Entrevista a Susana Domenech, Grupo Daphnia serveis ambientals

Entrevistes 8 de març de 2022 · 7 min de lectura
Sector: Serveis professionals
ph entrevistas

1-Una assessoria ambiental sembla un servei cridat a ser molt important tant en l’àmbit privat com públic. Dic sembla perquè no sé en quin moment ens trobem de conscienciació empresarial i pública a l’hora de fer coses i  tenir en compte els impactes mediambientals que genera la nostra activitat.

Nosaltres portem treballant en el món de la consultoria ambiental des de fa ja 20 anys, la veritat és que a principis del 2000 era un tema molt nou i moltes empreses estaven interessades a incorporar l’estratègia ambiental a l’empresa. A més, des de les administracions públiques es van fer molts esforços per promocionar diferents eines de gestió ambiental, com la  ISO 14001, amb jornades, guies i subvencions per a les PIMES. Tot això va fer que s’activés amb força, i es van començar a crear els departaments ambientals o la incorporació de tècnics ambientals a les empreses i administracions públiques.

Amb la crisi del 2007 i sobretot a partir del 2010, el boom es va relaxar bastant, a Balears, la promoció per part de les administracions públiques va disminuir notablement, no com en altres comunitats autònomes com el País Basc,  i això lligat a la crisi va fer que el tema es relaxés bastant, a nivell de demanda de consultoria, no vol dir que no hi hagués consciència per part de les empreses; cal pensar que, generalment, les eines de gestió ambiental com els sistemes de gestió ambiental, les declaracions ambientals de producte o distintius com l’ecolabel, són eines voluntàries i que tenen un cost de recursos interns i externs per la complexitat de dur-les  a terme, malgrat els beneficis més o menys tangibles que tenen.

D’altra banda, un dels pilars de la gestió ambiental és la normativa de caràcter ambiental, que ja estableix els procediments i controls ambientals que han de portar les activitats, no obstant això la normativa ambiental és molt àmplia i canviant, i en l’àmbit de la PIME en molts casos simplement no es coneixen les normatives ni els tràmits, llevat que hi hagi un servei extern com una consultoria o un tècnic en plantilla especialitzat.

Cal tenir en compte que Espanya, no tenim dades pròpies de Balears, ha estat sempre en el top five del món en nombre de certificacions ISO 14001. Actualment, d’acord amb l’ISO Survey 2020, estem en la quarta posició darrere de la Xina, el Japó i Itàlia, amb 12.584 certificacions que corresponen a 26.283 instal·lacions.

Des del nostre punt de vista, a Balears, el tema ambiental s’està activant novament, nosaltres creiem que es deu a:

  1. Hay mucha más concienciación en relación con el cambio climático a nivel ciudadano y en el ámbito de las empresas públicas y privadas. Todos los medios de comunicación dan muchas noticias, programas y documentales sobre este fenómeno y se habla también de los Objetivos de Desarrollo Sostenible ODS y la agenda 2030. En general pensamos que tanto las empresas como las personas somos más conscientes de la necesidad del cambio  de una economía lineal a una economía circular. Y es aquí donde las administraciones públicas tienen que hacer más esfuerzos para ayudar a las PYMES a hacer este cambio, mediante campañas como el kit digital que actualmente se pondrá en marcha, y agilizando los trámites/permisos para la utilización de los residuos como materia prima, además de ser vital hacer campañas de concienciación para la ciudadanía sobre el consumo responsable de los recursos.
  2. La normativa cada vez es más restrictiva como las Leyes de Residuos y Cambio Climático de Baleares (ley 8/2019 de residuos y suelos contaminados/Ley 10/2019 de cambio climático y transición energética), que dieron un paso adelante respecto al resto de normativa estatal, en su momento de publicación, para adaptarse antes a las directivas Europeas.
  3. El año pasado el Institut de Innovació Empresarial sacó unos cheques de consultoría a modo de subvención para la realización de estudios de huella de carbono corporativa para el sector industrial. Y desde la conselleria de medio ambiente existe una línea de ayudas para acciones relacionadas con la circularidad de los residuos.
  4. Cada vez se tiene más en cuenta la contratación pública con criterios ambientales, y en ámbitos como la construcción, también es un factor en aumento la demanda de productos con declaración ambiental de producto o ecoetiqueta. Es importante desde la administración promocionar el etiquetado ambiental de los productos y servicios, que actualmente en Baleares no se hace.

