Javier Blas (IllesLex) analitza la reforma de la Llei Concursal

El passat 25 d’agost el Congrés dels Diputats va culminar la tramitació de la transposició de la Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per augmentar l’eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes a través de l’aprovació del projecte de Llei de reforma de la Llei Concursal.

No obstant això, la seva entrada en vigor (prevista als 20 dies des de la seva publicació al BOE) es pot demorar diverses setmanes i no serà fins a finals del mes de setembre, mentre que el reglament que regula els procediments especials per a les micropimes encara ho farà més tard, previsiblement als inicis de 2023, de tal manera que s’impedirà que milers d’empreses puguin beneficiar-se dels nous avantatges preconcursals.

L’esmentada Directiva i la reforma que aquesta implica busca establir procediments que ajudin empreses viables però amb dificultats financeres a reestructurar el seu deute, sense necessitat d’acudir a un procés concursal i per a això es genera la figura de l’expert en reestructuracions empresarials que ha d’assistir el deutor i els creditors durant el procés de negociacions entre ambdues parts.

Desgranarem a continuació de manera sintètica les principals novetats.

Preconcurs i Pla de Reestructuració:

El nou llibre segon introdueix un canvi de gran abast respecte del text refós vigent ja que desapareixen l’Acord Extrajudicial de Pagaments i els acords de refinançament, quedant com a única institució preconcursal el Pla de Reestructuració, al qual només s’hi poden acollir els deutors que siguin empresaris o professionals. Paral·lelament, ja es va privar, a través de la LO 7/2022 de 27 de juliol que va entrar en vigor el 17 d’agost, els Jutjats de Primera Instància de la competència concursal, tornant al règim original de la Llei, que la va atribuir en exclusiva als Jutjats Mercantils.

Les empreses poden acollir-se als plans de reestructuració amb una antelació de fins a dos anys respecte del moment en què es preveu que no podran complir amb les seves obligacions de pagament. Més enllà dels estats d’insolvència actual i insolvència imminent, s’introdueix un horitzó temporal ampli -la probabilitat d’insolvència- per fomentar les reestructuracions empresarials amb un enfocament preventiu.

Els empresaris o professionals, siguin persones físiques o jurídiques, podran comunicar al jutjat que han iniciat o iniciaran un procés negociador amb els creditors per evitar una insolvència probable, imminent i fins i tot actual. A partir d’aquell moment es desencadenen una sèrie d’efectes respecte dels contractes en què el deutor sigui part i es paralitzen algunes execucions per donar temps a tancar el pla de reestructuració, que és la peça clau de l’engranatge.

El contingut d’aquest pla està formulat en termes molt generals per permetre que les parts es puguin ajustar a les necessitats de cada cas. L’important és que, comptant sempre amb la conformitat del deutor si és persona física, el pla es vota pels creditors agrupats en classes homogènies i s’aprova per majoria.

Cal destacar que no voten els creditors els crèdits dels quals no poden resultar afectats pel pla, entre els quals no es troben ara els de dret públic que poden resultar ajornats, com a màxim, un any i mig.

També és destacable que un pla aprovat pot estendre els seus efectes respecte de creditors o classes de creditors que no hagin votat a favor mitjançant l’homologació judicial. En aquest cas es preveu que la resolució judicial aprovatòria s’anoti o inscrigui directament en els registres corresponents, segons aquesta sigui o no ferma.

Concurs de microempresa:

La reforma inclou un nou contingut del llibre tercer (portant al nou llibre quart les matèries relacionades amb el dret internacional privat), que recull un procediment concursal especial per a microempreses (menys de deu treballadors i volum de negoci anual inferior a set-cents mil euros o un passiu inferior a tres-cents cinquanta mil euros) que està basat en una tramitació directa pel deutor, sense nomenament obligatori d’administrador concursal, encara que al final serà necessària l’assistència d’advocat i procurador.

No obstant això, aquest procediment necessita la posada a disposició de formularis electrònics i la creació d’un portal oficial de subhastes, per la qual cosa fins al 2023 no està previst que entri en vigor, tal com ja avançàvem.

Pre-pack concursal:

Es regula aquest procediment extrajudicial accelerat de realització d’unitats productives que permet preparar la seva venda en la fase prèvia a la declaració del concurs, amb el nomenament pel Jutjat d’un professional que ha de garantir que l’operació es desenvolupi en condicions de transparència, publicitat i concurrència.

Qualificació concursal:

En tots els concursos s’obrirà la secció de qualificació i, a més, determinats creditors podran presentar el seu propi informe de qualificació, la qual cosa constitueix una novetat respecte del règim anterior. En concret, estan facultats per a això els creditors que representin almenys un 5% del passiu i els que tinguin crèdits superiors a un milió d’euros, sempre que hagin formulat prèviament al·legacions per a l’informe de qualificació de l’administració concursal.

A mode de conclusió, ens trobem davant un canvi de paradigma en la gestió de les insolvències a Espanya. Un canvi que promet resultats positius en desjudicialitzar els processos de reestructuració i incentivar una actuació primerenca davant els primers senyals en l’alarma de la tresoreria d’una empresa. I un canvi que suposa tot un repte davant una tardor carregada d’incerteses per al venciment dels préstecs ICO, el recent final de la moratòria concursal, l’escalada dels tipus d’interès, la inflació i la pèrdua de la rendibilitat de les empreses per l’augment dels costos energètics i de productes bàsics derivats de la invasió russa d’Ucraïna.