CECAP: “Per tenir el sistema alemany d’FP cal donar facilitats, no posar obstacles”

1-Com a centres de formació; Com qualificaríeu aquesta situació a nivell de gestió empresarial?

Entenem que la formació a les empreses estigui regulada i controlada per evitar que la formació es converteixi en activitat laboral amb baixa o nul·la remuneració, però hi ha diferents formes de fer els procediments, dificultar a empreses i entitats de formació la gestió d’aquestes pràctiques no és la via més adequada al nostre entendre, s’ha de facilitar la gestió de les mateixes.

2-Per a la gent aliena al món FP; Què suposen les pràctiques per a aquests alumnes en el còmput general de la seva formació?

Suposen posar en pràctica el que han après, acostar la teoria a la pràctica, veure in situ com és la realitat en el dia a dia d’una empresa, i com la teoria ben aplicada pot ajudar a resoldre molts dels problemes quotidians amb què es troben les empreses. Suposa una part molt important del seu aprenentatge.

3-On ha fallat l’administració segons vosaltres i quina hauria de ser la mesura urgent a aplicar per no deixar aquests alumnes en un «limbe»?

L’administració comet l’error de no escoltar totes les parts implicades, empreses, entitats de formació, docents i fins i tot els mateixos alumnes, que, davant el temor a la possibilitat de perdre l’atur per ser donats d’alta a la seguretat social, en rebutjaran alguns fer-les… En aquest punt s’ha de ser clar, si un alumne perd l’atur o el subsidi per fer les pràctiques, si no se l’adverteix d’aquest fet, qui n’és responsable? el centre de formació? l’empresa que el dóna d’alta? L’administració?…

En definitiva, es pren la decisió sense tenir en compte totes les parts.

La mesura és clara, anul·lar tots els obstacles que impedeixin una aproximació eficient entre formació i empresa, incloent-hi tot tipus de gestions burocràtiques i altes a la seguretat social. Un alumne és un alumne, i un treballador és un treballador.

Així mateix, incrementar els controls i inspeccions perquè cap empresa pugui utilitzar alumnes com a substituts de treballadors.

4-Des de PIMEM sempre hem defensat la necessitat de potenciar l’FP com a formació molt adaptada a les necessitats del teixit empresarial de Mallorca. Situacions com aquestes danyen la imatge d’aquesta formació. Es pot saber l’impacte que s’hagi pogut produir a les empreses que esperaven la mà d’obra d’aquests alumnes? Coneixeu empreses que us han mostrat la seva preocupació?

En realitat, les empreses no esperen els alumnes com a mà d’obra, les empreses inverteixen part del temps dels seus treballadors a formar altres possibles treballadors perquè en el futur es pugui contractar i s’aconsegueixi augmentar la productivitat i l’eficiència, encara que ningú assegura que després de fer aquest esforç aquest treballador acabi en una altra empresa, però és sembrar ara per collir en el futur.

Les empreses són clares al respecte, més obstacles, menys alumnes, al cap i a la fi, és un esforç que elles fan en prescindir de part del temps dels seus treballadors rebent a canvi una mica d’ajuda, sí, però sense compensar l’esforç invertit a curt termini. Si ara a més se’ls fa pagar per acollir alumnes i a sobre s’incrementen els tràmits burocràtics, és més que evident el que passarà.

5- Que a partir de gener tot alumne hagi d’estar donat d’alta a la SS per començar a cotitzar és una mesura copiada del mercat laboral alemany. Creus que la mesura és encertada tenint en compte el context empresarial espanyol?

En absolut, no podem replicar la part més burocràtica i administrativa del sistema de Formació Professional alemany i no replicar els altres factors diferenciats que fan del seu sistema un èxit. Si volem replicar-lo ha de ser replicat per complet, i en la mateixa s’han de tenir en compte condicionants com la tradició de l’aprenent a les empreses i perquè finalment es quedi a la mateixa, el factor no estacional de gran part de les seves ocupacions, per tant, la seva estabilitat a llarg termini, i tants i tants altres factors que no estem replicant per ser realitats i formes de gestionar molt diferents dins del context empresarial espanyol. Si es vol anar cap al sistema alemany, no ha de ser a base d’imposicions i obstacles sinó a base de facilitats, estímuls i incentius