Diego González (ADEMA): «Model de proximitat a l’alumnat i sinergia productiva»

Fa uns dies vam conèixer que l’escola universitària ADEMA té pensat crear una universitat privada a Mallorca, la UMAC. Aquest soci de PIMEM ens ha concedit un temps per aprofundir una mica més en el projecte. Diego González, director d’ADEMA, assegura que tot es planifica amb edificis sostenibles, rehabilitació i reutilització d’espais, sense consum de territori, vertebració dels municipis de Mallorca i espais dotats de tecnologies innovadores per a l’eficiència energètica i les energies renovables. Un punt de partida perfectament integrat en el debat permanent sobre el futur mediambiental i patrimonial de la nostra illa.

1- Crear una universitat privada a Mallorca és un tema del qual s’ha parlat més d’una vegada però la proposta no ha arribat mai a bon port per diverses raons. Què creu que fa possible que en aquests moments pugui tenir èxit la UMAC?

ADEMA compta amb més de 30 anys d’experiència en educació universitària i de Formació Professional i hem decidit emprendre un projecte de creixement per cobrir les necessitats formatives de graus universitaris a les nostres Illes i donar resposta al dèficit de professionals que pateixen determinats sectors productius de l’entorn socioeconòmic de les Balears, amb la implantació de titulacions oficials que no s’imparteixen a les Illes com Biomedicina, Enginyeria de la Salut, Enginyeria de Dades, Sociologia, Doble Grau en Sociologia i Enginyeria de Dades, Ciències Polítiques i Administració Pública, Gestió d’Empreses Esportives, Arquitectura, Disseny i Disseny en Videojocs, així com sis nous màsters, juntament amb els graus que ja imparteix (Odontologia, Nutrició Humana i Dietètica i Belles Arts. A partir de 2024/2025 també Odontologia i Belles Arts en anglès i el Màster Oficial en Odontologia Digital).

Està en estudi a petició del sector sanitari privat la implantació del Grau en Medicina per fer front a les necessitats assistencials que pateix el sector.

Desitgem posar en marxa una Universitat independent amb un model de projecte no especulatiu, que evita el consum de territori i aposta per la sostenibilitat i l’eficiència amb la reutilització i rehabilitació d’espais, a més de comptar amb el suport i el respatller del món empresarial i social.

El model econòmic d’ADEMA, grup empresarial local assentat a Mallorca, sempre s’ha caracteritzat per la seva capacitat per autofinançar-se, basant-nos principalment en la reinversió de fons propis, sense dependència de participacions externes.

2- La gran competència que hi ha en el món universitari fa que els centres s’hagin de posicionar, distingir-se i destacar per alguna cosa. En el cas de la futura UMAC, seguirà el patró estratègic d’ADEMA? De ser així, com definiria el «modus operandi» del seu centre?

El nostre model d’Universitat és de proximitat i de prop de l’alumnat i sumant sempre sinergies amb el teixit productiu de l’Illa. Durant els nostres més de 30 anys d’experiència, hem apostat per la innovació i així ho continuarem fent. A més, des dels nostres orígens hem defensat un fort compromís social amb accions a través d’una metodologia de projectes basats en aprenentatge en serveis i estreta col·laboració amb una àmplia representació del teixit socioeconòmic, ajudant els qui més ho necessiten, amb convenis amb més de 25 ONG i ajuntaments de Mallorca per a l’atenció assistencial i promoció i millora de la salut bucodental i nutricional a col·lectius en situació de vulnerabilitat a més dels nostres projectes de cooperació internacional a Kenya i els programes de salut dins del nostre Observatori de Salut Bucodental i Hàbits Nutricionals en els quals han participat ja més de 6.000 escolars i 60 centres educatius.

3- Una informació que ha transcendit és la descentralització dels estudis. Barris de Palma i tres campus. Quin criteri han emprat per acabar dissenyant aquest model?

És un projecte integrat en els municipis a través dels seus barris i el seu teixit productiu i per aquesta raó hem apostat per Inca i barris perifèrics de Palma. Per a aquest projecte de creixement i consolidació, estem comptant amb tres campus: campus Inca, campus Coll d’en Rabassa i el nostre actual campus a Son Rossinyol.

La nostra expansió de l’actual campus universitari l’hem dut a terme amb una visió integral, destacant tres enfocaments fonamentals que defineixen la filosofia d’aquestes noves instal·lacions: Edificis sostenibles, rehabilitació i reutilització d’espais, sense consum de territori, vertebració dels municipis de Mallorca i espais dotats de tecnologies innovadores per a l’eficiència energètica i energies renovables.

4- Parlem dels estudis. Oferiran carreres que no es poden estudiar a la UIB, per tant ja s’entrarà en competència directa i això sembla molt encertat. Però m’agradaria saber més enllà de la no coincidència quins criteris s’han seguit. Respon a un interès de mercat? Li preocupa que carreres com Sociologia o Ciències Polítiques no tinguin l’acceptació esperada per ser carreres que es poden estudiar en universitats en línia? Li preocupa trobar una plantilla amb prou doctorats per impartir classes?

-Totes les hem triat a través de diferents estudis de mercat, demanda i vertebració dels sectors productius. En el cas de les Ciències Socials és molt important apostar per la vertebració del pensament i el desenvolupament de nous sectors productius apostant per la diversificació.

5- M’agradaria acabar l’entrevista enfocant l’oferta formativa universitària de manera més genèrica. Com veu el futur de les carreres universitàries davant els constants canvis sociològics i tecnològics que vivim? És dels qui creuen que hi ha carreres obsoletes que necessiten una urgent actualització de continguts?

La innovació és sempre necessària, sempre ha estat en el nostre ADN i sempre serà un repte per a nosaltres i en el qual hem d’estar tots. D’aquí la nostra participació en el primer clúster d’innovació educativa de les Balears l’objectiu principal del qual és millorar la competitivitat, establint sinergies amb altres actors del sistema educatiu com empreses, universitats, organismes públics i privats, així com altres stakeholders.