El camp mallorquí genera un 60% menys de residus plàstics del que seria esperable

El sector agrari de Mallorca genera només un 40% dels residus plàstics que serien previsibles segons els fabricants, gràcies a la reutilització i a una gestió més eficient per part de les explotacions.

És una de les dades recollides en l’estudi «Anàlisi de l’ús i la gestió dels plàstics en el sector agrari de Mallorca», elaborat per APAEMA amb el suport de la Fundació Mallorca Preservation.

La investigació ha permès determinar que l’activitat agrària de Mallorca necessita unes 7.976 tones de plàstic per funcionar —la gran majoria en l’agricultura—, però només 1.333 tones es converteixen anualment en residu. Això es deu a l’hàbit implantat d’allargar la vida útil dels plàstics. A més, pràctiques com la crema o l’enterrament de plàstics han estat gairebé erradicades gràcies a serveis com la recollida gratuïta a finca i la disponibilitat de punts verds municipals.

Parlant de famílies de plàstics, en el conjunt del sector el polietilè d’alta densitat (PEAD) és el polímer més utilitzat, representant el 72% dels plàstics, excloent, això sí, els pneumàtics. Es troba en mànegues de degoteig, caixes, calaixos i bidons, entre altres estris.

Una dependència racional i adaptada al context insular

El document confirma que, com en molts altres territoris, el sector agrari mallorquí és altament dependent del plàstic, però destaca factors locals favorables per mitigar-ne la presència. Per exemple, en el cas de la ramaderia, la baixa presència de producció intensiva en favor de models extensius redueix el volum i el tipus de plàstics emprats respecte a altres regions europees.

Les xifres per cultiu mostren contrastos rellevants: mentre que l’hort en hivernacle requereix fins a 1.676 kg de plàstic per hectàrea, cultius com l’olivar de secà usen només 31 kg/ha. L’agricultura extensiva, com cereals i llegums, genera el volum més alt en termes absoluts (1.777 t), malgrat tenir una densitat plàstica molt baixa per superfície.

El control de la generació de residus plàstics és patrimoni de tot el sector agrari. No hi ha diferències significatives en l’ús de plàstics entre l’agricultura convencional i l’ecològica, només en els cultius extensius, on hi ha un menor consum de fertilitzants i adobs per part de les ecològiques, que opten més per les rotacions.

Canvis, reptes i oportunitats

El document també posa de manifest una creixent consciència ambiental entre els productors, que comencen a explorar materials alternatius com els biofilms, sovint per iniciativa pròpia o a través d’entitats com APAEMA. No obstant això, la manca d’alternatives tècniques i assequibles continua sent un repte.