Un aspecte que considerem molt important és que les empreses públiques siguin les primeres i donin exemple pel que fa a la gestió ambiental de les seves activitats. Actualment, hi ha moltes empreses públiques que han integrat la gestió ambiental, per voluntat pròpia. Cal remarcar que el Decret Balear de Petjada de Carboni també obliga les administracions públiques de la CAIB i al sector instrumental a registrar la seva petjada de carboni, fet que creiem que és una bona mesura.

2-Quins són els serveis més demanats per les empreses? Com va la lluita contra el canvi climàtic mitjançant la gestió de la petjada de carboni?

En el nostre cas, la demanda pel que fa a implementació i manteniment de sistemes de gestió ambiental es manté estable. On veiem un major increment és en projectes relacionats amb la circularitat dels residus, la petjada de carboni i tots els procediments relacionats amb el compliment de la Llei de Costes i d’Estratègies Marines.

En referència a la petjada de carboni, si tenim en compte les dades del Registre de Petjada de Carboni corporativa del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO), les empreses que registren la seva petjada de carboni pràcticament s’han duplicat, en l’informe de l’any 2020 hi havia 49 empreses (públiques i privades), i en el llistat actualitzat a desembre de 2021 hi ha 98 empreses que han inscrit la seva petjada de carboni. Cal tenir en compte que no totes les empreses es registren al MITECO, moltes fan el seu càlcul de petjada de carboni en l’àmbit del seu sistema de gestió ambiental.

3-La conscienciació avança però segueix pesant més la normativa que obliga a fer les coses d’una determinada manera o una estratègia d’imatge de marca per guanyar-se el cor dels consumidors?

Nosaltres pensem que tot influeix, en l’àmbit en què ens movem de les PIMES, en general es volen fer les coses ben fetes i s’intenta cercar maneres de ser més sostenibles, reduir consums…, encara que de vegades és complicat per a una PIME donar compliment a tota la normativa ambiental. Evidentment, l’estratègia de marca i la normativa són dos aspectes fonamentals i tractors, no obstant això quan a curt o mitjà termini s’observen els beneficis a nivell empresarial i ambiental, això reverteix en un canvi de conscienciació i major compromís ambiental.

4-Mallorca viu un debat permanent sobre el canvi o adaptació de model i una de les línies que més es defensa és la de poder oferir un servei al visitant més sostenible. Com us pot afectar aquest debat a consultores com la vostra?

Nosaltres participem com a agents de canvi, és a dir facilitant i formant sobre les diferents eines ambientals, que les empreses tant públiques com privades poden utilitzar per fer la transició cap a una gestió més sostenible.

5-De no ser consultora mediambiental, a què t’hauria agradat dedicar la teva vida laboral?

Ja des de petita, a l’escola a Barcelona, ja feia campanyes de sensibilització ambiental amb alguns companys, el que vull dir és que en el meu cas és vocacional; evidentment som una empresa i ens guanyem la vida amb això, per la qual cosa si no treballés de consultora ambiental seria qualsevol feina relacionada amb la protecció de la natura i els animals.

T’afecta aquesta notícia? La federació t'ho explica i t'acompanya

Si ets soci de PIMEM, el nostre equip t’assessora sobre com afecta la teva empresa qualsevol novetat: ajuts, normativa o convenis.

Fes-te soci de PIMEM
Aquest lloc està registrat a wpml.org com a lloc de desenvolupament. Canvia a una clau de lloc de producció per remove this banner.