López Casasnovas i PIMEM valoren amb reserves el nou model de finançament

La proposta inicial del Govern central per a Balears té aspectes positius i també negatius, segons es desprèn de l’anàlisi feta pel catedràtic López Casasnovas a la seu de PIMEM. Per a l’economista, els diners que pot aportar l’Estat s’han d’analitzar des de l’òptica de com s’aplicaran els paràmetres de càlcul de la població ajustada, de com es consideri la recaptació normativa i de com es jugui amb l’ordinalitat, que de moment només s’ha promès a Catalunya i de paraula.

Per a Casasnovas, la part més positiva d’aquest principi d’acord és que s’augmenta la capacitat fiscal, amb més pes de l’IVA i de l’IRPF, però la part més negativa és la de no haver aconseguit ficar entre els paràmetres de càlcul el cost de la vida ni cap variable que tingui a veure amb la immigració i les repercussions que té la forta densificació demogràfica. Les informacions també apunten a una lleugera pèrdua de pes del factor insularitat.

En un pla més polític, el catedràtic assegura que la peculiaritat de Balears mereix una negociació bilateral com té Catalunya, però de moment no hi ha voluntat de tal posicionament per part del Govern balear. “Quan demanes recursos per pal·liar els efectes d’una població excessivament densificada, com és el cas de Balears, et trobes que altres comunitats parlen de l’Espanya buida. És a dir, en espais multilaterals les reivindicacions estan perdudes”.

Sobre la comparativa de com queda la nostra comunitat respecte a altres territoris, Casasnovas ha deixat clar que les illes queden en la situació més perillosa i tot dependrà de com es financin els 21.000 milions previstos per a totes les comunitats autònomes, dels quals a Balears li corresponen 421 de cara al 2027. “Parlem de si es cobriran amb nous impostos que haurem de pagar nosaltres (Balears), de quin pot ser el resultat final quan s’hagi reajustat la població i de com s’ha valorat la recaptació normativa”.

Per a PIMEM, les debilitats de la proposta queden perfectament de manifest però, després de dotze anys d’un sistema caducat amb un dèficit insuportable, cal millorar en temes tan clau com l’educació, la sanitat o les infraestructures, i això implica més diners. En aquest sentit, el president de la patronal, Jordi Mora, assegura que “donem suport als avenços que s’aconsegueixin i pensem que és un avantatge el que té el Govern a l’hora de poder renegociar l’acord”. Ara bé, PIMEM fa una crida a tots els partits a superar “la guerra de banderes”: més enllà de qui governi a Palma o a Madrid, cal tenir una visió global, realista i tecnicoeconòmica de la situació de Balears.

Per al president Jordi Mora, “un bon finançament estatal per a les pimes i els autònoms de Mallorca és clau per invertir en innovació, digitalització i formació, millorar la productivitat i crear ocupació de qualitat”. PIMEM manté a més que un bon finançament pot facilitar la transició cap a una oferta més sostenible, la retenció del talent local amb millors prestacions i una major cohesió territorial entre illes.

Tant el catedràtic López Casasnovas com la patronal coincideixen que “ara s’ha d’estar pendent de la lletra final de la proposta i de l’operativa efectiva que es faci atenent als tres principis assenyalats anteriorment: ordinalitat, població ajustada i recaptació normativa”. “La feina del Govern haurà de ser vetllar per evitar que tot acabi en un joc de trilers, tan típic en aquest tipus de models per part de l’Administració central”, segons el catedràtic.