PIMEM reclama a Brussel·les menys burocràcia i més agilitat en l’accés a fons europeus

La patronal mallorquina demana participar en el disseny de les informacions que rebran les empreses europees el 2024 per complir els objectius de la European Green Deal

Una comitiva de PIMEM, encapçalada pel seu president Jordi Mora, ha assistit a diverses reunions a Brussel·les per proposar mesures que ajudin a la gestió d’ajudes i iniciatives entre els diferents òrgans comunitaris i el teixit empresarial de Mallorca.

La primera d’aquestes reunions ha estat amb Rebeca Sancho del Consell Europeu de la Innovació. En aquesta primera presa de contacte ha estat on la patronal ha demanat mesures concretes per reduir la burocràcia existent i que tant dificulta la gestió entre pimes i l’administració de la Unió. En aquesta mateixa reunió els representants de la Federació han demanat que es creïn els mecanismes perquè les pimes de Mallorca puguin accedir de manera més ràpida i àgil als diferents fons de finançament que vagin sortint des de Brussel·les.

La segona reunió, en la qual també han assistit a més de Jordi Mora, el vicepresident Rafel Matas i els membres del Comitè Executiu de PIMEM, Miquel Àngel Benito i Miquel Àngel Torrens, ha estat amb Elena Arrebas, responsable de finances sostenibles i arran del European Green Deal, el pacte verd a nivell europeu aprovat el 2020.

I és que la patronal ha conegut que les intencions de Brussel·les són passar a grans empreses i a pimes a partir de 2024 una informació estandarditzada i verificada per complir els sis objectius mediambientals que preveu el Green Deal. El president de PIMEM, Jordi Mora ha demanat «poder participar i ajudar en la definició d’aquests estàndards informatius per a les pimes perquè siguin més àgils i de major valor per al teixit pime».

L’última reunió ha estat sobre l’Autonomia Estratègica de la Unió Europea. En aquesta sessió s’ha tractat la situació de diferents sectors econòmics. PIMEM ha demanat ser més eficients amb la morositat, la transparència i facilitar al màxim l’accés al finançament. Finalment s’ha comentat les capacitats professionals que es necessitaran per cobrir la futura demanda laboral.