PIMEM demana que pimes i autònoms siguin «consumidors» davant abusos de grans empreses

La Federació proposa que el Ministeri de Consum faci ús del marge de maniobra que permet la Directiva 2011/83 de la UE

PIMEM vol que les pimes i autònoms tinguin una protecció i suport equivalents als que gaudeixen els consumidors a títol individual excepte en allò que sigui relatiu a l’adquisició de matèries primeres o productes destinats a la seva comercialització. I és que la Federació assegura que la Directiva 2011/83/UE preveu que els Estats poden ampliar la protecció de les noves empreses i les pimes o autònoms davant les grans empreses com bancs, companyies elèctriques, etc. La situació actual, segons la patronal, és un veritable maldecap per als autònoms i pimes ja que defensar-se dels abusos requereix terminis molt llargs, diners i un desgast emocional que els situa en una absoluta indefensió a la pràctica.

PIMEM assegura que «hem d’intentar que el Ministeri aprofiti el marge de maniobra que té en la Directiva per adaptar la futura Llei de Consum a la nostra realitat. Pensar que un autònom o una pime té capacitat per defensar-se de les clàusules i pràctiques abusives en els mateixos termes que una multinacional és clarament absurd però és en l’escenari en què ens trobem immersos. Necessitem els beneficis que ofereix la directiva per equilibrar la balança i obtenir justícia real».

D’altra banda, la Federació considera que la incorporació dels autònoms, professionals o pimes a la consideració de «persona consumidora» obriria les portes a moltes matèries que ara no tenen solució per a aquest perfil clau de la nostra economia. Carlos Lluch, corredor d’assegurances, àrbitre de consum i assessor extern de PIMEM, assegura que «parlem d’obrir l’accés a l’arbitratge de consum, l’accés a denunciar davant consum la mala praxi o de la capacitat de resoldre conflictes amb companyies elèctriques, bancs, transports, telefonia… en termes més racionals, humans i adequats a la nostra escala real. En el context actual el gegantisme és sinònim d’impunitat».

RESUM DIRECTIVA (considerant 13)

L’aplicació de les disposicions d’aquesta Directiva a aspectes no inclosos en el seu àmbit d’aplicació ha de continuar essent competència dels Estats membres, d’acord amb el Dret de la Unió. D’aquesta manera, un Estat membre podrà mantenir o introduir normes de Dret intern que corresponguin a les disposicions de la present Directiva o a algunes de les disposicions de la mateixa respecte de contractes que quedin fora de l’àmbit d’aplicació de la present Directiva. Per exemple, els Estats membres podran decidir estendre l’aplicació del que es disposa en la present Directiva a les persones jurídiques o físiques que no siguin «consumidors» en el sentit de la present Directiva, com organitzacions no governamentals, empreses de recent creació o petites i mitjanes empreses. De manera similar, els Estats membres podran aplicar les disposicions de la present Directiva als contractes diferents dels «contractes a distància» en el sentit de la present Directiva, per exemple perquè no s’han celebrat en el marc d’un sistema organitzat de venda o prestació de serveis a distància. A més, els Estats membres poden també mantenir o adoptar disposicions nacionals sobre qüestions que la present Directiva no reguli específicament, com ara normes addicionals sobre contractes de venda, també en relació amb el lliurament de béns o requisits per al subministrament d’informació durant la vigència d’un contracte.