Jordi Mora a Economia de Mallorca: «5 raons per al consum del producte local»

En un moment socioeconòmic en què tot és analitzat mirant cap a un futur incert, el consum del producte local ha pres un protagonisme molt destacat. La pandèmia que vivim i el confinament patit han provocat un escenari si més no de reflexió i que ha despertat la consciència a molts consumidors. El producte local es posiciona en la ment de molts illencs com a primera opció però dins d’un context d’extrema dificultat.

Ara toca seguir treballant per fer del consum local una prioritat permanent i no només fruit d’una situació conjuntural.

Per què i com hem de defensar aquesta producció local?

Suport a empreses i emprenedors de les illes.

Consumir un producte local és donar vida al teixit empresarial que s’ha creat i ha crescut a les nostres illes. Darrere d’aquesta frase hi ha tota una sèrie d’avantatges difícils de resumir en poques línies. Un esforç, una tradició, un llegat, un relleu generacional, una promoció de les nostres illes… És, en definitiva, la millor garantia que disposarem en un futur de producció pròpia, de reduir en la mesura del possible la dependència exterior i posar les bases per al dia de demà tenir prou múscul per exportar i créixer. Són llocs de treball, és formació… és fer empresa local.

El medi ambient i la sostenibilitat com a compromís local i global.

Poques coses poden ajudar més el nostre planeta que prendre consciència individual i local de com de necessari és actuar pensant en un compromís mediambiental. La producció local té una manera de produir i distribuir molt més respectuosa amb l’entorn que les grans cadenes de producció que importen determinats productes. Hem de fer valer el discurs del compromís, explicant el que hi ha d’intangible quan el producte és d’aquí. Cada acció té en si mateixa una càrrega de responsabilitat individual i el venedor local ha de sortir a l’encontre explicant el que té de valor, que no es veu però és la millor contribució per respectar el nostre entorn.

Preus ajustats i consum directe.

Els preus segueixen sent determinants a l’hora d’escollir un producte. Gairebé mai es pot competir amb marques de fora però sí que comença a haver-hi consciència de com incideixen en el preu final les distribuïdores. El sector agroalimentari n’és un exemple. Aquí el consum local pot fer més justícia pagant preus que repercuteixen directament en els productors i donant la possibilitat a més i millors inversions de futur per als empresaris de la nostra terra. En definitiva, alimentar una cadena que porti a sembrar més i millor, poder pagar sous justos i professionalitzar encara més el sector. Tot depèn dels marges però ens correspon a nosaltres inicialment donar la confiança al productor local.

Cultura, tradició i relacions.

L’economia dóna també la possibilitat d’endinsar-nos en aspectes no estrictament pecuniaris. Hi ha tota una sèrie de relacions socials, cultura del saber fer i conèixer i de tradicions ancestrals que marquen molt la imatge d’un territori. Unes illes com les nostres que viuen del turisme han de tenir la capacitat de crear i projectar manufactura local perquè darrere hi ha una experiència única de compra per part del visitant. No ha de ser postís, ni basat en el concepte de producció en cadena de souvenirs sinó d’acostar realitats i experiències dignes de compartir amb el món.

Salut i benestar.

Aquí la producció agroalimentària és bàsica. Tenir tota una sèrie de productes que de la terra van al nostre rebost sense haver de creuar mig món no només és una clara aposta de sostenibilitat sinó de salut individual. L’administració ha de fer els primers passos per obligar les escoles, hospitals i centres públics a tenir uns percentatges de productes de la terra. Necessitem recuperar la cultura dels bons hàbits i la producció local és sens dubte un complement perfecte per estar i sentir-nos millor.