L’entrevista d’APAEMA. Joan Oliver: «Vaig començar amb varietats franceses, però aviat vaig veure

És habitual veure com alguns agricultors que comencen provenen de mons professionals molt diferents. El sector ecològic, de fet, compta amb un bon grapat d’agricultors amb formació universitària diversa. Joan Oliver, en canvi, va fer un gran salt, i ho va fer quan això de «tornar a les arrels» més que una moda era una cosa inusual. Va deixar els números i la vida de gestoria, oficina i Palma per tornar a Felanitx i viure del camp. Encara diu que és un principiant, encara que ja porta una vintena d’anys veremant les seves vinyes. Ara mira cap a un futur en què pugui anar relaxant-se i abaixant el ritme. Però, quan se li pregunta per la jubilació, explica que deixar de venir a les vinyes no és una opció. Ni quan ha acabat de veremar ni amb el pas dels dies o els anys.

---

Has estat agricultor tota la vida?

No. Gairebé sóc un nouvingut. Vaig fer oposicions per ser funcionari, ho vaig ser i després he treballat trenta anys en diferents notaries. Tinc tres filles, i quan les dues primeres havien acabat la carrera vaig parlar amb elles i els vaig dir: «estic fart de la ciutat». I em vaig llançar de ple a fer vinya.

Quina edat tenies?

53 o 54 anys. L’any 2005 vaig plantar la primera quarterada de vinya. Uns anys després vaig deixar la feina i, parlant clar, em vaig quedar bastant al descobert.

I d’on vas aprendre?

YouTube. I algun veí. En aquest barri tots els veïns portaven la vinya en convencional i ben convençuts, tot i així tenim molt bona relació. I sempre hem debatut molt, sobretot al principi; ara ja em donen per impossible, suposo (Riu). Bé, jo no tenia la influència de ningú i vaig poder partir amb certa llibertat. Podia fer les coses a la meva manera.

I per què et vas decidir per la vinya?

Perquè era el que hi havia al barri. Mirant, mirant, l’any 2005 quan va arribar el moment de començar a plantar, el raïm tenia un preu raonable. Vaig fer números del que necessitava i vaig pensar: «vinga Joan, ho provem?». El pas el vaig fer uns anys després d’haver plantat la primera vinya, i mentrestant vaig plantar algunes quarterades més. Després vaig deixar la feina i vaig aprofitar els dos anys d’atur. Els estalvis se’n van anar darrere d’un petit tractor i dues eines, cultivadors i bomba de sulfatar. Tot això amb la inseguretat que et dona no tenir ni idea del que estàs fent. És un món en què et sorgeixen dubtes constantment. Va ser una mica emocionant, potser a estones una mica massa.

El canvi de treballar en una oficina al camp deu ser enorme.

Enorme. I no era com ara. Però tenia molts correus electrònics i el telèfon sonava sense parar. D’això a estar aquí al mig i escoltar ocellets. Em vaig espantar una mica… Després, amb el pas dels anys suposo, et lamentes de no haver fet el canvi abans. Però no podia.

Què va ser el que més vas notar del canvi?

La diferència de treballar per a un altre o per a un mateix. Aquí t’hi jugues el sosteniment. Quan te’n vas de la vinya mai desconnectes del tot. Sempre tens el cap amb una part aquí. No pots descuidar-te en cap moment. Sempre penses: «demà, per on comencem?».

I a l’hora de planificar la vinya quines varietats vas triar?

