APAEMA entre les entitats que demanen limitar les centrals fotovoltaiques

Agricultors i ecologistes al límit davant l’allau de noves centrals fotovoltaiques al camp

Només deu dels més de seixanta projectes en curs ocuparan 3,2 km² de sòl rústic amb la complicitat de les administracions

Empreses energètiques i grans capitals seran els propietaris de la transició energètica si no es prioritzen els projectes comunitaris

L’onada de grans centrals fotovoltaiques al camp i les noves facilitats administratives per a la seva creació han superat la paciència d’entitats ecologistes i agràries. A hores d’ara, s’estan tramitant o projectant més de 60 centrals fotovoltaiques en sòl rústic a Mallorca. Només les deu més grans ocuparan 3,5 km² de terreny agrari o forestal.

Davant aquesta situació, Amics de la Terra Mallorca, l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA), el GOB Mallorca, la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, Extinction Rebellion, Fridays for Future i Terraferida adverteixen que la urgència de la transició cap a una energia renovable no es pot fer a qualsevol preu. Aquesta preocupació s’estén ràpidament dins els moviments socials i s’estan preparant per a «mobilitzacions més àmplies».

Les entitats veuen inadmissible que moltes d’aquestes iniciatives d’empreses energètiques i grans capitals siguin considerades com a «projectes industrials estratègics» i que així s’escurci el procediment administratiu d’ordenació territorial. A aquest malestar s’hi afegeix que el dimecres passat el Congrés dels Diputats va aprovar una norma que redueix encara més els pocs requisits ambientals als quals estan sotmeses, eliminant fins i tot la fase de participació pública.

Aquesta situació s’està produint amb tots els vistiplaus de les institucions implicades: ajuntaments, Consell de Mallorca, Indústria, Energia i lamentablement també Agricultura. Els mateixos que asseguraven que només s’aprovarien els projectes en sòl rústic si aquest no era productiu. Els mateixos que encara no han aprovat la modificació del pla territorial que ha de dir on i com s’ha de fer la implementació segons la llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. Quan no hi ha més rumb que complir amb estadístiques europees, ni un criteri que pensi en el futur de Mallorca, qui planifica són els interessos empresarials.

La delicada situació de l’activitat agrària ja està empitjorant a causa d’aquesta nova pressió. Alguns agricultors han hagut d’abandonar les terres que conreaven en veure’s desplaçats per aquest canvi d’ús. La construcció d’aquestes centrals suposa, a més de la gran ocupació territorial, un impacte en l’entorn pels seus requisits: quilòmetres de noves línies elèctriques, subestacions transformadores, etc. Ara estan en risc moltes finques que s’havien salvat de la urbanització i que des de fa segles es conreen i produeixen aliments. A més de ser autèntics santuaris per a la flora i la fauna de l’illa, en retrocés per la creixent fragmentació del territori per la urbanització.

Per què s’ocupa terra fèrtil i zones forestals en lloc de zones ja urbanitzades que, a més, ja tenen connexió elèctrica? Doncs pel preu. Ara mateix és més senzill ocupar i modificar sòl rústic d’alt valor, on no existeix cap regulació, que sòl industrial o urbà. Tant el Govern com el Consell es neguen a intervenir en aquest greu conflicte, deixant en mans de la iniciativa privada on s’han d’instal·lar les centrals, malgrat comptar amb subvencions públiques extraordinàries per construir-se.

L’objectiu de fer públic aquest malestar és instar les administracions a garantir una transició democràtica i justa, que no només estigui a l’abast d’empreses energètiques i grans capitals. S’hauria d’aconseguir un equilibri entre les centrals fotovoltaiques i la potència de les instal·lacions d’autoconsum —individuals, col·lectives o a través de comunitats energètiques— sobre cobertes o sòls antropitzats. Així es reduiria la pressió sobre el sòl fèrtil. És un propòsit que el Govern ha d’assumir posant els mitjans —econòmics, legislatius i reguladors— que siguin necessaris.

Les entitats tornem a proposar mesures per garantir una transició energètica allunyada de l’especulació energètica, adaptada al territori, democràtica i justa. No podem continuar assistint a l’ocupació indiscriminada de sòls agrícoles amb grans centrals fotovoltaiques per part de grans grups inversors que, únicament, persegueixen un interès financer.