PIMEM-Restauració denuncia que el conveni d’hostaleria deixa fora el petit empresari

PIMEM-Restauració assegura que el darrer conveni signat entre sindicats i la patronal hotelera ha tornat a deixar fora del mapa el sector i parla «d’indiferència total, com si no existís el petit restaurador o com si els seus problemes no comptessin».

El conveni signat entre la patronal hotelera i els sindicats UGT i CCOO —amb una pujada salarial del 13,5% en tres anys— s’ha presentat com una fita per al sector, assegura l’associació. Però no ho és per als petits restauradors, com bars, cafeteries i restaurants familiars repartits per tota l’illa. L’associació parla d’una imposició aliena a la realitat econòmica que es viu en el dia a dia.

Per a César Amable, el seu president, «no estem fora perquè no vulguem estar-hi. Estem infrarepresentats perquè les nostres empreses són petites, disperses, perquè no tenim estructures de negociació col·lectiva ni taules a les quals seure. I, tanmateix, patim com tots —i sovint més— les conseqüències del que altres decideixen».

PIMEM-Restauració assegura que en els seus negocis les despeses de personal suposen entre el 37% i el 42% del compte d’explotació. Per a un hotel, aquest percentatge és molt menor. «Els hotelers tenen escala, volum, anticipació i marges amb què jugar, mentre que els petits restauradors van molt més ajustats. Si pugen els salaris un 6% aquest any, la diferència no és ideològica: és de supervivència», afegeix Amable.

Un altre aspecte a tenir en compte és la crisi de personal, que es manifesta de manera molt diferent. Amable assegura que «als hotels, un fix discontinu és un avantatge: temporada alta treballant, hivern per formar-se, descansar o viatjar de manera subsidiada per tots els espanyols. Per al petit, trobar un cambrer o una cuinera s’ha convertit en una odissea contínua. I quan per fi el troba, no pot competir amb els sous ni amb les condicions del gran complex».

PIMEM-Restauració afegeix que aquest any molts petits negocis familiars han notat una baixada preocupant de caixa. Maig va ser fluix i juny, pitjor, i el que ve no convida a l’optimisme, segons la patronal. Per a Amable, «ja no parlem de mantenir llocs de treball: parlem de destruir-los».