Article de Jordi Mora a UH: «Espanya, turisme o faixa»

Seguint els mitjans de comunicació de Madrid sembla que això del turisme només sigui per a Balears i Canàries i que la resta de territoris tinguin indústria pesant capdavantera, grans centres de negoci d’intel·ligència artificial o farmacèutiques de primer ordre. I de moment, res de res de tot això i d’aquí la necessitat que tenim de recordar de tant en tant el paper del turisme dins l’economia estatal.

La capacitat de finançament d’Espanya l’any 2019 va ser positiva i per valor de 20.000 milions d’euros, com a suma de la balança de compte corrent i compte de capital. Aquesta capacitat de finançament positiva és la que permet que el BCE (Banc Central Europeu) en el mercat secundari compri el nostre deute públic i corporatiu d’Espanya, i que els mercats ho facin en el mercat privat. No obstant això, aquesta capacitat positiva de finançament no s’entén sense el saldo positiu que aporta la indústria del turisme. L’any 2012 quan Espanya va estar a punt de ser intervinguda, encara que només ho va ser el seu sistema financer, aquesta capacitat de finançament era negativa i per valor de 40.000 milions d’euros.

Sense saber com seran les dades de 2020 que més aviat que tard publicarà el Banc d’Espanya, la capacitat de finançament de l’Estat, per la caiguda del turisme, estarà a zero o en negatiu. Això suposarà que el nostre país estarà molt a prop de l’impagament del seu deute, si a conseqüència d’això el nostre deute públic no es col·loca. Sense aquest cash-flow (moltes vegades oblidat) tan important per a l’Estat aportat pel turisme, hi haurà impagament del seu deute. Per això, cal considerar i posar en valor la indústria del turisme com un pilar de la nostra economia nacional.

I l’única manera de recuperar el turisme a curt termini és reduir el risc en Salut Pública del nostre país, tenint la incidència acumulada a 14 dies per sota de 100 i una ràtio de positivitat per sota del 4%. Actualment, hem de recordar que estem en la pitjor classificació europea del virus. Un país on la primera indústria no sigui el turisme pot permetre’s conviure amb el virus i amb uns nivells de contagi de 500, però un país com Espanya, bolcat en els serveis, ha de controlar el virus de manera decidida.

A Espanya, segon país del món en recepció de turistes, amb una aportació de més de 80 milions anuals de turistes estrangers, suposa per a l’economia espanyola la compensació necessària a la balança comercial, perquè les nostres importacions són superiors a les nostres exportacions, i l’únic que ens proporciona entrada de diners són els fluxos aportats per la indústria del turisme.

De res serviran les ajudes públiques per a aquesta indústria en ser sotmesos a una suspensió d’activitat no essencial per raons de Salut Pública, si allarguem els índexs de contagis de 500 i unes ràtios de positivitat del 8%. Aquesta situació de descontrol de la pandèmia impediria a la resta d’Estats membres de la UE autoritzar les seves famílies a viatjar a Espanya. Seré rotund, sense aquests 80 milions de turistes a l’any de fora d’Espanya, sobra el 50% dels restaurants i negocis d’oci d’Espanya.

Amb tota aquesta informació ens adonem de la importància de la indústria del turisme per a l’economia espanyola, i el fonamental que és el control de la pandèmia i l’aplicació de restriccions (no desitjades però necessàries) per a la nostra viabilitat present i futura.