Entrevista a Martí Mascaró, Mel Caramel: «L’apicultura és com una droga»

A Mallorca no és fàcil certificar una mel en ecològic. Fins fa ben poc, Martí Mascaró de Mel Caramel era l’únic que en tenia. Ara ja té onze mels eco, una per cada finca on té abellars. Martí va quedar enlluernat per les abelles fa una vintena d’anys i avui, dins el sector, és un dels referents encara que ell vulgui passar desapercebut. I s’ho té ben guanyat: set medalles d’or, tres medalles de plata i guanyador del Biolmiel 2018, el concurs de mels ecològiques més prestigiós del món. Ara, juntament amb la Fundació Vida Silvestre Mediterrània presenta un documental sobre la importància de les abelles i els insectes pol·linitzadors.

Podem començar una mica pel principi, si vols. D’on véns i per què has acabat sent apicultor?

A l’apicultura hi vaig arribar per un accident feliç. Treballava en el sector turístic i tenia un cap que tenia abelles i el sentia parlar. Que si les abelles fan això o fan allò. Em va anar entusiasmant i un dia li vaig dir «a veure, puc venir amb tu?». Aquest home es diu Joan Ferrer Llompart. En el moment en què obrim un rusc ja vaig dir que volia tenir abelles sí o sí. Va ser instantani. Sentia admiració pels apicultors. En aquell moment em semblava un món tan diferent del que jo estava vivint. D’això que parlo fa 20 o 22 anys.

Com van ser els teus inicis aleshores?

Vaig començar tenint abelles a casa dels meus pares. En una finca a Inca, molt petita, de quatre quartons. Fins que un dia a la meva mare la van picar, i em va dir «emporta’t això perquè no ens fa cap falta i ens condiciona la vida a casa» (riu).

I cap a on vas anar?

En aquell moment vaig pensar que havia de cercar finques grans on treballar amb tranquil·litat i no haver de preocupar-me pels propietaris. La primera finca que va sortir va ser Ses Cabanasses de Petra, de Jaume Jaume. Ell treballava amb mi i un dia me la va oferir. Li vaig dir que no, que estava molt lluny. Però em va fer anar a prendre un cafè i també va ser amor instantani, no vaig poder dir que no. Des d’aleshores sempre he anat a finques grans.

A Ses Cabanasses vas poder certificar la teva mel com a ecològica per primera vegada…

Sí. Van passar dos o tres anys i un dia en Jaume em va dir que l’havien inscrita com a ecològica i que mirés si es podia certificar la mel com a eco. Em vaig quedar sorprès perquè sabia que els requisits eren difícils i quan vaig rebre la carta on deia que la mel estava certificada vaig fer un bot d’alegria. Va ser com si em toqués la loteria.

Per a qui no conegui la normativa, imagino que el requisit més complicat per certificar mel eco a Mallorca és l’extensió que s’exigeix.

Hi ha un protocol de cinc o sis requisits molt importants. Però el més difícil de complir és que en un radi de tres quilòmetres no hi pot haver agricultura industrial, convencional… Ni pesticides ni químics. A Mallorca no tenim finques d’aquest radi. Hi ha finques, però, que amb els veïns que estan certificats en eco, o amb l’orografia de la finca, sí que es pot. Perquè les abelles no creuen una muntanya per recol·lectar nèctar o bé tens el mar com a barrera, per exemple.

I ara mateix, quantes finques portes?

Entre eco i convencionals, unes vint.

I com es pot gestionar tot això?

Jo ja estic sobredimensionat. Però l’apicultura és com una droga. No pots parar. És com estar enamorat, que només penses en aquella persona. El que passa és que l’estiu és molt dur. Fa molta calor i esgota. I de vegades em pregunto si m’he complicat la vida. Hi ha dies que et tremolen les cames de feblesa i és quan entren els dubtes. Però n’hi ha d’altres que és un plaer total treballar a la natura. I sobretot tenir abelles on les tinc jo, que són finques que es gestionen molt bé i que són un espectacle.

