa i esposa. Això esbiaixava radicalment les seves possibilitats d’accedir a llocs de responsabilitat a les empreses i això derivava en el manteniment continuat del patriarcat empresarial. Lleis com la de la igualtat de gènere són necessàries perquè puguem avançar en aquest aspecte. També és molt important la formació dels infants en aquest sentit des de ben petits. A l’escola i a casa nostra els hem d’educar des de la igualtat, a respectar-nos els uns als altres i a no diferenciar per qüestió de gènere, igual que per altres motius com ara raça, religió, etc… Vèncer aquesta herència és tasca de tots, dones i homes.

4- Que el paper de la dona cada vegada és més important no hi ha cap dubte, sobretot en l’àmbit de càrrecs públics, alguns empresarials i amb certa transcendència mediàtica. Però el dia a dia continua havent-hi una discriminació real pel que fa al sou respecte als homes i fent les mateixes feines. Com es pot començar a canviar aquesta injustícia?

Des de l’àmbit públic, les coses han de canviar com ho estan fent. L’administració ha de ser la primera a donar exemple i incentivar la igualtat entre homes i dones, i això es visualitza en cadascun dels seus òrgans. Que hi hagi més homes ministres que dones ministres implica que hi ha un biaix a l’hora de triar, ja que a Espanya som més dones que homes. De manera que si arriben més homes als cims polítics és perquè d’alguna manera no es permet que la dona hi arribi.

El mateix passa en l’àmbit privat. Encara està normalitzat veure una Junta d’accionistes o un Consell d’Administració i que la majoria dels presents siguin homes. Ells ho han tingut molt més fàcil que nosaltres per arribar-hi, de fet a ells se’ls enlairava mentre que a nosaltres se’ns subjugava. A nosaltres encara se’ns exigeix molt més que a ells. Hem de rendir al màxim en l’àmbit laboral i alhora, ser bones mares i tenir un aspecte impecable. A ells només se’ls exigeix el primer. Avui dia continuem veient noies joves que pensen que si no estan amb un home, no estan completes; que cal tenir fills obligatòriament, ja que si no has fracassat a la vida; que irremeiablement hauran de renunciar a les seves carreres si són mares; i jo crec que per canviar això cal començar des del més baix possible, des de petits. Cal conscienciar les nostres filles i els nostres fills que són iguals que els homes, que poden fer el mateix i que cal lluitar pels nostres drets com a dones fins a assolir la igualtat total amb els homes. Ens agradi o no, la societat patriarcal ha “governat” durant molt de temps i els cuejos encara es noten. Tu mateix ho has dit en la teva pregunta, en l’àmbit públic es nota molt, però en l’empresarial no es nota tant. Les dones cobren un 14% menys que els homes i això és una realitat. En les grans companyies, ja no es veuen aquestes diferències. Mateix sou en mateixa categoria. El problema és que les dones no arriben a llocs d’alta direcció i això genera desigualtat. Ens mantenen pobres.

5- Finalment m’agradaria aprofitar el nostre News per enviar un missatge a aquelles autònomes o petites empresàries de PIMEM que avui (i això igual que els homes) han de fer front a un dels moments més difícils de la seva vida laboral o empresarial.

Les dones empresàries ja estan acostumades a barallar-se fort per aconseguir allò que volen. Nosaltres hem de tancar els nostres negocis quan som mares, i si tornem a la feina molt aviat se’ns titlla de males mares. Hem hagut de deixar els nostres negocis per tenir cura de les nostres llars, hem de conciliar una vida familiar fent veritables malabarismes per poder continuar treballant. I això fa que estigui segura que nosaltres tenim una capacitat per al treball fora del comú. I aquest és el missatge que els enviaria: Força i ànim i sempre mirant cap endavant. Cal ser positives i continuar treballant per assolir els nostres somnis. Ser home i triomfar és un èxit, però ser dona i triomfar és un èxit elevat al quadrat.