PIMEM exigeix defensar l’estat de dret com a garantia d’estabilitat empresarial

La patronal mallorquina no valora els acords d’investidura ja que competeix només als partits polítics tancar o no els acords, però sí els programes econòmics i empresarials que es desprenguin d’aquests acords

PIMEM respecta els acords polítics signats en qualsevol institució, des de l’ajuntament més petit al Govern de l’Estat i entenent que és una competència única i exclusiva dels partits polítics, màxima expressió de la democràcia. Dins aquest marc, la patronal sí exigeix la defensa de l’estat de dret i aposta per arribar a grans consensos que garanteixin una estabilitat a llarg termini, condició indispensable per a l’economia i el teixit empresarial de qualsevol Estat. La patronal mallorquina adverteix que qualsevol ambigüitat o risc d’estabilitat institucional pot comportar la pèrdua d’inversions o fuga de capitals amb les corresponents conseqüències de pèrdues de llocs de treball.

D’altra banda, PIMEM adverteix que s’ha d’evitar qualsevol acord que fomenti la desigualtat entre territoris ja que suposaria una major inseguretat jurídica i un increment de la pressió fiscal donant com a conseqüència menor competitivitat de les empreses i provocant la pèrdua d’ocupacions.

Respecte als acords més estrictament polítics PIMEM els respecta i recorda que el paper dels agents socials, no és el de jutjar qui i com es forma un govern si el seu procés constituent està avalat per les regles que marca l’actual ordenament jurídic. La Federació sempre ha mantingut que la seva funció com a patronal comença una vegada format govern mitjançant propostes i reaccions a les polítiques econòmiques i empresarials d’aquest i al llarg del seu mandat, però mai entrar en el debat previ de qui, i com s’acaba configurant un executiu, sigui nacional, autonòmic o local.

Finalment, dos aspectes a considerar. El primer expressar el més absolut rebuig a qualsevol reacció violenta i antidemocràtica que es pugui produir d’ara endavant. El segon mostrar la nostra preocupació pel temps perdut per part dels partits polítics a l’hora de formar govern amb la paralització de mesures en matèria econòmica i empresarial, així com lamentar haver perdut l’oportunitat d’haver tingut més influència durant la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea.