Entrevista a Leonor Fuster, directiva de Fuster Begudes.

1- Com entra en aquest món de les begudes i quants anys fa que n’està al capdavant?

Vaig entrar en aquest món de les begudes refrescants perquè era el nostre negoci familiar; encara que mai hauria pensat que fos el meu futur, quan vaig estudiar administració d’empreses em va resultar molt fàcil aplicar el que estudiava i m’agradava a la nostra empresa. Vull dir que no vaig triar el sector, sí el lloc de treball. Vaig anar aplicant el que m’ensenyaven a la nostra empresa, i em vaig sentir molt útil; la part administrativa era la que més faltava a casa en aquell moment.

D’això fa més de 30 anys.

2- Com ha anat evolucionant la seva empresa en particular i el sector en general?

La nostra empresa podem dir amb orgull que va ser creada l’any 36 pel nostre avi, que va tenir «la brillant idea» de fer sifons i pinya mallorquina, després gasoses i altres sabors.

La segona generació va ser el nostre pare, fill únic; aquest sí que és el que va viure el boom turístic, començant a repartir amb un cavall i un carro i arribant a la seva jubilació amb més de 10 camions al carrer. Ara anem per la tercera generació; segons els estudiosos, som els que hem de viure el declivi, però de moment som 3 germans, amb tasques i directrius ben definides, que fins ara hem anat ampliant l’estructura de l’empresa, hem ampliat la distribució d’altres begudes, les zones de distribució directa, etc. El nostre sector en general demana això, varietat de producte, per poder proveir el nostre client final amb tot el que necessita darrere el seu taulell.

3- Quin perfil professional o personalitat es necessita segons vostè per estar al capdavant d’una empresa com la seva?

Es necessita personal que sigui capaç d’aportar a l’empresa; les tasques mecàniques les pot fer tothom, es necessita personal amb visió i ganes de créixer.

4- La crisi del turisme s’ha estès com una taca d’oli i com era de preveure. En el cas del seu sector, quin ha estat l’impacte?

Nosaltres, de moment, som els grans perjudicats d’aquesta crisi; l’hostaleria en general som els grans culpables de l’expansió del virus, o aquesta és la sensació que ens estan transmetent, encara que si algú es dediqués a treure les baixes laborals per covid per sector, potser aquesta impressió canviaria.

5- Si no hagués estat empresària, a què li hauria agradat dedicar la seva vida laboral?

Tinc un sentit de la justícia força gran; si m’ho haguessis preguntat fa 20 anys, sens dubte t’hauria dit advocada; avui dia… ja no, segurament administrativa en una altra empresa.