Joan Vives: consumir producte local i diversificar l’economia de Mallorca

Com a periodista i responsable de comunicació de la patronal, he tingut sovint la sensació que a Mallorca discutim i comuniquem els símptomes però no sempre les causes. Parlem de massificació, de precarietat laboral, de dependència del turisme, de dificultats d’accés a l’habitatge o de pèrdua de paisatge. Però rarament posem el focus amb prou profunditat en el model econòmic que sosté —i alhora tensiona— la nostra illa. En aquest context, consumir producte local i avançar cap a una economia més diversificada no són simples consignes ben intencionades: són dues peces clau d’una mateixa estratègia de futur.

Durant dècades, Mallorca ha construït la seva prosperitat sobre un èxit indiscutible: el turisme. Aquest sector ha generat riquesa, ocupació i projecció internacional. Negar-ho seria injust i poc rigorós. Tanmateix, també és cert que aquesta especialització extrema ens ha fet vulnerables. Ho hem comprovat amb la crisi financera del 2008, amb la pandèmia de la COVID-19 i, més recentment, amb els efectes del canvi climàtic i l’augment dels costos energètics. Una economia excessivament dependent d’un sol sector és una economia fràgil.

En aquest escenari, el consum de producte local emergeix no només com una opció ètica o cultural, sinó com una decisió econòmica estratègica.

El valor econòmic del producte local

Quan consumim producte local —ja sigui alimentari, artesanal o de serveis— estem activant un cercle virtuós dins l’economia insular. Els diners que gastem no surten de Mallorca, sinó que es redistribueixen dins el territori: paga salaris, manté explotacions agràries, sosté petits negocis i genera activitat econòmica en sectors sovint invisibilitzats.

Des d’un punt de vista estrictament econòmic, això implica un major efecte multiplicador. Cada euro gastat en producte local té més probabilitats de tornar a circular per l’economia mallorquina que un euro gastat en una gran cadena internacional. A més, reforça el teixit de petites i mitjanes empreses, que són les que, històricament, han donat més estabilitat laboral i arrelament territorial.

Però el valor del producte local no és només monetari. També preserva coneixement, paisatge i identitat. L’agricultura, per exemple, no és únicament una activitat productiva: és una eina de gestió del territori. Sense pagesia, el risc d’abandonament del camp augmenta, amb conseqüències directes sobre la biodiversitat, els incendis forestals i la qualitat del paisatge que, paradoxalment, és un dels principals atractius turístics de l’illa.

Consum responsable i sobirania econòmica

Consumir producte local és també una manera de recuperar sobirania econòmica. En un món globalitzat, on les cadenes de subministrament són llargues i fràgils, tenir capacitat productiva pròpia és un actiu estratègic. La pandèmia ens va mostrar fins a quin punt depenem de l’exterior per a béns essencials, inclosos els alimentaris.

Mallorca, per la seva condició insular, hauria de ser especialment conscient d’aquesta dependència. Apostar pel producte local no significa tancar-se al món, sinó equilibrar la balança. Significa garantir que una part significativa del que consumim es pot produir aquí, amb criteris de qualitat, sostenibilitat i justícia social.

A més, el consumidor juga un paper clau. Cada decisió de compra és també una decisió política, en el sentit més ampli del terme. Triar producte local és apostar per un model econòmic més resilient, més divers i més coherent amb les necessitats del territori.

Diversificar: una necessitat, no una alternativa

Ara bé, el consum de producte local, per si sol, no és suficient. Ha d’anar acompanyat d’una aposta clara per la diversificació econòmica. Mallorca no pot ni ha de renunciar al turisme, però sí que ha de reduir la seva dependència gairebé exclusiva d’aquest sector.

Diversificar no vol dir inventar-se sectors artificials, sinó identificar i potenciar aquelles activitats que tenen sentit en el nostre context. Parlem de l’agroalimentació de qualitat, de les indústries culturals i creatives, de l’economia del coneixement, de la recerca, de la tecnologia aplicada al medi ambient, de les energies renovables o de l’economia social i cooperativa.

Aquest procés requereix inversió, formació i una visió a llarg termini. També requereix superar una inèrcia cultural que ha associat l’èxit econòmic gairebé exclusivament al turisme. Diversificar implica acceptar que el creixement potser serà més lent, però també més estable i més just.

Treball, precarietat i qualitat de vida

Un dels arguments més potents a favor de la diversificació és el mercat laboral. El model actual genera molta ocupació, sí, però també molta precarietat i estacionalitat. Contractes temporals, sous baixos i dificultats per desenvolupar carreres professionals sòlides són problemes estructurals, no conjunturals.

Els sectors emergents i el reforç de l’economia local poden contribuir a crear ocupació més qualificada i menys estacional. Això no només millora les condicions laborals, sinó que ajuda a retenir talent jove, que sovint es veu obligat a emigrar per manca d’oportunitats professionals a l’illa.

La qualitat de vida no depèn només del PIB o del nombre de visitants, sinó de la capacitat de l’economia per oferir estabilitat, serveis públics sòlids i un entorn habitable.

El paper de les institucions i la societat civil

Aquest canvi de model no pot recaure únicament en el consumidor. Les institucions públiques tenen un paper fonamental. Polítiques de compra pública de producte local, suport a la innovació, facilitació de l’accés a finançament per a petits productors i emprenedors, i una fiscalitat que premiï les pràctiques sostenibles són algunes de les eines disponibles.

Alhora, la societat civil, les cooperatives, les associacions de productors i els moviments de consum responsable han demostrat que el canvi també pot venir de baix cap a dalt. A Mallorca ja existeixen experiències d’èxit que combinen economia, territori i cohesió social. Cal reconèixer-les, reforçar-les i escalar-les.

Mirar endavant sense perdre l’arrel

Mallorca es troba en una cruïlla. Podem continuar aprofundint en un model que genera rendiment a curt termini però tensions a llarg termini, o podem apostar per una economia més equilibrada, resilient i arrelada al territori. Consumir producte local i diversificar l’economia no són solucions miraculoses, però sí passos imprescindibles en aquesta direcció.

Com a economista, però també com a ciutadà d’aquesta illa, crec que el repte no és menor, però tampoc impossible. Requereix voluntat política, compromís social i una mirada que vagi més enllà del pròxim estiu turístic. En definitiva, es tracta de decidir quin tipus de prosperitat volem i a quin preu.

El futur de Mallorca no està escrit. Però una cosa és clara: serà més sòlid si es construeix des del territori, amb el territori i per al territori.