En un primer moment vaig demanar consell a Xesc Grimalt, de 4kg. Ell molt amablement va venir i em va aconsellar posar Sirà i Callet. Li vaig fer cas. Però en la segona vinya, que feia uns vuit mil metres, vaig plantar Chardonnay. Per què? Doncs perquè era soci d’un celler compartit amb quatre amics. L’enòleg i un veí de confiança van coincidir que era una bona opció. La terra aquí és molt pobra i en aquell moment encara no tenia aigua, i li va costar molt arrencar. Havia de llaurar molt per treure alguna cosa, seguint els consells que em donaven els veïns convencionals. Després, la tercera parcel·la que vaig fer va ser de Sirà i Chardonnay. Anava una mica a l’antiga: varietats franceses. Aviat vaig veure que era millor anar a les varietats autòctones. És clar, quan vas aprenent passen molts anys. En segons quin tipus de feina t’equivoques ara i ho tornes a provar en 10 minuts. Aquí, entre prova i error, com a mínim passa un any, dos, tres o quatre. La quarta parcel·la de vinya, uns 5.300 metres, ja va ser de Callet i Premsal i una mica de Giró. La cinquena ja va ser només Callet, però la vinya va patir.

Com així?

El Callet, igual que el Chardonnay i en menor grau el Premsal, han resultat ser molt sensibles a la Xylella. En aquest barri ens ha fet molt de mal. Vaig arrencar mitja vinya de Callet perquè feia tres anys que cada any podia retirar 800 ceps, amb el cost que té retirar-los, portar una retro petita, treure el soc, plantar un patró, esperar, protegir dels conills, empeltar, formar… i això són anys en què no produeix. Fa molt de mal a la moral aquest tema. Una cosa que vaig aprendre aviat és que aquesta feina, a la intempèrie, és dura si no hi estàs acostumat. Has de ser un inconscient, i jo no hi estava acostumat. Però la necessitat ajuda (Riu).

Tot i així, veig que si ara haguessis de plantar, et decantaries per varietats locals, oi?

És cap on va el sector. I el que demanen més els cellers. Crec que és el que toca. A Mallorca ens podem diferenciar amb aquestes varietats locals. No podem plantar el mateix que a França, Argentina, Califòrnia i a tot arreu. A més són més rústiques i necessiten menys feina. Amb el Chardonnay, per exemple, he d’estar molt a sobre. De seguida he de desfullar i treure els brots perquè no agafi oïdi. I si t’agafa, en ecològic només pots resar un parenostre o, millor, una salve que és més llarga i deu ser més efectiva.

Ara ja no ho fas només en secà?

Fa uns anys vaig fer un pou i m’ha ajudat molt. Va coincidir també que el vaig fer just quan va començar a escassejar la pluja. Tot i així la planta ho passa malament, no és el mateix l’aigua del cel que la de la terra. L’any passat també em vaig aventurar a no llaurar. Fer una mica d’agricultura regenerativa. Molta gent em diu que he de llaurar o que he de treure els esbarzers. Però el que s’ha d’equivocar o encertar sóc jo.

Des del principi vas començar amb certificació ecològica?

En aquell moment al barri no hi havia cap ecològic, crec. Jo els dos primers anys ho vaig fer en convencional. Aplicava el que em deien: ara això, ara allò. Fins que vaig dir als meus socis d’aquell moment, que eren de Vi d’Auba, que jo ho passava a fer en ecològic. L’any següent tots es van passar a ecològic.

Com així? Et vas espantar del que aplicaves?

Vaig trobar que no era el meu… Mira, anava a veremar a vinyes convencionals i de tocar les fulles i el fruit et quedava una pel·lícula que jo deia: «això no pot ser bo». No té explicació. Va ser una convicció que em va sortir de dins. Devia ser l’any 2008. En aquell moment érem pocs i avui ja hi ha més vinyes ecològiques que convencionals a Mallorca.

A tu t’ha atret més estar al camp que al celler?

Bé, fem vi per a nosaltres, faltaria més. La inversió per tenir un celler és bastant important. Per petita que sigui. Després de deixar el projecte de Vi d’Auba vaig començar a vendre el raïm a altres cellers. Ho tinc una mica repartit i la relació amb totes elles és excel·lent. Estic molt content. Ara porto unes 6 quarterades, quatre hectàrees aproximadament. És una mida humana per a un de sol.

Vols o tens capacitat per créixer?

Tinc capacitat i potser voldria dues quarterades més de vinya o d’oliverar per poder tenir algú que m’ajudi un parell de mesos l’any. De fet l’estic buscant. Començo a tenir ganes d’afluixar una mica. De fer una mica el senyor (Riu). Però per a això hauria de créixer una mica, sí.

