L’absentisme laboral per malaltia suposa entre el 5% i el 9% del PIB de les Balears

Els costos directes i indirectes de les baixes laborals per malaltia a les Balears es mouen en una forquilla d’entre el 5% i el 9% del PIB balear, que és de 35 mil milions d’euros. Així es desprèn de l’estudi presentat entre PIMEM i PIMEC sobre les baixes laborals i on es recullen tant els costos directes com indirectes de les empreses.

Segons l’informe presentat per Josep Ginesta, secretari general de PIMEC, el cost directe estimat de les empreses de les Balears el 2023 ascendeix a 296.472.000 d’euros, i aquest és una part del cost total, ja que la resta, 206 milions, va a càrrec de l’administració.

Dins l’informe també es reflecteixen els costos indirectes. D’una banda, hi ha els anomenats costos d’oportunitat, béns i serveis que s’han deixat de produir que, segons l’estudi, a les Balears pugen a gairebé tres milions d’euros, mentre que els costos denominats de substitució (costos a l’hora de contractar una persona) pugen a poc més d’un milió d’euros.

Pel que fa a les prestacions del sistema de la seguretat social i salaris de les Balears, l’import al tancament de 2023 en prestacions per incapacitat temporal ha estat d’uns 205 milions d’euros, un 0,58% del PIB, mentre que el cost directe laboral per a les empreses ha estat de 296 milions. «Estem parlant que el total dels costos econòmics abonats per a les prestacions al sistema de la seguretat social i salaris representa un 1,42% del PIB Balear», segons Josep Ginesta.

Per a Josep Ginesta hi ha dues variables que es donen a tot el territori nacional: quan puja el PIB hi ha més baixes laborals i quan s’incrementa l’atur hi ha menys baixes. «Les dades que manegem és que en els últims deu anys el nombre d’hores perdudes per baixes laborals a tot l’estat s’ha doblat. Tenim una mitjana de 8 hores perdudes al mes segons l’INE». L’estudi també reflecteix com en 10 anys el cost de les baixes s’ha doblat, passant de 906 euros per treballador de baixes el 2013 a 2.042 euros el 2024.

Altres dades que presenta l’estudi és la comparativa amb altres comunitats autònomes i tractant tots els règims el 2023. Les Balears ocupen la cinquena posició amb una incidència del 37,4 per cada mil treballadors. Pel que fa a l’evolució del percentatge d’absències laborals a nivell europeu i, també per cada 1000 treballadors, les Balears serien el cinquè territori amb un 30,3%, mentre que Espanya es queda en un 27,1%, per damunt de la mitjana europea i per darrere de França i Alemanya.

Ginesta assegura que «les causes de baixes laborals són multifactorials, però un dels motius pels quals no s’ha corregit aquesta tendència és la manca d’aprofitament de les mútues, una baixa inversió en l’atenció primària i, finalment, un baix control de tots aquests mecanismes de baixes».

Per a la PIMEM aquestes baixes tenen una incidència clara en l’economia i la viabilitat de les empreses de les Balears. «Una baixa té una incidència directa en el funcionament d’una empresa, es factura menys, l’empresa té més costos o es trenca el ritme de productivitat que tenia i, si sumem totes aquestes variables, arribem a la conclusió que té un cost de com a mínim el 5% del PIB Balear», segons Ginesta.

Per la seva banda, el president de PIMEM, Jordi Mora, ha assegurat que venim de dos anys molt bons quant a ocupació laboral i això ha donat peu a molta ocupació, però també a absentisme laboral que ha tingut com a conseqüència situacions molt delicades per a les nostres pimes. Mora apunta a dos impactes directes: el cost laboral de l’empresa, d’una banda, i la incapacitat que tenen les pimes per poder cobrir el lloc de treball.

L’estudi apunta que les baixes de les Balears s’allarguen com a conseqüència d’una població envellida, ja que l’edat és una de les variables decisives en el temps de durada d’aquestes, segons Ginesta. Les dues patologies més recurrents estan relacionades amb el sistema osteomuscular i amb la salut mental, encara que un factor diferencial que explica l’allargament de les baixes és el dèficit de personal del sistema de salut pública.

Finalment, el president de PIMEM-Restauració, César Amable, ha recordat que en el cas del seu sector cal diferenciar entre restauració i hoteleria. «No és el mateix cobrir una baixa amb una plantilla de cent persones com pugui tenir un hotel que una pime, que són la majoria de restaurants que som dos, tres o quatre. Cal diferenciar i actuar en conseqüència per a cada realitat.»