En quin moment vas poder deixar la teva feina i dedicar-te a això totalment? Bé, entenc que amb tantes finques ja només et dediques a les abelles.

No (riu). En un moment donat hi va haver canvis a la meva feina al sector turístic i em van pagar l’antiguitat oferint-me quedar-me amb les mateixes condicions, que eren bones. Vaig tenir un parell de dies de malestar. No dormia, tenia nervis… I vaig pensar: «ha arribat l’hora. Deixo la feina, em llanço a l’apicultura i ja ho veurem. Si estic un any d’apicultor o dos, gaudiré de l’apicultura aquest temps».

Uns anys de salut mental.

Durant un temps vaig treballar per a la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca, però com que feia el repartiment i després havia de fer rondes per les abelles, m’era una mica incompatible. Massa cotxe, massa quilòmetres. Més tard, la Fundació Vida Silvestre Mediterrània em va oferir feina amb projectes relacionats amb les abelles i sobre la natura. I la veritat és que em sento afortunat perquè, per exemple, anar a la finca d’Ariant és un plaer enorme. Bàsicament, ara treballo per a la natura d’una manera o altra. De dilluns a diumenge.

I aquesta relació amb la natura et ve de petit?

No. Ha estat de gran. De molt gran (riu). Suposo que quan arriba certa edat tothom aprecia la natura i et canses de l’estrès. En el meu cas em vaig cansar del sector turístic i vaig decidir prendre un altre camí.

Algú que comenci a fer apicultura i vulgui fer el maneig eco, crec que aviat ensopegarà amb el teu nom. Ets un dels exemples d’èxit. Què creus que ha estat el més determinant per poder arribar on ets ara?

Una mica de tot. Al final és, primer, la formació. Els cursos de Gori Lladó i Juanma Vergara, jo els vaig repetir quatre o cinc vegades i ara mateix els tornaria a fer. Són dues persones molt didàctiques i gaudeixes escoltant-los, són divertits i passes un parell de dies meravellosos. També és important l’experiència, de dir «l’any passat vaig fer això i em va anar malament». Aquest any he de fer això altre. I avui dia també amb les xarxes socials i el YouTube mires el que fan altres apicultors i vas fent proves a veure què s’ajusta al nostre clima. Bàsicament, és això, l’experiència és fonamental per produir certes quantitats de mel i almenys poder empatar amb la inversió que has fet.

Com fas la teva mel?

Jo recol·lecto per finques. Cadascuna té la seva mel. Ofereixo, per exemple, mel de Monnàber Vell. Cada pot té la seva etiqueta de la seva finca. En el seu moment vaig pensar que tenint abelles a les finques emblemàtiques de Mallorca, la gent havia de saber d’on provenien. No faig mescles de diferents mels.

Tens abellars en algunes finques públiques. Com ho vas fer?

Bé, fa quinze anys, sí que em volia menjar el món. Un dia vaig conèixer el biòleg de Son Real a Ses Cabanasses i li vaig preguntar com podia fer per tenir abelles allà. Perquè en aquell moment només hi havia tres finques públiques inscrites com a ecològiques: Son Real, el Parc Natural de Llevant i s’Albufera, que vaig descartar perquè hi havia molts abellerols. Al Parc de Llevant un dia vaig anar a fer una excursió i vaig veure una finca pobra i bastant inaccessible per a un cotxe normal, que jo tenia en aquell temps. Per això vaig optar per Son Real. En aquell moment no sabia que hi passés tanta gent, sobretot el cap de setmana. Simplement, vaig fer una sol·licitud a la Conselleria de Medi Ambient per promoure l’apicultura ecològica a Mallorca. Em van fer una autorització per tenir un abellar d’un any prorrogable per un altre a canvi de fer tallers informatius. I així porto set o vuit anys. També tinc abelles a Galatzó i a Planícia. Al principi la gent em deia que estava boig per tenir abelles allà i ara em pregunten com ho he aconseguit. Ha canviat una mica.

