Gaspar Mestre, finca Son Herevet: «Cal preveure el que vindrà i adaptar-se»

Gaspar Mestre té quaranta anys i continua amb l’ofici familiar: ser pagès. La seva feina central és la cria d’ovelles a la finca de Son Herevet, a Felanitx. És un dels que s’han incorporat més recentment al projecte de promoció d’APAEMA, ME ecològic de Mallorca, fet que l’ha portat a ser membre de PEM, la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca, que li garanteix la comercialització de la seva producció, posant en valor la certificació ecològica. Malgrat la seva vocació, ha estat treballant com a tècnic projectista, dissenyant projectes elèctrics, ocupació que encara manté de manera parcial per quadrar els números: encara que dedica la majoria del temps al camp, necessita tenir un complement perquè la pagesia no dona el que hauria.

Com t’has fet pagès?

A casa hem estat pagesos tota la vida. El 2009 vaig començar a treballar en una enginyeria, però el 2017 em vaig cansar de l’ordinador. Aleshores a casa teníem vaques i, com que mon pare es jubilava, vaig decidir llançar-me a això. Porto el que portava mon pare. En els seus darrers anys de feina, a més de portar les vaques, vam agafar aquesta finca, Son Herevet i Sa Bassa. Els amitgers anteriors ja tenien ovelles i es van quedar la meitat cadascun. Quan jo la vaig agafar ja eren aquí i vaig continuar amb elles.

I vau deixar les vaques… fer llet era un mal negoci?

Quan mon pare estava a punt de jubilar-se, allò ja no es podia sostenir. Una feina enorme, ser-hi cada dia al matí i al vespre per munyir… Venia la llet a Agama i aguantava perquè, amb els anys laborals que li quedaven, no podia muntar una altra cosa. Al final, gairebé gairebé ho teníem per beure llet i fer formatge per a nosaltres.

Ara parlarem de les ovelles, però explica’m una mica això de deixar l’ordinador.

Bé, encara faig aquesta altra feina deu hores a la setmana, projectes elèctrics, perquè del que faig al camp haurien de poder viure deu famílies, però és que no dona. Perquè sigui rendible han de ser explotacions molt més grans, i no hauria de ser així.

Aquesta finca la dediques exclusivament al ramat?

En aquesta zona la terra és molt fina, no és com altres zones on hi ha terra de sobres. Aquí tot són roques i, si no és per a pastures, no li veig cap altra utilitat. Aquesta parcel·la deu tenir unes 50 hectàrees entre cultius i garriga, i tinc tota la garriga cap a la part de dalt, però també porto altres finques petites, amb millor terra.

Quantes ovelles tens i de quina raça?

En tinc unes dues-centes cinquanta, ovella mallorquina.

Per què t’agrada l’ovella mallorquina?

Perquè és d’aquí. Perquè aprofita millor tot el que troba. S’enfila si ha de menjar una mica d’ullastre, branques o el que sigui. Però també és més múrria: igual que s’espavila per trobar menjar, també s’espavila per saltar. Jo veig ramats d’ovelles dutes de fora que les tenen amb una paret de mig metre d’altura i no surten. Jo en tinc un metre i mig o dos, i encara me’n saltarà alguna. Saben buscar-se la vida. Però una cosa que he après és que no hi ha millor tancat que tenguin menjar de sobres; si tenen fam, saltaran per on sigui.

Com es gestiona un ramat?

A mi m’agrada intervenir el mínim possible. Les ovelles fan el seu curs i jo simplement les vaig ajudant. Les amollo a les pastures quan estan a punt, les vaig rotant, els dono menjar si fa falta, i tenen la garriga per campar. De fet, l’ullastre és el que més els agrada.

I com gestiones les pastures?

Faig una llaurada molt suau i hi tiro llavors. En altres llocs faig blat xeixa i ciurons, ordi, civada per batre i, quan ho garbello, amb tota la brutícia o herbes que puguin quedar, ho porto per sembrar aquí. No miro gaire fi i em valen totes les llavors; es va fent una barreja. Aquí mateix ho pots veure, hi ha de tot i em va molt bé. Aquí dins hi trobaràs ciurons, veces, favó, margall, ravenissa, margarides, blat, ordi, civada… es crea com una sinergia i tot va molt bé.

