Emilia Pascual, presidenta d’ASINEBA

1-En quin moment de la teva vida laboral prens consciència del paper que té la dona i ha de tenir dins el món empresarial?

Vaig tenir consciència del paper de la dona en el món laboral a una edat molt primerenca, era els anys 70-80. Aquesta dècada va ser el principi en què la dona començava a sortir a treballar fora del nucli familiar. Jo vaig sentir la crida de l’emprenedoria i vaig enfocar la meva vida laboral des de la llibertat i des del canvi que s’estava produint a tota la societat.

2- Els avanços que s’han fet per anar reduint l’escletxa entre homes i dones es poden considerar lents però ferms. Segons tu, en quin moment ens trobem en aquest camí cap a la plena igualtat?

S’ha avançat molt en el camp laboral però encara queda camí per recórrer per aconseguir una plena igualtat entre homes i dones sobretot a nivell de salaris, càrrecs de responsabilitat, a nivell de conciliar la vida laboral i familiar. Queda molta feina, però anem caminant ferms i a poc a poc anirem aconseguint aquest lloc que ens donarà la societat.

3-Quin paper li atribueixes a l’educació a l’hora de formar dones amb responsabilitats empresarials o líders dins l’economia actual?

Crec que l’educació té un paper fonamental per aconseguir aquesta igualtat. Primer s’ha de donar en el nucli familiar, és bàsic que no hi hagi diferències entre els nins i les nines. Un segon escenari s’ha de donar a totes les escoles, universitats i sobretot a la societat en general.