Miquel Torrens a Última Hora: «Una recepta microeconòmica: vida normal»

La situació que ens toca viure no deixa espai ni temps per a moltes alegries. Empreses i treballadors agonitzen en molts sectors i la preocupació severa s’ha instal·lat en moltes famílies. Això seria i és una visió realista, no pessimista ni desmotivadora sinó real. No vull fugir sota cap concepte del que em toca viure com a empresari i del que vivim a PIMEM cada dia. Són els pitjors moments coneguts per a molts i la crisi econòmica, sanitària i social en què estem immersos no sembla que es resolgui en els pròxims mesos. Però aquest primer argument de constatació més que d’opinió, s’ha de mantenir en el futur? La meva opinió és que no i la defensa que faig del viure i conviure amb la realitat vol ser una invitació que entre tots no parem màquines i seguim en moviment.

Des del punt de vista de PIMEM serien molts els arguments i contraarguments, crítiques i lloances (no gaires) que es podrien fer als governs de Palma i de Madrid en aquest article. Tenim tota la informació necessària per fer radiografies sector per sector i institució per institució però, ara les meves paraules volen dirigir-se a la societat, a l’anomenada opinió pública.

Les empreses, com és sabut, necessiten el consum, no hi ha projecte sense la confiança del comprador. En aquests moments són molts els escenaris que poden desanimar l’activitat però precisament la no activitat, la no relació o l’anormalitat que hem viscut fins ara es converteix en el principal obstacle per, com deia abans, mantenir la màquina en marxa. Des de la realitat, la conscienciació i la responsabilitat hem de, en la mesura que la nostra butxaca ho permeti, fer vida normal. És el moment del consum conscient on les nostres compres (com fèiem abans) són el combustible necessari per seguir caminant, a una velocitat més lenta, però caminant. Vull, i volem des de PIMEM, animar el consumidor a seguir fent la seva vida (dins de les seves possibilitats i precaucions) perquè tots aquells que pugem i baixem barreres puguem seguir mantenint els nostres treballadors i els nostres somnis de seguir endavant com a pime.

El nostre principal sector econòmic, el turisme, pateix com no ho havia fet mai i a nivell internacional, no només balear. No sabem si les coses tornaran a ser exactament iguals que abans de l’arribada de la COVID-19. S’apunta a canvis però, com és lògic, no a la desaparició. Estic segur que la nostra illa més aviat que tard tornarà a ser el destí preferit i desitjat de molts europeus. Estarem de nou en moviment i l’activitat que generen els nostres visitants tornarà a crear llocs de treball. Cal ser prudents en com es desenvoluparà però segurs que tornarem a gaudir de les seves estades. Mentre esperem aquesta desescalada de restriccions, corredors segurs o una temporada el més propera a la normal, cal seguir un ritme d’activitat que ens permeti arribar en les millors condicions a la temporada alta i això passa per seguir fent les coses amb la màxima normalitat.

No vull amb aquestes paraules portar un fals optimisme a cap llar, ni ser pretensiós en els meus desitjos de consum i molt menys frivolitzar amb el panorama que vivim tots. Les meves opinions, com a vicepresident de PIMEM, busquen transmetre la idea que no podem parar en sec, no podem oblidar la nostra estructura econòmica i comercial tal com està muntada sense pensar en les terribles conseqüències. Seguir tenint un comportament actiu amb el consum és part de la recuperació, és part de la capacitat que aportem al teixit industrial de Mallorca a l’hora d’aguantar el terrible cop de la pandèmia. Sabem que la cosa va per llarg i hem d’estar preparats per a una convivència constructiva.

En definitiva, vull que aquesta breu reflexió feta per un petit empresari i treballador alhora, sigui entesa des de la innegociable necessitat de complir amb les normes de seguretat, des de la crida a la responsabilitat individual però, des de la necessitat de recuperar la confiança en el consum local, en els nostres comerços, en les nostres marques en definitiva, en el nostre teixit productiu que tant lluita per seguir endavant. Hi som i en sortirem, d’aquesta. Com diem a PIMEM: “Junts som més grans”.