Miquel Jaume, Can Coleto: «Que el vi de Mallorca sigui sinònim d’ecològic»

A Can Coleto sou un dels primers cinc cellers certificats en ecològic. Com va començar l’afició per fer vi ecològic?

Jo era, i soc, amic d’Andreu de Can Majoral. I volia plantar una mica de vinya. Ell em va preguntar si ho faria en ecològic, i jo només li vaig fer una pregunta: funciona? Em va dir que sí, i així va ser.

Perquè tu véns de família pagesa?

El meu pare i la meva mare? Agricultors de tota la vida. Jo vaig estudiar Físiques i m’he dedicat a l’ensenyament.

Ells ja es dedicaven a la vinya?

No. En aquells temps feien una mica de tot per diversificar. Tota la vida havíem tingut vinya a casa. Poca, però totes les cases tenien un parell de fileres de vinya per menjar. Perquè el callet, fogoneu i mantonegro, si no estan molt atapeïts, són molt bons i apreciats. El que no es menjava, ho veremaven; s’ajuntaven unes quantes famílies i feien vi per a tot l’any. A casa hi havia aquesta tradició, però les vinyes anaven envellint i no es resembraven les faltes. Com que teníem aquesta tradició, durant un temps compràvem raïm per fer el nostre vi. Realment compràvem raïm a Felanitx, hi anàvem i el veremàvem, fins que vam entrar a la UE i es va subvencionar l’arrabassament de vinyes. Aleshores, a la gent li sortia més a compte arrabassar-la que cuidar-la, i cada vegada ens resultava més difícil trobar vinyes on poder veremar. Per això, vam acabar decidint que plantaríem un quartó.

Així va començar tot, doncs?

Sí. El tractor que teníem no funcionava gaire bé i en vam comprar un altre. I ja que teníem el tractor, vam pensar que podíem sembrar més terreny. I ja que hi som, i ja que hi som… L’any 2000 vam entrar a la D.O. Pla i Llevant, que acabava de néixer. I encara que el maneig ja era ecològic, després dels anys de reconversió, vam rebre el segell del CBPAE.

Va ser fàcil començar amb eco?

Estem parlant d’una època en què fer agricultura ecològica suposava que tot el que feies havia de ser-ho. Fins i tot les finques que estaven al teu nom, encara que no les treballessis tu, havien de ser ecològiques. Era molt estricte. I com és natural, si feies vi, només podies fer vi ecològic. No com ara, que les coses han canviat: hi ha gent que té disset vins i només un és ecològic, però fan propaganda només de l’ecològic. Així, la gent creu que tot el que fan és ecològic. Però bé, a mi m’és igual el que faci la gent. Ara bé, seria genial que tot el vi de Mallorca fos ecològic. Imagina, quina propaganda seria que parlar de vi de Mallorca fos parlar de vi ecològic.

Quan parles amb altres viticultors que encara no han fet la reconversió, quines pors o inconvenients hi veuen?

Temen que hi hagi problemes. I jo els dic: «Has vist que jo tingui més problemes que tu quan les coses van malament?». Perquè problemes n’hi ha. Ara tenim el mosquit verd, per exemple. Doncs el tractem. Els eco tenim tractaments que cal aplicar més sovint i són més cars, però no deixen residu. Per exemple, les piretrines. Quan les apliques, maten tots els mosquits que trobes. Però és clar, els que estan en procés segueixen el seu curs i cal repetir el procés setmanalment. Ells, en canvi, els convencionals, tenen un tractament sistèmic que fica el verí dins de la planta i quan el mosquit xucla, es mor.

A més de fer el pas pel consell de Majoral, hi havia una part de convicció a fer-ho ecològic?

Vinc de llauradors, de bèstia i arada. He viscut tot allò de netejar el safareig per escampar el fems i així millorar el sòl. Vèiem que si eres respectuós amb la terra, ella ho era amb tu. També vam començar a notar que de tant tractar, i més tractar, i vinga i vinga, doncs cada vegada hi havia més malalties que s’havien de tractar. He viscut una època en què hi havia uns albercocs que tenien un tronc ben gruixut… ja els buscaràs ara! No aguanten. Han aparegut un munt de plagues i malalties, qui sap si és perquè s’han eliminat altres insectes que eren els seus competidors. Mai no ho sabrem. Però vull dir que no em va costar gens fer aquesta passa.

La primera collita d’aquesta vinya va ser l’any 2000, oi? Com vas fer el pas per comercialitzar?

Inicialment, era per a autoconsum i per regalar a quatre amics. A tothom li passa el mateix amb la vinya. Plantes mil ceps i penses que t’ho beuràs, i no! Si fas 300 litres, no te’n prens un cada dia. Sempre te’n queda per a l’any següent, vas acumulant, i arriba un moment en què l’has de vendre. I ara ja és una roda. Al principi, la gent em preguntava si era rendible. I jo no ho sabia, ni m’amoïnava. Vens vi, però també compres ampolles, taps, màquines que s’espatllen. Quin és el guany? Que si t’atures en sec tens un estoc. Ara que tenim un gestor sabem més o menys com va l’any. I és clar, depens de la producció. Si un any falla, perds. Així són les coses al camp.

Quins són els reptes de comercialitzar vi?

