Miquel Àngel Lobo, agricultor de T’Estim infusions: «En una associació pro salut mental

A Manacor hi ha un petit oasi. L’associació Estel de Llevant cultiva, a Sa Vall de la Nou, plantes aromàtiques i medicinals. I al contrari del que pot pensar molta gent, no és un tipus d’agricultura menor o que tingui menys valor perquè no produeix «quilos» com l’hortalissa o el cereal. Aquí tot té una dimensió terapèutica i tots necessitem una tassa per calmar un mal de panxa o per plaer. Miquel Àngel Lobo és l’agricultor d’aquest projecte d’infusions ecològiques, entre les quals es troba la infusió DONA, guanyadora del Premi producte eco de l’any 2022. L’entrevistem per conèixer aquesta agricultura transformadora. Totes les fotografies de la finca que hi trobareu són de Tomeu Leonard, usuari de l’Estel de Llevant que ens va servir d’ajudant de fotografia i guia.

---

Com va ser el procés de creació del projecte?

Es va buscar una finca on sembrar i després vam fer l’obrador on tenim el viver. Allà ja s’han pogut contractar tres persones a jornada completa, dues d’elles exalumnes. La idea és anar creixent i consolidant més llocs de treball.

La finca és vostra?

No, tenim un acord de lloguer per 15 anys, amb la idea de prorrogar-lo. Perquè el que cultivem no és com l’hortalissa; són plantes que poden estar fins a 5 o 6 anys sembrades. Era un dels requisits del projecte tenir un contracte de lloguer de llarga durada i, en part, va ser possible perquè la propietària té afinitat amb el projecte. Aquesta finca feia entre 15 i 20 anys que no tenia cap manteniment. Abans s’hi cultivava hortalissa i els agricultors que la treballaven ho continuen fent, però en una altra finca de Sa Vall de la Nou.

És un lloc idíl·lic, la veritat.

A nosaltres ens va agradar molt. Perquè teníem un parell d’opcions més, però aquest, a nivell terapèutic, és ideal. És un lloc tranquil, molt pausat, pràcticament no hi passa ningú, perquè en cotxe no arribes enlloc… Vam trobar que era un espai de treball molt positiu per a ells i és veritat! Hi ha gent que treballant al viver, per exemple, s’estressava una mica i no funcionaven del tot bé, i aquí és totalment diferent. A la gran majoria els agrada molt més venir aquí. Els dies de formació de vegades em fan la broma i em pregunten si no me’ls enduc. I mira que aquí fa calor i fem molta feina, però és un espai obert, amb els ocells, el torrent de Na Borges…

Què cultiveu?

Pràcticament tot el que tenim són plantes autòctones: romaní, marialluïsa, farigola, herba-sana, menta piperita, taronger, lavàndula, espígol, fonoll, trepó, camamilla; al viver tenim sàlvia, i també aprofitem la fulla de l’ullastre. El trepó, que normalment neix a les cunetes i creix en molt poc espai, allà, amb aigua i terra, produeix unes plantes enormes. El fonoll l’hem fet a partir de la llavor d’aquí, del camí, també. Fem el planter al viver i després el trasplantem aquí. A més, cuidem els arbres fruiters que hi havia, fem una mica d’hortalissa per a autoconsum i multipliquem llavor per a l’Associació Varietats Locals.

No és poca cosa!

Tinc un problema, suposo, i he de sembrar hortalissa on sigui. Si veig un trosset de terra buida hi posem hortalissa. No té cap sentit no aprofitar l’aigua i la terra. També és una petita ajuda per als usuaris, ja que molts d’ells tenen dificultats econòmiques. A més, que tots puguin sembrar el seu propi aliment és una eina educativa molt poderosa. Ara tenim tomaqueres a vessar i això serà tremend! Cada setmana anem repartint i ficant a les motxilles si cal. Òbviament, la producció principal és per fer infusions encara que fem hortalissa per a l’autoconsum.

Com van ser els inicis?