Com organitzes la producció i la comercialització de les ovelles?

Estic a PEM, la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca. Precisament, d’aquí a dues setmanes s’han d’endur una partida de xais. Jo feia els xais ecològics des del principi —igual que mon pare, però el que passa és que no tenia la certificació—. A PEM li interessava que més productors ens hi afegíssim i, ja que faig els xais ecològics, m’hi vaig afegir. Almenys ells garanteixen que es venguin com a tals.

La cria d’ovelles en extensiu és normal a Mallorca, però a la Península és excepcional. Cal posar-la en valor?

Sí, aquesta manera de fer ja existia abans que la certificació en ecològic. Altres animals han estat més d’engreix en intensiu, però les ovelles en molt pocs casos. Durant molts anys hi ha hagut xais al mercat que eren ecològics sense estar certificats.

Encara que venies d’aquest món, t’has posat al capdavant de la finca i marques el rumb a seguir. Has hagut d’aprendre moltes coses per tirar endavant?

Mai deixes d’aprendre. Comparat amb l’altra feina, allà aprens a fer una instal·lació elèctrica i ja està, ja la saps fer, però aquí tot canvia cada dia. Jo crec que la formació necessària per ser pagès no existeix, o cap que t’aporti tot el que necessites. Cap any és igual i potser, si véns amb molta formació, et trobes que en posar-te mans a l’obra t’endús un desencís. L’important és preveure el que vindrà i tenir capacitat d’adaptar la manera en què ho vas gestionant.

Posa’m un exemple.

Per exemple, fa un parell d’anys no va ploure gens. Tot això estava sembrat igual, però vaig començar a pasturar a finals de març. El rebost de palla i gra que tenim perquè les ovelles puguin menjar si no hi ha pastura ja s’havia exhaurit per llavors. Per sort, tenia bastants rotllos de palla i gra. Però és que a mitjan juny ja s’havien acabat les pastures i ja tornàvem a haver de donar menjar del rebost a les ovelles. En canvi, enguany ha plogut i hem començat a pasturar al novembre. I a dia d’avui, mirant la pastura, ja et puc dir que tindrem menjar fins molt més endavant. Hi ha molta diferència entre un any i un altre. Estem parlant d’haver de guardar palla i gra per a tres mesos o per a més de mig any. Des de llavors, tinc menjar guardat per a dos anys. Quan l’has d’anar a cercar, tothom el necessita i no saps d’on el trauràs.

Has après a organitzar-te perquè no li falti menjar al ramat. Però, i tu, com organitzes l’economia domèstica en un entorn tan canviant? T’angoixa?

Ve el que ve. No, no m’angoixa. Em tensa molt més el paperam.

Sobrecàrrega de gestions administratives, una gran queixa del sector.

Et tenen amb el cap sobre la feina durant tot l’any, si compleixes o no compleixes… Perquè sense els ajuts no pots viure de les ovelles o dels cereals, ningú menjaria. És un problema això, no hauria de ser així. Són els ajuts de la PAC que, si es retallen, coses com les que jo faig són inviables. Ja m’agradaria poder viure sense els ajuts, perquè és un malestar haver d’estar pendent dels ajuts a més de la feina al camp.

Fins a quin punt la feina administrativa et lleva temps?

Sempre has d’estar pendent de si et falta aquest paper o aquell altre… Per exemple, per endur-se xais, has de fer la guia, l’ICA i ara, amb la llengua blava, una declaració de responsabilitat com a titular de l’explotació, el volant de l’ecològic… I ara tot això ho volen llevar per fer-ho a través d’una aplicació. I jo m’adaptaré, però el que tenia una dotzena d’ovelles ja ho deixarà.

Tot això ho portes tu o ho dones a fer?

Jo. Si ho hagués d’encarregar, ja no guanyaria res. Si segons quines feines les has de donar a fer, se’n va tot el que puguis guanyar.

Per què et vas fer soci d’APAEMA?

Per tenir accés a formació i assessorament.

Com veus el sector agroecològic en general?

Crec que la gent cada vegada és més conscient del que menja i això ajuda els que treballam en ecològic.