UATAE exigeix que la llei d’habitatge elimini els abusos contra els autònoms en llogar

Després de l’anunci per part dels socis de la coalició del Govern central, dins el seu acord per tirar endavant els Pressupostos de 2023, del compromís d’aprovar una nova Llei d’Habitatge per solucionar la carestia dels lloguers i el problema d’accés efectiu a aquest dret, la Unió d’Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (UATAE) ha assegurat que seguirà «amb atenció» el procés d’elaboració de la norma i ha reclamat que no s’oblidi de «les traves i abusos als quals s’enfronten molts treballadors i treballadores autònomes, fonamentalment joves, als quals s’exigeixen condicions draconianes i impossibles de complir per poder llogar un habitatge, com nòmines i contractes laborals indefinits». Davant això, UATAE reclama que la Llei -que es troba en un moment molt incipient d’elaboració, sense que es conegui cap esborrany ni s’hagi obert una fase de consulta pública prèvia- comprometi les administracions a habilitar «línies d’avals públics» per a aquests casos.

María José Landaburu, secretària general d’UATAE, ha plantejat que aquesta problemàtica està impedint que molts joves que viuen de la seva feina per compte propi «i ja suporten una precarietat estructural molt dura en termes de manca de drets i protecció social», puguin accedir a un habitatge en lloguer. «No és un problema només en contractes de lloguer directes amb arrendadors particulars o amb agències privades», adverteix Landaburu, «sinó que fins i tot són condicions draconianes que imposen organismes públics i programes d’ajuntaments i comunitats autònomes d’intermediació entre oferta i demanda, que haurien precisament de facilitar el lloguer a ambdues parts». La màxima representant de la Unió d’Autònoms considera que «l’administració pot i ha de donar resposta, posant fre a algunes condicions clarament abusives, i en tot cas preveient, per donar tranquil·litat i certeses als petits arrendadors, una línia d’avals públics per a aquells treballadors i treballadores autònomes als quals, per pura lògica, materialment els resulta impossible acreditar un contracte de treball d’un ocupador». Per a això, l’Estat i les comunitats autònomes podrien establir un fons que es gestionés «amb totes les garanties però de manera àgil, amb la mínima burocràcia».

UATAE recorda que l’últim informe de l’Observatori d’Emancipació Juvenil del Consell de la Joventut d’Espanya (CJE), que es va publicar el passat mes de juny, ja reflectia l’enfonsament de l’emancipació de les i els joves d’entre 16 i 29 anys, amb un exigu 15,8% del col·lectiu que viu independitzat, la xifra més baixa dels últims 22 anys. Quan es va publicar l’estudi, la secció juvenil d’UATAE ja va reclamar que aquesta problemàtica s’abordés com «un assumpte d’Estat» perquè no es tracta «d’un problema de la joventut, sinó d’un problema estructural de país» que «està llastant el futur».