Entrevista a Àngel Romaguera del Novo Café Lisboa

1. El Novo Café Lisboa está a punto de volver a «regalar los oídos» con buena música a muchas ciudadanas y ciudadanos. ¿Cómo ha sido esta travesía del desierto?

La travessia pel desert, com bé comentes, ha estat enriquidora en molts sentits. Sobretot en l’emocional i personal, amb diverses fases que van des del major dels pessimismes —especialment en el moment de tornar a tancar per culpa del primer rebrot l’agost de 2020— fins a altres d’esperança i entusiasme per no rendir-me i continuar tenint il·lusió de recuperar un lloc tan, sobretot per a mi, important i diferenciador a la ciutat. He treballat molt amb mi mateix a nivell personal i això m’ha ajudat molt a créixer. Ja ho he fet durant tots els anys que he portat el Novo Café Lisboa des de 2012 fins ara, i la «pausa» a causa de la crisi de la COVID-19 em va servir per entendre que cal trobar un equilibri entre la «pau i l’estrès». Em conec millor tenint més temps per a mi i estar més a prop de la gent que estimo i que m’estima. El viatge, puc recalcar-ho, ha estat més que positiu.

2-Les mesures aprovades donen aire a l’oci nocturn. Espereu una reacció positiva com ha passat en restauració? Hi ha ganes de Lisboa?

Moltes. No tinc cap dubte. La resposta del públic i de la gent des que vam anunciar la reobertura ha estat increïble. Estic esgotat per la feina que m’ha donat tot això, però al mateix temps emocionat i feliç de veure que tot anirà bé. Les mesures són més laxes i anem avançant, però per poder gaudir de l’ambient del Lisboa com correspon, encara són insuficients. Haurem de continuar tenint una mica més de paciència.

3-24 anys del Lisboa i 10 del Novo Café Lisboa donen per tenir una perspectiva i analitzar una mica la transformació dels gustos i les preferències dels clients. Quin és el secret per ser avui dia un referent alternatiu a les nits de Palma?

El secret és fer les coses amb el cor i fer-ho tot amb molt d’amor i passió. Creure en el projecte i posar-hi ganes. Estar atent a tots els detalls per generar una atmosfera que encaixi a la perfecció. Estar segur de la feina feta i tenir clar el que vols. Els objectius, a qui adreçar-te i com, són importants, però em sembla molt millor fer la feina introspectivament. És a dir, de dins cap a fora. Saber-ho comunicar i projectar perquè la gent ho entengui. Ah! I sobretot cuidar els artistes a tots els nivells: humà, tècnic, etc. Si ells estan contents, ho transmetran al públic. El públic reaccionarà i es generarà una sinergia que només pot ser positiva per poder gaudir d’un gran espectacle sigui el format que sigui.

4- Les xarxes són indispensables per anar comunicant la «vida i miracles» de qualsevol empresa. En el cas d’un establiment com el Novo, quin paper han jugat abans de la pandèmia i quin paper poden jugar en la reactivació?

No crec que hi hagi gaire diferència en l’abans i el després a nivell de comunicació. Sí que, i això és a nivell personal sobretot per «culpa» de la feina que he fet durant aquests gairebé dos anys i tot l’aprenentatge que ha suposat la situació de la COVID, fer-ho d’una manera més humana i propera. Una mica de «postureo» com diuen alguns… (és broma)

5-A qui t’hauria agradat que en un moment de la seva vida professional, abans o ara, hagués tocat en directe al Lisboa i per què?

Et podria dir molts noms i artistes. Posats a demanar, coses inabordables per motius econòmics, però no entraré en camins il·lusos. Ara bé, si he de posar sobre la taula un nom que em faria especial il·lusió que vingués a tocar i no descarto intentar-ho encara que la resposta sigui NO, que seria el més probable, doncs seria Maika Makovski en solitari. Sembla atrevit, però si t’ho creus i, com bé he dit abans, cuides tots els detalls, no hi ha cap «impossible».