Tens una de les imatges comercials més cuidades de tot el sector. En quin moment et vas adonar que era important?

Vinc del sector del comerç i del turisme, i sabia què implicava vendre un producte. Significa que hi ha d’haver una història al darrere. Volia una imatge molt professional. Quan vaig ensopegar amb en Tarek, el fotògraf, ens vam entendre des del primer minut i tot ha anat rodat. Jo vull vendre la mel perquè és bona, però també per imatge. I això, potser fa set o vuit anys, era una mica innovador.

Com fas la comercialització?

No venc mel a cap botiga de Mallorca, ni d’enlloc. Una part de mi es pregunta si m’estic equivocant, però una altra em fa sentir orgullós. No vull que altra gent revengui el meu producte. Volia que la relació productor consumidor fos el més directa possible. Hi ha hagut moments també de feblesa, és clar, en què et surt alguna botiga que dius «òndia!»… Però qui vulgui mel meva ha de venir a mi. M’agrada que l’hagin de buscar una mica, que hi hagi una mica de misteri per trobar-la, com un tresor.

Ho entenc. I quin tipus de gent se t’acosta?

Tot tipus de gent. Al principi, com a idioma principal a la meva pàgina web vaig posar l’anglès. Pensava que la pàgina funcionaria a Alemanya o al nord d’Europa. I al final vaig canviar d’idioma principal perquè les meves principals vendes eren a Mallorca. Va ser una sorpresa enorme, perquè no pensava que la gent d’aquí em comprés mel a través de la pàgina web. També suposo que és resultat d’això, perquè no és enlloc. No sé si vaig equivocat o no, però és la meva filosofia.

Cada any l’acabes?

Sí. Així que vaig al meu ritme. Ara és moment de recol·lecció i després vindrà la venda. No venc tot l’any, tinc aquests moments molt separats.

I ara que no hi ha cap dubte del canvi climàtic? Que els estius…

Són més llargs que mai i els hiverns més càlids que mai. Ja no sé si d’aquí a uns anys fins i tot l’abella negra de Mallorca ho aguantarà.

Per aquí anava la pregunta.

És clar, amb el canvi climàtic no coincideixen el cicle de floració de les plantes amb el cicle de màxima població d’insectes. Cada any va més desbaratat. I no ho sé. Cada any és més difícil.

Què t’ha suposat ser soci d’APAEMA?

Al Grup d’apicultura eco ens ha ajudat moltíssim. Ha unificat apicultors amb unes idees bastant similars, al voltant del maneig ecològic. A mi personalment m’ha ajudat a créixer com a apicultor i em continua ajudant a créixer. Propicia aquest intercanvi de molta informació entre els diferents apicultors. Encara que de vegades no participi gaire del grup, perquè no tinc temps, almenys el llegeixo. També és una associació que m’ha ajudat a créixer com a persona, perquè tots aquests fonaments ecològics també m’han ajudat moltíssim.

Cap a on t’agradaria que tirés l’associació?

Jo crec que el futur d’APAEMA està encaminat. Fins i tot he participat econòmicament en aquest moviment per comprar una finca i disposar d’un centre logístic. Tenim gent molt vàlida i implicada per tirar de l’associació, que senten l’agricultura ecològica com una cosa pròpia. Amb ells, l’agricultura i l’apicultura ecològica a Mallorca estan assegurades.

I tu?

Jo soc un apicultor petit i vull continuar sent-ho. Vull controlar tot el procés, que la meva mel tingui la meva cara i tenir contacte directe amb el consumidor. Tot això implica molta feina. No vull que Mel Caramel s’industrialitzi. Vull ser molt artesà i petitó. És el meu objectiu. Tampoc sé si voldré ser apicultor en aquest nivell tota la vida.