Vam començar a treballar la finca una mica abans que comencés tot el rebombori de la pandèmia i ens confinessin a tots. Tot eren esbarzers. No es veien ni els arbres. Pot semblar exagerat, però no ho és en absolut; era una cosa tremenda. Poc abans del confinament vam sembrar el primer bancal i poc després els alumnes van haver d’anar a casa seva. Per a ells va ser molt dur, perquè estar tancats no és el millor que els pot passar. Ens vam quedar aquí els professors i vam ser els qui vam sembrar la finca en la seva gran majoria durant aquell temps, perquè evidentment sembrem cada any. Amb els alumnes vam fer pràcticament tota la neteja.

El projecte es va pensar certificar en ecològic des del seu inici, oi?

Sí. En una associació en pro de la salut mental no tenia cap sentit fer un producte que no fos ecològic. La salut passa inevitablement per l’alimentació i la cura de com es produeix l’aliment.

Com feu la feina, com us organitzeu?

La feina la treuen ells endavant. Aquí tots som iguals a l’hora de treballar. Tenim la finca dividida en bancals numerats, perquè ens resulta més fàcil per dir i repartir les tasques. L’organització depèn totalment de la temporada. Alguns d’ells, per l’experiència prèvia que tenen o el temps que fa que hi són, ja comencen a agafar algunes eines com el motocultor o la desbrossadora. Però no tenim res gaire més gran que això. Ho fem tot bàsicament amb les mans i les aixades. Jo d’ells estic molt content. Fan un esforç per venir. És una feina dura i no tothom es baralla per ser agricultor a Mallorca.

Quin feedback et donen ells?

És molt bo. Cada deu dies fem assemblea amb ells, per veure com es troben i per donar-los un espai més, a part del dia a dia, perquè puguin expressar-se. I en general estan molt contents. A més, jo cada dia faig una fitxa de com els ha anat el dia. Tenen la confiança de dir-me si estan bé o no. Van fent feina, i uns dies rendeix més i d’altres menys. Però l’important és que la feina va sortint. Entre ells fan molt bon equip i si veuen que un no pot tirar la resta fa una mica més, però mai pressionem. Es fa el que es pot.

I què et comenten de la finca?

Mira, un exemple: fins fa poc no hem començat a tenir herba. I veus que aquells que han fet una mica de jardineria o tenen hort a casa, l’herba els posa nerviosos. Quan implantem el cultiu i la planta és petita, sí que necessita tot per a ella, o a l’hora de collir, que necessitem que estigui neta. Però la gran majoria del temps l’herba no molesta; és una qüestió cultural o estètica. Aquestes plantes i les arrels van fent la seva feina, retenen humitat.

També fas pedagogia agroecològica, doncs.

Nosaltres fem agroecologia i procurem educar-los en aquests valors. Perquè, tornant al punt de vista de la salut, no puc entendre que els treballadors del camp encara s’hagin d’exposar a segons quines tasques, com fumigar amb productes que són perjudicials. Almenys aquests aprenentatges els tenen, perquè soc conscient que si surten d’aquí i acaben treballant al sector poden acabar en un tipus d’explotació convencional on els facin creure que no hi ha cap problema ni risc a fer fumigacions a voluntat. Veure gent fent aplicacions sense cap mena de protecció fa por.

Hi veig un bon munt de compost.

Sí, fem el nostre propi compost, comprem o recollim fems d’alguns veïns que tenen animals i l’aigua ens ve de la font de Na Memòria. Tenim accés a l’aigua un cop a la setmana, perquè formem part de la comunitat de regants.

Quin és el secret perquè les vostres infusions siguin tan bones?

Quan la gent provi les infusions, si encara no ho ha fet, notarà que són intenses. Fins i tot amb una bosseta pots fer-ne un parell. Això és perquè quan seguem la planta entra directament a l’assecador. La planta és exactament el que surt d’aquí i conserva pràcticament totes les seves propietats. Tenim un assecador solar a l’obrador, que és una meravella. El tenim en una nau molt gran. És de xapa, i en un vessant just damunt de l’obrador es va fer una caixa per acumular aire calent que després mitjançant unes turbines porta l’aire calent a l’assecador, i bé, funciona realment bé.