Estàs a l’ADV (Associació de defensa vegetal) d’APAEMA?

Des de fa mig any. Estic molt content amb el nostre tècnic, Andreu Vila. Agraït. És cert que crec que no tots seguim el 100% de les indicacions que ens dona, però crec que ell ja ho té en compte (Riu). Mira, pensava que ja em quedava poc per aprendre i amb ell he après molt. El grup que tenim amb tots els productors de vinya i oli també és útil per compartir experiències. El que ara sembla una cosa trivial, fa quinze anys no existia, només podies parlar amb els veïns.

També vas formar part del viatge a Catalunya per conèixer projectes pioners en agricultura ecològica regenerativa.

Va ser depriment. No per nosaltres, que l’ambient era estupend. Vam anar a una sèrie de llocs on feia anys que no plovia i veies la gent, els propietaris de les finques, molt abatuts. Ho estaven passant malament. Crec que si fa anys que portes un maneig regeneratiu i vénen anys dolents, pots defensar-te millor. Però sense aigua per començar és molt difícil. Ho sé per experiència. Has de passar el pitjor.

Per què vas deixar de llaurar, tu?

Suposo que m’ho vaig començar a plantejar pel que veia a les xarxes. Veia que si llaurava i deixava la terra feta pols, després venia un vent i s’ho enduia tot i part de la terra es perdia si no hi havia vegetació. És exactament com el que ens arriba del nord d’Àfrica, aquelles pluges de fang. L’avantatge és que dona menys feina, i per tant menys gasoil i hores d’estar aquí i despeses del tractor. Si plou pots entrar de seguida, no has d’estar aturat.

En els últims anys està més ben vist començar un projecte agrícola a Mallorca. Has notat un canvi tu? Des que vas començar, veus que hi ha més marge per viure del camp?

Hi ha poques coses que donin per viure del camp. En un temps hi havia porcs, i van rebentar. Després van rebentar les vaques. A les vaqueries hi van posar alemanys, que encara hi són. Els garrovers de moment han durat dos anys i ja no val res. Ara veig que la vinya, l’oliverar o potser l’hort és una mica més estable. Però has de tenir clar com faràs la comercialització. Tot i així, no hi ha res segur. Ho has de portar com una empresa, sense romanticismes.

Ja hi ha veus que diuen que el sector del vi està saturat a Mallorca. Què en penses?

Veig que els que poden acabar malament són els grans inversors —estrangers sobretot— que no coneixen el mercat. Els que aniran bé són els que coneixen el mercat, aposten per varietats locals, tenen un discurs lligat al territori, etc. Què passarà? Que si aquests projectes, lligats a gent forana, cauen, les vinyes queden. I el raïm també. Ara ha canviat, però el consum de vi local a Mallorca era molt petit. Hi ha mercat per créixer i crec que el futur serà ecològic o no serà. No sé si arribarem mai al 100% de vinya en ecològic, perquè hi ha qui ho té molt clar, de moment. Però ens hi acostarem. En ecològic es poden aconseguir les mateixes produccions i qualitats que en convencional, està més que demostrat. Això sí, has d’estar a sobre.

L’última. I aquesta la fem sempre a tothom. Què t’aporta APAEMA?

Sempre m’ha ajudat. El tracte és exquisit. Tot l’equip sempre m’ha tractat molt bé. Fins i tot gent que no em coneixia de res. Recordo un dia que vaig anar a l’oficina i la Jero, que s’encarrega dels temes administratius, va fer l’impossible per ajudar-me en aquell moment perquè m’havia desplaçat. I només vaig dir que era soci i necessitava ajuda. Encara ens riem quan ens veiem. Hi ha una qualitat humana impressionant. I la tasca que fan és un 10. Joves amb ganes de tirar endavant les coses. Molt coratge. APAEMA és un punt de suport quan no tens on agafar-te. I això pot marcar la diferència en moments delicats.