Article de Helmut Clemens a Economia de Mallorca. «La quarta onada»

Però curiosament i molt a pesar d’aquesta quarta onada, la majoria de la població estem encantats. Alleujats! Sortim al carrer a celebrar el que ha passat. Estem gaudint d’una vida com abans de les imposicions polítiques. Això sí, més pobres, molts fins i tot arruïnats, insolvents. Les restriccions sanitàries s’han reduït per ser aplicades només a la població més exposada al risc del Covid, malalts i grans. El sentit comú ha tornat a formar part de la nostra realitat.

Què ha passat? Aquesta quarta onada no és de Covid. Aquesta quarta onada és una onada de dimissions. Dimissions de tots aquells polítics a qui els queda encara una mica de decència i ètica laboral. A la vista dels resultats nefasts de les seves gestions, de la seva manca d’exemplaritat i d’empatia que han mostrat durant aquesta crisi sanitària-socioeconòmica sense precedents, han decidit renunciar als seus càrrecs.

I han estat substituïts per un concepte nou de lideratge públic-privat en el qual els millors, i només els millors de cada sector han pres les regnes del país. Sé que sona estrany, però el ministre de turisme ara de fet té coneixement del sector, parla idiomes i sap connectar amb els actors importants del sector a nivell internacional; vaja, ficció total. Regna el sentit comú, l’esperança, brilla el sol i veiem que podem tornar a aixecar el cap.

Una decisió aplaudida per la gran majoria del poble que hem estat testimonis de la incompetència, ineficiència, ineficàcia i indiferència de gran part dels nostres governants, tant a nivell regional com nacional. Se senten avergonyits davant els danys col·laterals que la seva gestió ha causat amb desenes de milers de fallides, centenars de milers de desocupats, existències arruïnades, la misèria i pobresa que han creat i el buidatge per complet de les ja de per si molt minvades arques públiques.

Una potser ben intencionada política mal executada, per persones que han estat promocionades sense tenir en compte el principi de Peter, segons el qual es promocionen persones competents en el seu lloc de treball inicial a posicions superiors que requereixen un altre skillset.

Si les persones no tenen les habilitats necessàries per a aquest nou lloc fracassen i seran incompetents i ineficients. Analitzant fredament el currículum vitae de molts dels nostres polítics no és estrany que aquest principi de Peter sigui aplicable a molts d’ells. Si no fos pel desig popular, deixar tot un país en mans de gent amb CV tan evidentment buits de contingut rellevant per al lideratge d’un país, seria un delicte de primer ordre. Mentre que en l’economia real aquesta persona no sol quedar-se en el seu lloc de treball, en la nostra política aquesta persona fins i tot és promocionada.

Si a això afegim la llei de Parkinson que l’historiador britànic Cyril Northcote Parkinson va definir a mitjans dels anys 50 del segle passat, i segons la qual el treball, i especialment el treball en la burocràcia, s’expandeix fins a omplir el temps disponible perquè s’acabi, realçat pel fet que els funcionaris es creen treball els uns als altres, entenem que la ineficiència burocràtica persisteix i fins i tot està en continu augment.

No és fàcil discernir a l’horitzó la mida del tsunami que s’apropa com a resultat d’aquesta ineficàcia i ineficiència burocràtica i el lideratge buit de contingut. Acabarà de trontollar amb una estrepitosa implosió l’aparell estatal actual.

Els nostres polítics es caracteritzen per parlar molt, per dir poc i per fer encara menys i això sense assumir cap responsabilitat. Es parla dels problemes sense afany real de voler solucionar-los. El mitjà per assolir un fi s’ha convertit en el mateix fi, accionisme sense rumb. Ser elegit i ser reelegit són les dues prioritats dels polítics i qualsevol problema real del poble que ha enlairat aquests dirigents per liderar-nos es queda a anys llum d’aquestes dues premisses polítiques, com ha quedat evident en la crisi actual.

Per això donem les gràcies a aquesta quarta onada, encara que només sigui una utopia. Ens permet entreveure un horitzó ple de llum i d’esperança, gràcies a aquest nou lideratge tecnòcrata, competent, eficient, eficaç, exemplar i fins i tot empàtic. Somiar és de valents