Mira, el vi tampoc són tomàquets. El pots guardar. Però l’has de vendre, i després l’has de cobrar, que això és una altra cosa. Després aquí tenim una exageració de controls que és vergonyós. No tinc res en contra que existeixin, però quan no tens inspecció de sanitat, la tens d’agricultura, o d’agricultura ecològica, o de denominació d’origen i si no de duanes. Està bé que existeixin, eh, però estàs molt encotillat.

Com i per què vas triar les varietats que tens plantades?

Les primeres vinyes que vam plantar realment van ser monastrell. Perquè és un raïm que evoluciona molt ràpidament i, segons diuen, no dona gaires problemes. Ideal per a autoconsum. Amb la segona vinya volíem poder fer algun vi de reserva, comprar dues bótes per provar. De fet, en aquell moment, a la D.O. Pla i Llevant volien veure com evolucionaven aquí les varietats forànies. A la D.O. sempre han estat molt experimentadors. Estic parlant de Majoral, Mesquida, Oliver, els Gelabert, Pere Seda… tota aquesta gent. Perquè és clar, el callet, fogoneu i mantonegro estan molt bé, però per fer vins per guardar són molt fluixos: tenen pocs tanins, pocs antocians, s’oxiden fàcilment. En una paraula: tenen poc color. Tret que siguin vinyes velles, que a partir de vint-i-cinc anys no tenen cap problema. Però si has d’esperar tants anys… Per això, vam decidir provar amb el cabernet sauvignon, el merlot i en un moment donat amb el syrah, que estava autoritzat. El syrah és molt complicat, però. Perquè és una varietat molt delicada: si hi ha alguna malaltia, l’agafa, però, en canvi, fa un vi extraordinari.

Per tant, han anat bé aquestes varietats?

El que tenim millor a Mallorca és el clima, que ens permet fer els millors fruits: melons, síndries, tomàquets. Una taronja de Mallorca no té res a veure amb una de qualsevol altre lloc. Doncs amb el raïm, igual. I si tens un raïm de molt bona qualitat aquí, molt probablement en sortirà un vi de qualitat.

Per què creus que ara s’està tornant a les varietats locals?

Perquè ara tenim molts més coneixements que abans i s’empren tècniques noves. Per exemple, el fred, que ja és bàsic i abans no era possible. Ara també es fan moltíssimes analítiques que abans ni es feien, i per tant pots controlar més el procés. Les últimes que hem plantat nosaltres també són varietats locals. Hi tenim confiança absoluta. El que passa és que no pots fer qualsevol cosa, i està bé, eh. Perquè aquella suavitat que et dona el mantonegro i el callet no la trobes en altres raïms. Per fer rosats, per exemple, tots aquests raïms que t’he dit són estupends. Nosaltres fa dos anys que en fem un amb fogoneu i callet. Veig que aquestes varietats locals poden donar un toc especial als nostres vins. Però hi ha gent que et diu «només heu de fer varietats mallorquines». No, mira, el que vol la gent és que el vi sigui bo. Si el vi és bo, endavant! Que no acabem triant per un nom, sinó perquè realment va bé i funciona. I tota la resta són anècdotes.

Quins vins feu?

Fem dos vins blancs. Un és el blanc de raïms negres, que és el més venut; i l’altre és de chardonnay que està en bóta de roure quatre mesos, i és un vi molt apreciat. Després tenim el rosat que anomenem SARA, que inicialment només havia de ser de fogoneu, però l’any passat en vam tenir poc i el vam fer meitat fogoneu i meitat callet. Pel que fa als vins negres, en tenim un de jove, que és el resultat de deixar evolucionar el blanc de raïms negres. I de negres reserva en fem un de monovarietal de syrah, que anomenem negre mediterrani. Després fem un merlot, que anomenem camí de Son Eixut, i el vi que anomenem Virat és de cabernet sauvignon. Doncs ja ho veieu, això és el que hi ha. El nostre vi no el trobareu a Mercadona. El trobareu a vinoteques o a restaurants de qualitat. I també, és clar, podeu venir a comprar-lo al celler.

Vols comentar alguna cosa sobre el maneig que feu a les vinyes?

Des de fa uns quants anys tenim un tècnic que ens assessora, gràcies a l’ADV (Associació de defensa vegetal) d’APAEMA. Això ens ha anat molt bé. Abans ens les arreglàvem sols, comentàvem quatre coses entre els qui ens hi dedicàvem i havíem d’investigar nosaltres mateixos. El tècnic que tenim ara és Andreu Vila, i ens fa un seguiment força exhaustiu. Avui mateix m’ha passat això. [Desbloqueja el mòbil i obre un grup de WhatsApp. Llegeix en veu alta un missatge] «Com està el mosquit verd? Envieu alguna foto. Recordeu que l’any passat va aparèixer a partir de la primera setmana d’agost». L’ha enviat avui a primera hora. És clar, així un està molt més tranquil.

Ja que has obert el tema d’APAEMA. Què és el que t’aporta?

Estic encantat que els socis dediquin el seu temps a coses que ens beneficien a tots. Jo col·laboro amb el que puc. Però valoro moltíssim la dedicació de tota aquesta gent. Crec molt en l’associacionisme, que les persones ens hem d’associar, reunir, parlar i compartir les penes i alegries.

Agraïments al servei de Comunicació d’APAEMA per possibilitar compartir aquesta entrevista.