El Congrés tomba la reducció de jornada: per què les pimes la rebutgen

Les pimes no ens oposem a mesures que puguin millorar el nostre mercat de treball i la qualitat de vida de les persones treballadores si a més ajuden a l’impuls de la competitivitat de les nostres empreses, però quan es prenen decisions de tant abast sense consens, sense mesurar les conseqüències, sense processos adaptatius i abocant moltes pimes al tancament, no ens podem quedar de braços plegats. La proposta de reducció de jornada es vol imposar atemptant contra la llibertat d’empresa i contra el dret a la negociació col·lectiva laboral entre els representants dels treballadors i empresaris, així com la força vinculant dels convenis, que estableix el marc de la Carta Magna per a la negociació col·lectiva, garantint aquests drets.

La regulació legal de la jornada laboral amb una reducció d’aquesta, una vegada tancat un cicle de negociació col·lectiva complexa per a moltes pimes per l’impacte de la tensió inflacionària, i existint en el mateix moment reivindicacions sindicals en matèria de jornada, significa a més una descompensació dels equilibris de qualsevol sistema de relacions col·lectives.

El fet que PP, VOX i Junts facin caure el projecte de les 37,5 hores s’ha d’entendre dins el marc de la normalitat de la democràcia. Acusar-los d’anar en contra dels treballadors sí que és una anomalia, perquè existeix el risc, en voler reduir la jornada, que molts treballadors passin de 40 hores a zero.

Hem de ser conscients de les greus conseqüències que, per a l’Estat del Benestar en general, i per a la vida quotidiana i personal de tots els ciutadans en particular, comporta aquesta mesura que amenaça la supervivència de milers de pimes i autònoms del nostre país i la generació d’ocupació. Amb aquesta mesura, i el conjunt de mesures que planteja el Ministeri en àmbits laborals, el que està en joc és la supervivència del nostre teixit empresarial.

Les pimes representem més del 62% del Valor Afegit Brut generat per les empreses no financeres. Suposem el 99,8% de les empreses i gairebé el 70% de l’ocupació empresarial total i, malgrat això, no se’ns té en compte en la presa de decisions. A més, el 86% de les empreses a Espanya tenen menys de 10 treballadors al seu servei. Som un país de pimes amb una dimensió mitjana per sota de la majoria dels països amb els quals competim.

Estem assistint a un menyspreu de la negociació col·lectiva i el diàleg social, que és un pilar fonamental de la democràcia i un component essencial del model social europeu, on no es tenen en compte les conseqüències negatives que té, per a nosaltres i per al nostre Estat, la implementació de polítiques que afecten el nostre futur i viabilitat.

Aquest canvi normatiu no és solament una reducció de la jornada fins a les 37,5 hores, sinó que el que pretén és: reduir la jornada; crear un nou registre de jornada, que suposa una vulneració del dret a la llibertat d’empresa i a la privacitat i, alhora, comporta una presumpció implícita d’incompliment empresarial en matèria de jornada que és inadmissible; reforçar el dret a la desconnexió digital, amb el dret del treballador a no estar localitzable fora del seu horari de treball, i canviar el règim sancionador, multiplicant la quantia de les sancions.

No s’ha tingut en compte ni el tipus d’activitat, ni el diferent impacte en relació amb la dimensió de les empreses o en els diferents sectors econòmics, ni les noves formes de treball, com l’ocupació per objectius, el teletreball o la distribució irregular de l’horari per afavorir la conciliació. Tampoc té en compte la flexibilitat amb què treballen les empreses més petites i els autònoms, en molts casos negocis familiars, cosa que dificultarà la implantació del sistema de seguiment de la jornada de 37,5 hores. No fer-ho portarà aparellades multes molt elevades, de fins a 10.000 € per treballador, una decisió que canvia radicalment les sancions que s’apliquen ara, que són per empresa i no arriben a 7.500 €. Aquestes mesures, juntament amb altres que està impulsant el Ministeri, considerem a més que menyscaben la negociació col·lectiva i, en certa manera, la llibertat d’empresa, i estigmatitzen els empresaris i empresàries del nostre país en establir una fiscalització de la seva activitat fins a límits poc raonables, partint de la presumpció que aquests incompleixen sistemàticament la normativa laboral en vigor.

Tampoc s’ha considerat l’impacte en les empreses subjectes a instruments de col·laboració pública i privada, sigui contractació pública o altres instruments de provisió de béns i serveis, en els quals l’increment de costos associat a la mesura implicarà el desequilibri econòmic del contracte. I això sense que hagi estat resolta la problemàtica de la necessària desindexació d’aquests contractes per poder aplicar els constants increments de costos laborals que les regulacions legals vénen imposant.

Les pimes i autònoms ens oposem a la reducció de la jornada laboral imposada per llei i fora de la negociació col·lectiva, així com a qualsevol mesura que ens afecti que no sigui consensuada a les taules de negociació. La proposta que es pugui desenvolupar ha de ser oberta als equilibris de la negociació col·lectiva i recollir els principis essencials i compartits, i s’ha d’obrir a una societat plural on tothom s’integra, persones treballadores i empresàries.

Modificar per llei qüestions que són matèria pròpia dels convenis col·lectius, i que de fet ja s’estan pactant de manera bilateral en els convenis, suposa una intromissió en l’autonomia de la negociació col·lectiva, consagrada en l’article 37.1 de la Constitució, que estableix el marc constitucional per a la negociació col·lectiva, garantint aquest dret i la seva força vinculant.