La PMcM adverteix del risc de la «llibertat de pactes» en el Reglament de Terminis de Pagament

Els grups parlamentaris conservadors han presentat una bateria d’esmenes a la proposta de Reglament de Terminis de pagament de la Comissió Europea que significa, en opinió de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), “un pas enrere en la lluita per la disminució dels terminis de pagament”. Aquestes esmenes es basen en l’argument de la “llibertat del pacte entre les parts” que, en opinió de PIMEM “sent legítima, en aquest cas no aconseguirà la neutralitat que persegueix; de fet, s’obre la porta a, de manera legal, generar terminis més grans que els previstos pel reglament”.

Quan la part econòmicament més feble ha de finançar la més potent, “no hi ha equanimitat, la llibertat de terminis de pagament pot no ser equitativa, per la qual cosa la llei ha de tenir en compte les diferències entre les parts per assegurar que el resultat sigui neutre”, alerta la PMcM. Si s’instaurés la llibertat del pacte entre les parts, “sens dubte augmentaran els terminis de pagament en haver-hi moltíssims interessats a pagar tard, perquè fer-ho comporta un enorme benefici financer, especialment en períodes inflacionistes i d’alts tipus d’interès”.

Abans de la presentació d’aquestes “desafortunades” esmenes per part dels grups conservadors europeus, és important destacar que durant les diverses reunions de treball a la Comissió de Mercat Interior (IMCO) del Parlament Europeu, els restants grups parlamentaris ja havien assolit un acord sobre nou esmenes de compromís. Aquestes esmenes, en la seva majoria, mantenien la coherència amb la proposta inicial de la Comissió Europea i recollien les propostes presentades per la PMcM.

Des de la PMcM, es fa una crida als grups parlamentaris europeus perquè actuïn amb responsabilitat i donin suport, el pròxim dia 22, a les esmenes de compromís acordades prèviament, gràcies als esforços de la ponent principal, l’eurodiputada Roza Thun.

Contradiccions, control impossible i fraus

Les esmenes proposen la possibilitat d’allargar els terminis de pagament a més de 30 dies sempre que s’especifiqui en contracte i l’allargament no sigui “manifestament injust” per al creditor. Això suposa, segons les patronals que representen les pimes una “contradicció en si mateixa: ningú no especificarà en un contracte una cosa manifestament injusta”. Cal recordar que les empreses pitjors pagadores són aquelles de major mida, que en general compten amb codis de Responsabilitat Social Corporativa. Per tant, la “condició addicional de notificar aquesta excepció a l’autoritat d’aplicació implica una càrrega administrativa afegida per a les empreses, més burocràcia per a les Administracions, un increment de costos per a tothom i un control impossible per part de l’esmentada autoritat”.

Tot i que aquesta modificació exclouria la possibilitat d’aplicació entre pimes i grans empreses o l’administració, PIMEM denuncia que “l’experiència ens mostra que les companyies més grans disposen dels mitjans per obviar-la, per exemple, signant els seus contractes a través de companyies interposades de menor mida, UTE…” La demostració d’aquest frau “exigiria accions per part dels perjudicats, que en la majoria de les ocasions no poden assumir”.

Addicionalment, la proposta inclou l’eliminació del control de pagaments a subcontractistes en la contractació pública. Això “perjudicarà els subcontractistes que cobraran les seves factures a majors terminis sense cap control ni responsabilitat per part de les Administracions Públiques”, assegura la patronal. De fet, almenys les AP espanyoles “mai no han estat gaire interessades a aplicar la norma que les obliga a practicar-ho en determinats contractes, com demostren els informes sobre l’assumpte presentats per OIRESCON”, segons PIMEM.