PIMEM especial «Dia de la dona». Eugènia Cusí, presidenta de Pimem-Restauració

1- De 0 a 10, on situeu avui el progrés de la dona en l’àmbit laboral?

5. Una data per visibilitzar és necessària però no suficient per modificar un marc mental social on l’aportació de la dona no es coneix realment i, per tant, no es valora. És més necessari parlar de la diferència que aporta la dona avui que de la imprescindible igualtat legal que la nostra Constitució ja contempla.

2- Si haguéssiu estat homes, us hauria resultat més fàcil arribar on heu arribat professionalment?

Vivim el final d’un cicle regentat pel principi masculí, la qual cosa significa que l’home s’integra amb més naturalitat en les estructures i dinàmiques sota aquest principi. Ara estem començant un cicle regentat pel principi femení, on les dones juguem un paper fonamental en tot aquest canvi de paradigma. Més que mirar cap enrere, mirem cap endavant, i siguem capaces d’assumir plenament la nostra responsabilitat com a dones en la transformació que demanen els temps.

3- La ciència o les ciències han allunyat (cada dia menys per sort) les dones de diferents carreres universitàries que tenen molt de pes dins l’economia actual (parlem de les estadístiques mostrades per diferents estudis). Al vostre parer, on radica aquesta diferència i allunyament de les dones respecte a aquest tipus de coneixements?

No sé si existeix «allunyament» o és que històricament no hi ha hagut un apropament a unes àrees on l’estructura de l’home es mou amb més naturalitat (igual que hi ha altres carreres universitàries amb majoria de dones). Que hi hagi inclinacions naturals no és cap problema. El problema radica en no considerar igualment vàlids o capaços els professionals d’àrees on sigui majoritari l’altre sexe.

4- Que el paper de la dona cada vegada és més important no hi ha cap dubte, sobretot en l’àmbit de càrrecs públics, alguns empresarials i amb certa transcendència mediàtica. Però en el dia a dia segueix havent-hi una discriminació real pel que fa al sou respecte als homes fent les mateixes feines. Com es pot començar a canviar aquesta injustícia?

En la meva experiència, jo no he viscut discriminació de sou ni de drets, ni en mi mateixa ni en els equips que han depès de mi. Sí que he viscut i visc una clara discriminació molt més subtil pel fet que la perspectiva o la veu d’una dona no «encaixi» amb l’statu quo, tant per part d’homes com de dones.

5- Finalment m’agradaria aprofitar el nostre News per enviar un missatge a aquelles autònomes o petites empresàries de PIMEM que avui (i igual que els homes) han de fer front a un dels moments més difícils de la seva vida laboral o empresarial.

Siguem fidels a la nostra naturalesa de dona, honorem-nos, coneguem la nostra aportació única i fem-la valer. Que la nostra veu s’escolti, alta i clara. Ajudem-nos les unes a les altres i treballem juntes. No estem soles.