IBDona i PIMEM presenten un estudi sobre violències masclistes

L’estudi presentat per l’Associació Endavant utilitza un enfocament de gènere en el programa de salut emocional per millorar l’eficàcia de l’atenció a les dones en la formació ocupacional. Segons els seus investigadors, la seva aplicació garanteix que es tinguin en compte les condicions culturals que afecten homes i dones de manera diferenciada. L’estudi parteix de la idea que la salut emocional no es refereix només a l’absència de trastorns mentals, sinó que inclou un estat de benestar en què les persones són capaces de gestionar l’estrès, mantenir relacions saludables i contribuir en la seva comunitat. Segons ha explicat la doctora Rísquez, «l’aplicació d’aquest programa s’alinea amb la necessitat de proporcionar a les dones eines per assolir els seus objectius vitals i per combatre la violència simbòlica i tot tipus de violències que pateixen pel sol fet de ser dones».

Rísquez, investigadora principal, també afirma que «el nostre estudi demostra que abordar la salut emocional és essencial per prevenir la violència masclista. No es tracta només de protegir les dones, sinó de transformar les relacions de poder que sustenten aquesta violència. Abordar la salut emocional ajuda les dones a identificar senyals d’advertència en les relacions i actuar davant els riscos de violència. L’autocura i la gestió emocional són eines poderoses per prevenir situacions abusives».

Els autors de la investigació asseguren que el treball realitzat té com a objectiu conèixer els efectes de les tècniques de salut emocional en contextos de formació per a l’ocupació de persones en risc d’exclusió social, i que afecten tres variables: l’increment del seu benestar emocional, la disminució de l’ansietat i la depressió, i els canvis actitudinals i de percepció de la violència masclista.

Per a aquest estudi, el grup de persones que van participar en el programa es va conformar per una majoria de dones migrades participants en un curs d’ocupació en l’àrea professional de logística i compravenda, que són ateses en el Servei d’Acompanyament a la Inserció Social (SAIS) de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS).

Per a aquesta població es va elaborar un programa pilot de psicologia positiva denominat «Programa d’atenció a la salut emocional amb perspectiva de gènere», de 9 sessions grupals de 5 hores cadascuna en un període de 3 mesos. El grup experimental va efectuar tests científics previs i posteriors al programa per analitzar els efectes. Per poder contrastar els resultats, es va establir un grup de control amb les mateixes característiques i situació vital però que no va rebre cap programa.

Per a la doctora Rísquez, «aquest estudi ens permet acostar-nos a entendre els efectes, abasts i possibilitats que comporta la implementació d’un programa de salut emocional amb perspectiva de gènere en els cursos d’ocupació d’institucions públiques com l’IMAS, que treballen amb persones en risc d’exclusió social. De la mateixa manera, ens permet obtenir informació clau per proposar mesures destinades a la prevenció de la violència masclista en l’àmbit ocupacional, on es tingui en compte la interseccionalitat de les violències preexistents en les dones».

Per la seva banda, la directora de l’IBDona, Catalina Salom, ha assegurat que «en aquest context, la psicologia positiva amb perspectiva de gènere es converteix en una eina poderosa per treballar el benestar, l’autoestima i la capacitat de les dones per recuperar el control sobre les seves vides. No es tracta només d’atendre el malestar, sinó també de potenciar els recursos personals i comunitaris que poden afavorir una vida més plena i lliure de violència».

Principals troballes

Els resultats reflecteixen una coherència en el progrés dels participants gràcies al programa impartit. S’evidencia la millora del benestar i la disminució de l’ansietat i la depressió, cap a una comprensió més profunda de l’ús de la perspectiva de gènere en la vida quotidiana.

Els canvis en la percepció sobre els temes d’igualtat de gènere indiquen que les participants del programa han pogut identificar les experiències de violència i comencen a reconèixer i desafiar les dinàmiques de poder de les seves relacions.

Pel que fa al procés d’inserció sociolaboral que totes les participants del programa experimenten, els resultats de l’estudi mostren un augment de la seva confiança, cosa que té un impacte directe en les habilitats per enfrontar-se al mercat laboral.

Un tercer punt és que el programa ha creat un espai segur on les dones poden compartir les seves experiències, aprendre les unes de les altres i construir una comunitat de suport que inclou també els homes participants. Aquest sentit de pertinença i solidaritat és fonamental per al seu benestar emocional i la seva capacitat per enfrontar-se als reptes de la vida quotidiana. A més, en fomentar habilitats emocionals i socials amb l’ajuda de la psicologia positiva, el programa augmenta les possibilitats d’inserció en el mercat laboral.

L’estudi realitzat subratlla que, sense un enfocament interseccional, els esforços per eliminar la violència masclista podrien resultar incomplets i ineficaços, perpetuant desigualtats i deixant sense resposta les necessitats de les dones en risc d’exclusió social.

Els resultats de l’estudi indiquen també que, en apoderar aquestes dones a través del reconeixement de les seves experiències i la promoció de la seva salut emocional, es facilita no només el seu benestar personal, sinó també la seva capacitat per integrar-se en la societat i el mercat laboral.

Finalment, els resultats obtinguts en aquest estudi permeten concloure que hi ha una relació significativa entre el benestar emocional, la disminució de l’ansietat i la depressió i el canvi en la percepció de la violència de gènere.

Aquest estudi evidencia que és fonamental continuar desenvolupant i implementant iniciatives que reconeguin i abordin les interseccions, com en aquest cas entre gènere, migració i vulnerabilitat, per garantir que les dones tinguin l’oportunitat d’assolir el seu màxim potencial i viure en un entorn lliure de violència i discriminació.

Informació sobre la institució i l’equip d’investigació

L’any 2008 s’incorpora al teixit associatiu autonòmic balear l’Associació Endavant, amb el clar compromís de contribuir al desenvolupament social i a la millora de la vida quotidiana de les persones, prestant especial atenció a aquells col·lectius més vulnerables. Al llarg de la seva trajectòria ha desenvolupat accions de promoció i desenvolupament de l’educació, la formació i la cultura balear, en l’assistència i l’acompanyament de persones migrades i en risc d’exclusió social, així com activitats de responsabilitat social, defensa del medi ambient i participació ciutadana.

L’estudi va ser realitzat pel seu equip investigador, conformat per:

Dra. Marielva Rísquez Buonaffina, sociòloga, aporta els seus més de 15 anys d’experiència en formació acadèmica i elaboració d’estudis socials sobre immigració, exclusió social i polítiques d’inclusió, així com en el desenvolupament de metodologies en projectes europeus destinats a dones immigrants. És especialista en gènere i actualment exerceix com a formadora i coordinadora de formació de l’Associació Endavant.

Lic. Marco Antonio Castillo Pérez, psicòleg, elabora i aplica el Programa de Salut Emocional amb perspectiva de gènere d’aquest estudi. És desenvolupador, executor i promotor de programes per a la millora del benestar i de la felicitat humana mitjançant eines de psicologia positiva, amb més de 8 anys d’experiència. La seva implicació en l’estudi ha estat fonamental, ja que no només ha creat el programa psicològic per a l’associació, sinó que ha ofert atenció grupal i individualitzada a les persones participants.

Lic. Cristina Fernández Mateu ha estat la coordinadora de camp de l’estudi i exerceix des de l’any 2012 com a advocada en el Torn d’Assistència a les Víctimes de Violència de Gènere. També és agent d’igualtat. Ha estat implicada durant tot el procés de la investigació i aplicació del programa, especialment en el seu seguiment i avaluació.