Germanes Riera: «Si haguéssim sabut com de fàcil era, ho hauríem fet abans»

Na Joana i na Bel Riera són dues germanes de Manacor. Vénen d’una família agricultora dedicada a l’hortalissa. El seu pare, Jaume Riera, va començar i elles han continuat la feina. Encara que na Joana durant uns anys va ser mestra, mai no va abandonar la feina al camp. Ara, amb el pare ja retirat però sempre disponible per donar un cop de mà, fan setmanalment tres mercats: Manacor, Artà i Sant Llorenç. A més, coincidint amb la finalització del període de la seva conversió a l’agricultura eco, han passat a formar part de la secció d’horta a la Cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca.

---

Com vau començar?

Aquesta és la finca de son Pere Andreu. Li dóna nom una possessió que comprèn totes les finques d’aquí. El meu pare fa gairebé tota la vida fent horta. La meva germana sempre l’ha ajudat i jo no vaig arribar a deixar-ho mai, però durant uns anys vaig fer una altra cosa per complementar-ho. Sempre ve de gust provar altres coses, així és com realment saps el que t’agrada. Vaig estudiar magisteri i vaig ser mestra força anys a Manacor. Però com que em tirava molt, al final vaig decidir tornar a l’horta. No hi vaig tornar, però, perquè mai no vaig arribar a anar-me’n.

Quants anys fa que vas deixar de ser mestra?

Farà uns deu anys, però mentrestant mai no vaig deixar de venir. Primer es va fer jove agricultora la meva germana i després jo. A partir d’aquí, jo ja tenia clar que volia anar cap a l’agricultura ecològica, però clar, com que érem una parella ens vam haver de posar d’acord. Els canvis sempre costen. Nosaltres hem estat convencionals fins fa poc. Precisament, el mes de gener, hem complert els dos anys en conversió.

Què era el que et feia voler passar a ecològic?

Tot. Veia que l’ús d’herbicides i pesticides, que eren productes contaminants, era perillós per a nosaltres i per a tothom. No és que nosaltres en féssim servir molts, perquè no érem d’això, però clar, vulguis o no sempre tenies aquesta opció. Això contradeia la meva consciència. Després vam començar a conèixer gent que cultivava en ecològic i ja teníem la sensació que anàvem contra la natura.

Us ha costat molt fer el canvi?

Sembla que ha de costar molt quan comences. En el que més pensàvem nosaltres era en el fems i els adobs, però la veritat és que ha estat més fàcil del que crèiem. A més, hi ha molta més flexibilitat i varietat de productes al mercat i també hi ha molta gent amb experiència ja. També ens va anar molt bé comptar amb el suport d’APAEMA i d’altres agricultors ecològics. Si haguéssim sabut que era tan fàcil passar a ecològic ho hauríem fet abans, això passa moltes vegades.

Com vau solucionar el tema dels adobs?

Sempre hem fet servir fems d’animals nostres. Ara simplement és qüestió de planificar una mica més i tenir-ho en compte. Ens preocupava la fertilitat del sòl i vam fer una anàlisi de terra. Però en Miquel Serra ens deia que estava molt bé i que no calia que hi tiréssim res. El primer any? Doncs ens preocupàvem, però va anar de meravella i el segon també.

Heu notat els efectes del canvi climàtic?

Vam fer els hivernacles per poder allargar una mica més la temporada i ara el que veiem és que els hiverns són una mica més imprevisibles. Abans feia més fred i segons quins productes, com l’enciam, els fèiem dins l’hivernacle perquè creixessin més de pressa, però ara potser creix massa de pressa fins i tot. Es noten els canvis, hi ha més ensurts, com els temporals de vent o com fa uns anys que va caure una calamarsada i ens va foradar tots els plàstics d’un dels hivernacles.

Per quin moment està passant el camp? Quin futur tenim?

Ara més que mai totes les feines són complicades. Crec que hem passat per un moment de reflexió i molta gent ha tornat a la terra i alguns s’han posat a cultivar per fer-se el seu propi aliment. Potser ara la gent valora una mica més la feina al camp, però tot i així és difícil. Per dedicar-te a això has de tenir una base prèvia. Em refereixo a gent que hagi treballat, com és el nostre cas, que el meu pare era agricultor i ja tenia les terres i una bona base. Començar de zero és complicat. A més, això és molt vocacional, és com ser mestre o ser metge: t’ha d’agradar. No és un jornal normal, és un estil de vida i l’has de voler fer.

Creus que la gent pensa que la feina al camp és dura?

És dur tot el que no t’agrada. Estar asseguda vuit hores en una oficina davant un ordinador seria més dur per a mi.

Als mercats heu notat més interès arran de la pandèmia?

Ha vingut gent que abans no venia. Sobretot quan va començar, perquè la gent no anava a treballar, suposem. Ara molta gent ja s’ha reincorporat, però sí que veiem que hi ha una mica més de consciència. El que també hem notat és que des que hem estat en conversió, en segons quins pobles on hi ha molts residents estrangers, han començat a venir més clients pel fet de ser ecològics.

Els locals valorem menys que sigui ecològic?

Hi ha gent que ho valora. Però nosaltres als mercats sempre hem notat que la gent valora que el producte sigui d’aquí. Els nostres clients de sempre potser no miraven tant que fos ecològic, però sí que fos local i que fos fresc. Sabien com treballàvem i vulguis o no hi ha una confiança que no fèiem cap desastre. I des de la conversió, els nostres clients de sempre no han deixat de venir tampoc.

Fer-vos ecològiques us ha fet apujar els preus?

No ens ha afectat. Ja defensàvem el producte pel fet de ser tot nostre i de donar una garantia que estava ben fet. Això ens ha servit per arribar a nous clients.

Com valores la feina que fem a APAEMA?

A nosaltres ens ha ajudat molt. Sempre tens dubtes a l’hora de començar i ens ha servit de guia i sobretot per conèixer molta gent. I ara estem molt contentes perquè ens ha ajudat la creació de la secció d’horta dins la Cooperativa de Pagesos Ecològics i s’està fent molt bona feina per crear xarxa i treballar conjuntament.

Com us va amb la planificació col·lectiva de cultius per a la cooperativa?

Es tracta de repartir-se els cultius i planificar per tenir de tot en quantitat. Fem aquesta planificació i també tenim un assessorament tècnic constant. Però clar, tots els inicis fins que no agafes una mica el ritme costen. A més, les cooperatives no tenen bona fama a Mallorca i costa molt. Però hi ha bona voluntat i tots som petits agricultors, i està molt bé perquè ens ajudem, tant si tenim mancances de gènere com si hem de fer compres conjuntes. Fins que no agafem una mica de rodatge, ens ajudem així. Encara necessitem moltes coses, com un espai comú.

Us ha suposat un creixement productiu entrar a la cooperativa?

No gaire. El nostre objectiu no és créixer molt més, sinó reconduir una mica els canals de venda. Abans fèiem molts mercats, ara en fem menys i traiem el gènere per altres vies. Fer mercats és un jornal. Has de preparar el producte, fer el viatge, muntar i desmuntar. I després tens dos jornals: el matí al mercat i la tarda l’horta, que no perdona.

(Entrevista realitzada pel departament de premsa d’APAEMA)