Entrevista a Malena Llull, gerent de Mallorca Rural

1. Malena Llull ha llegado hace poco a Mallorca Rural, entidad a la que pertenece PIMEM. ¿Cómo ha sido esta llegada y por dónde ha empezado a «poner manos a la obra»?

He arribat a aquesta organització amb molta il·lusió i ganes d’aportar els meus coneixements i experiència al projecte que duu a terme Mallorca Rural. Naturalment les primeres setmanes han estat de presa de contacte amb les persones relacionades amb la gestió de manera més directa i amb els temes que de forma més urgent necessiten una resposta. Un d’ells ha estat la continuació com a Projecte Propi del Grup del treball iniciat per Cooperatives agroalimentàries del Projecte de revaloració de la llana de Mallorca. Un projecte que té com a objectiu final donar una resposta sostenible i duradora al problema de la sortida de la llana realitzant un estudi sobre la seva viabilitat com a material industrial.

2- El debat del pagesia té múltiples enfocaments però en el cas de Mallorca Rural hi ha línies de treball molt concretes i ben definides. Una d’elles són les ajudes a les empreses. Quina valoració fa i quin pes té aquesta tasca dins de l’associació? Pot donar-nos xifres de les ajudes gestionades durant el 2020 i respecte a aquest 2021 que està a punt d’acabar?

L’impuls i el suport a les pimes és un dels objectius de l’Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu (EDLP 2014-2020) i per tant des de Mallorca Rural un dels nostres objectius primordials. Li donaré xifres i dades: en aquests últims dos anys, l’associació ha convocat dues línies d’ajudes en l’àmbit del desenvolupament rural, una dirigida a les administracions locals i l’altra dirigida a treballadors autònoms, petites empreses, cooperatives del camp, associacions sense ànim de lucre i altres entitats similars. La convocatòria d’ajudes a les empreses, que va sortir a finals de 2020, es va dotar d’un pressupost inicial de 600.000 €, que més endavant es va ampliar fins a 835.288 €. En aquesta convocatòria es van presentar 71 sol·licituds, de les quals finalment han quedat 55 projectes subvencionables. Els imports dels projectes van des de 8.000 fins a 50.000 € amb un percentatge màxim de subvenció del 80% o del 50% del pressupost, en funció de si el projecte és no productiu o productiu. En aquest sentit, dels 55 projectes subvencionables existents en la convocatòria, 41 són productius i 14 no productius. Quant als tipus de projectes que s’han presentat, hi ha 22 dins de la mesura de suport al sector primari i agroindustrial (venda directa de productes agrícoles, multifuncionalitat de les explotacions i promoció de varietats locals), 5 dins del suport a la conservació del patrimoni natural i cultural, 10 de la mesura per a la conservació i gestió sostenible de recursos i finalment 18 al suport transversal a l’impuls de diferents sectors (projectes formatius i de sensibilització)

3- Una segona qüestió que em crida l’atenció és el seguiment que es fa dels projectes que puguin generar ocupació. Tots sabem la importància de continuar generant treball al camp. En quin moment ens trobem de projectes nous i que tinguin capacitat de generar llocs de treball? Es pot quantificar l’ocupació generada?

Dels projectes presentats podem fer una aproximació a partir de la informació aportada pels sol·licitants. Podem aventurar-nos a dir que estaria al voltant de 20 llocs de treball directes, que molts d’ells serien de caràcter estacional, més la repercussió indirecta sobre el sector productor i industrial mallorquí. També dir que hi ha 7 projectes que contemplen la realització d’accions de formació ocupacional, de les quals també es pot pensar que incidiran en la creació d’ocupació.

4-En què centra Mallorca Rural els seus objectius a curt i mitjà termini? És optimista en un món on els serveis guanyen terreny i les importacions no paren de créixer?

En relació amb els objectius, Mallorca Rural té com a missió principal l’aplicació de l’EDLP per a la zona rural de Mallorca i volem ser un referent com a «motor» d’iniciatives que enforteixin el teixit socioeconòmic de les zones rurals de Mallorca de manera sostenible. Com a objectiu a curt termini, col·laborar al màxim amb el FOGAIBA per agilitar les fases pendents de la convocatòria perquè les ajudes es resolguin com més aviat millor, estudiar la possibilitat de treure noves línies de cara a l’any 2022. I a més mitjà termini iniciar les bases per redactar la pròxima EDLP 2023-2027. Alhora potenciar la relació amb els socis del Grup i disposar d’un pla de comunicació que ens ajudi a dinamitzar les zones rurals i treballar amb la metodologia «LEADER». A nivell intern dotar l’estructura dels recursos i processos adequats que ens permeti optimitzar i millorar el servei que donem. Rigor, transparència, servei i eficàcia. A la segona part de la pregunta de si sóc optimista, certament he de dir que sí. Sóc optimista perquè si alguna cosa està clara a la vista del que ens envolta és que vivim en un món de canvis. El que avui és una creença, demà deixa de ser-ho. El món rural també és un servei, el que fa és proveir d’aliments, béns i serveis que neixen de la societat rural mallorquina. Si som sensibles podem constatar un moviment o conscienciació important dins de la societat on s’associa el proper amb «bo i sostenible». Parlem de la necessitat d’una sostenibilitat mediambiental, econòmica i social. I aquest moviment és la reacció davant d’un sistema econòmic artificial i tòxic que està destruint el nostre planeta. La sostenibilitat entesa com un sistema socioeconòmic que permet a la gent viure bé sense danyar el planeta. I Mallorca Rural creu en un sistema de desenvolupament del teixit rural sostenible des d’aquesta perspectiva.

5-El debat sobre la sostenibilitat pot i ha de jugar a favor de Mallorca Rural. Quines «palanques» creu que s’han d’activar perquè la societat mallorquina prengui cada dia més consciència de donar suport a la producció agroalimentària local? La palanca de la comunicació, la palanca de la diversificació, la innovació…

Jo penso que la societat mallorquina està conscienciada amb la qualitat del producte local. Com apuntava més amunt existeix un moviment que associa el local amb «bo i sostenible». Com a palanques necessàries, diria que incentivar les actuacions que donin valor afegit i continuar amb les campanyes de promoció de producte local que destaquin els avantatges per a la societat i el manteniment de l’entorn on viu i el seu sistema de vida. Produir amb qualitat, de forma sostenible, apostant per una producció el més respectuosa possible amb el medi ambient. La innovació des de la producció, passant per la indústria i la comercialització.