Entrevista a Pere Amengual, soci històric de PIMEM i fundador de Cas Vilafranquer

1- Per què va entrar a PIMEM i quin era l’ambient en aquells primers anys com a soci?

Vaig entrar a PIMEM el 1978. En aquells moments tenia el carnet de soci número 6. Eren temps que anaven bé perquè depeníem de Madrid. Però no record si va ser el 89 o el 90 quan ens van transferir les competències a Balears i aquí la cosa es va desbaratar molt.

2- Mirant-ho en perspectiva i, amb la seva experiència, quin paper han de jugar les patronals avui dia?

La funció de les patronals és defensar els interessos dels seus socis sempre que es pugui.

3- La seva vida està lligada a les pedreres i d’aquí neix Cas Vilafranquer. Amb el pas dels anys, quins són els canvis que més han afectat el sector?

La meva vida comença en una pedrera a Manacor el 1963 com a jornaler maquinista i el 1972 vaig comprar la pedrera de Petra als germans Garcias amb un altre soci. Després em va vendre la seva part el 1977 i em vaig quedar sol. Aquí neix el canvi de nom i passa a anomenar-se «Cas Vilafranquer». Tot el temps que depeníem de Madrid tot va anar molt bé, però en transferir les competències les coses van canviar. Moltes normes i lleis del Govern han canviat les coses i no ens deixen viure.

4- Per on passa el futur de les pedreres perquè continuïn actives i donant servei a centenars d’industrials de Mallorca?

Per a mi el futur de les pedreres és zero. Abans per obrir-ne una bastava un mes per arreglar els papers, però avui no basten anys de problemes que et posen. L’1 de gener va fer cinquanta anys que estic al mateix lloc.

5- De no haberse dedicado a la cantera, ¿a qué le hubiera gustado dedicar su vida empresarial?

Si no me hubiera dedicado a la cantera, las dos cosas que me gustaban eran la maquinaria y hacer de albañil. Me hubiera gustado ser maestro de obras o de excavaciones.