UATAE reivindica el dret al subsidi d’atur per als autònoms

Els subsidis per desocupació es configuren en el nostre ordenament com el nivell

més bàsic de protecció de l’estat del benestar cap a les persones treballadores,

trobant-se reservats per a aquelles circumstàncies d’especial dificultat de

inserció laboral i vulnerabilitat econòmica, adoptant un caràcter absolutament

assistencial cap a aquelles persones treballadores que per causes alienes a la seva voluntat

han cessat en la seva activitat laboral i troben més dificultats per accedir

a una nova feina, com és el cas del subsidi per a majors de 52 anys.

No obstant això, malgrat el seu caràcter com a única via d’empara econòmica en els

supòsits de fet en què es plantegen, no totes les persones treballadores

poden accedir-hi, encara que la situació en què es trobin sigui

idèntica a la d’altres beneficiaris. Tal és el cas dels treballadors i treballadores

autònomes que, tot i reunir tots els requisits subjectius i objectius, queden

automàticament exclosos d’aquest paraigua de protecció pel simple fet

de trobar-se obligats a cotitzar en el RETA i no en el Règim General de la

Seguretat Social.

D’aquesta manera, són més de 3.300.000 persones treballadores autònomes les

que queden automàticament excloses dels subsidis per desocupació

i que es troben (o es trobarien) absolutament desprotegides davant un

escenari de dificultat idèntic al de qualsevol persona assalariada que sí pugui

tenir dret al subsidi per desocupació, cosa que suposa un greuge comparatiu

injustificat que desvirtua l’art. 41 de la Constitució espanyola que garanteix “la

assistència i prestacions suficients en cas de necessitat, especialment en casos

d’atur”.

Excloure les persones treballadores autònomes de percebre aquests subsidis implica

una injustificada diferència respecte als treballadors assalariats, per tal com davant

igualtat de situació, aquests poden percebre’ls i aquells no per una simple qüestió

tècnica de cotització i això malgrat complir amb les seves obligacions contributives. Però

més incomprensible resulta tractant-se de prestacions no contributives que es

han de finançar via PGE i no amb càrrec a les contribucions socials, per la qual cosa

res no justifica que es doni un tractament desigual a les persones afiliades al

RETA.

Per tot això, els sotasignants reivindiquem que han de fer-se extensibles

a les persones treballadores autònomes, perquè només així s’aconseguirà una

protecció justa i igualitària entre totes les persones treballadores autònomes, amb

independència del seu règim d’enquadrament en la Seguretat Social, sent

aquesta l’única via possible per donar compliment al mandat del ja esmentat

article 41 de la Constitució